Política

judicialització del procés

crítiques

Més de 100 penalistes de l’Estat acusen la jutgessa Lamela d’actuar fora de la llei

Estan en contra dels empresonaments i afirmen que “només conculcant molt greument” la llei es pot afirmar que els imputats van cometre un delicte de rebel·lió

L’ANC ha fet efectiu els pagament de les fiances imposades a Anna Simó, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i Lluís Corominas

Més de 100 professors de Dret Penal d’universitats de tot l’Estat han signat un manifest on critiquen l’empresonament dels consellers del govern de la Generalitat i posen en dubte la legalitat de les decisions de la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, perquè “només conculcant molt greument el principi de legalitat es pot afirmar que els imputats van cometre un delicte de rebel·lió”. Els signants asseguren que les qualificacions jurídiques de la Fiscalia General de l’Estat i de la titulat del jutjat número 3 de l’Audiència Nacional “han originat una repulsa general i una seriosa preocupació als mitjans jurídics espanyols”. “En la nostra opinió és una equivocació greu considerar els fets constitutius d’un delicte de rebel·lió de l’article 474 del Codi Penal” apunten, perquè “està absent un element estructural d’aquest il·lícit com és la violència”.

Els penalistes admeten com a premissa que la conducta dels integrants del Parlament de Catalunya i del govern de la Generalitat pot comportar la comissió de múltiples delictes, però adverteixen que aquests “han de ser investigats i, en el seu cas, sancionats, d’acord al que exigeix l’ordenament penal” i “amb observança estricta de les nostres lleis penals i processals”, i sempre “respectant de forma exigent el principi de legalitat”.

Rebutgen que s’hagi comès delictes de rebel·lió o sedició

En aquest sentit, recorden que el requisit de l’existència de la violència per a la comissió del delicte de rebel·lió es va incorporar a la llei precisament per evitar la seva aplicació en casos com aquest, i asseguren que “només conculcant molt greument la legalitat” es pot atribuir als consellers aquest delicte de rebel·lió o el de conspiració per a la rebel·lió –com apunta el Tribunal Suprem-, “que requereix un acord conjunt de dur-lo a terme amb aquesta mateixa violència”.

També rebutgen que se’ls pugui acusar d’un delicte de sedició “perquè en cap moment s’ha aportat cap indici que els imputats hagin induït, provocat o protagonitzat cap alçament tumultuari tal com exigeix la llei, i no poden atribuir-se’ls successos que han tingut lloc amb anterioritat o realitzats per altres persones diferents, perquè el Dret Penal es regeix pel principi de responsabilitat personal i només es pot jutjar algú pels seus propis fets”.

“L’Audiència Nacional no és competent”

A més, asseguren “amb rotunditat” que l’Audiència Nacional “no és competent” per conèixer els delictes de rebel·lió o sedició, i apunten que en tot cas correspondria a l’Audiència Provincial de Barcelona. “La Llei Orgànica del Poder Judicial es refereix als derogats ‘delictes contra la forma de govern’ com a objecte de la competència de l’Audiència Nacional, i en cap moment al·ludeix als delictes de rebel·lió o sedició”, recorden.

Per aquest motiu consideren que l’argumentació de la jutgessa Lamela per reclamar la seva competència “constitueix una manipulació poques vegades vista”, i més, apunten, tenint en compte el ple de la Sala Penal de l’Audiència Nacional “va expressar amb rotunditat que l’Audiència Nacional mai ha estat competent per al coneixement del delicte de rebel·lió”.

Critiquen la “manca de mesura” de Lamela

Per últim, els penalistes critiquen la “manca de mesura” de la jutgessa Lamela “tant en la fixació de les dates per prestar declaració com en el dictat de les presons preventives”. Segons apunten, aquestes presons preventives “han estat greument desproporcionades i sense justificació suficient”.

Per això “des d’una perspectiva estrictament jurídica” reclamen “a les instàncies fiscals i judicials que s’atenguin al Dret, a la llei, que investiguin i que, en el seu cas, castiguin tot el que l’Estat de dret autoritza i obliga, però exclusivament això, perquè només dins d’aquests marges hi pot haver oportunitat, proporció i justícia”.

D’altra banda, L’ANC ha fet efectiu aquest dimarts el pagament de la fiança imposada pel Tribunal Suprem (TS) el dijous de la setmana passada als membres de la Mesa del Parlament Anna Simó, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i l’exmembre d’aquest òrgan Lluís Corominas.

Segons han explicat fonts de l’entitat, el pagament ha estat fet amb els fons de la ’caixa de solidaritat’ de l’ANC, creada per fer front als processos judicials oberts contra càrrecs sobiranistes i nodrida a partir de donacions dels ciutadans.

El Tribunal Suprem (TS) va imposar una fiança de 25.000 euros a cadascun d’aquests quatre membres el dijous de la setmana passada, i els va donar una setmana per fer-la efectiva per evitar l’entrada preventiva a la presó.

Dels altres membres de la Mesa encausats, Joan Josep Nuet va ser posat en llibertat sense mesures cautelars, mentre que a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, se li va imposar una fiança de 150.000 euros que també va abonar l’ANC però que no va evitar que passés la nit del dijous al divendres passat a la presó.

Així, entre el pagament de Forcadell i el dels altres quatre membres de la Mesa, l’entitat sobiranista ha abonat 250.000 euros en menys d’una setmana.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ELS PRESIDENTS REPRESALIATS. Francesc Macià (1)
Demà: Francesc Macià ( i 2)

La diàspora de Macià

L’any 1923, Francesc Macià es veu obligat a refugiar-se a Perpinyà i, a partir d’aleshores, centra bona part de la seva estratègia en l’enderrocament de la dictadura de Primo de Rivera a través de la via militar

El futur president de la Generalitat intentarà trobar suports externs per a la seva causa, entre els quals destaca l’aposta per la nova Rússia soviètica

Barcelona
 

Els polítics perden el poder d’abús

Nova York
 
FERRABN MASCARELL
EX DELEGAT DE LA GENERALITAT A MADRID

“Cal que ens carreguem de mala llet política”

barcelona
 
crònica

El Besòs, un riu de vida i lliberat

 
torroella de montgrí

Llaç groc per Bassa

 

En marxa cap a Brussel·les

barcelona
 

Mugabe desafia l’exèrcit i refusa deixar el poder a Zimbàbue

HARARE
 

Merkel tasta el duríssim camí cap a una quarta legislatura contra natura

Berlín
 

Unes 50 famílies d’Arbúcies giren full del franquisme

arbúcies