Política

eleccions 21-D

Unitat d’acció

Les forces independentistes exploren un front comú estratègic i programàtic

ERC, el PDeCAT i la CUP multipliquen les trobades a Brussel·les i a les presons per coordinar-se

No hi haurà una sola llista de l’independentisme, però els partits de la República treballen perquè hi hagi unitat d’acció. La secretaria general d’Esquerra, Marta Rovira, va encapçalar ahir una representació republicana a Brussel·les que durant tot el matí i el migdia es va reunir amb el president, Carles Puigdemont, i els quatre consellers que l’acompanyen, Meritxell Serret, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig. La trobada va servir per “intercanviar informació sobre l’estratègia jurídica i política”, en paraules de la màxima dirigent d’Esquerra en llibertat. Segons Rovira, amb el Partit Demòcrata comparteixen “l’estratègia política”, que segons ella és absolutament coordinada, però estan “estudiant quina és la millor manera de fer front comú”. La reunió buscava trobar maneres de materialitzar aquesta aliança amb el plantejament de punts compartits en els programes electorals.

La número 2 de la llista d’Oriol Junqueras va destacar també que, tot i que consideren els comicis del 21-D “il·legals”, els “legitimaran” animant la ciutadania a participar-hi.Com a part d’aquesta crida, Rovira va deixar entreveure un dels leitmotiv protagonistes de la campanya republicana, “Continuar sumant”, conscient que “cal eixamplar moltíssim” la base independentista.

Fonts del Partit Demòcrata afirmaven que s’exploren espais de no confrontació per evitar el cos a cos amb els republicans i “fórmules d’entesa per al dia després” de les eleccions, en un pacte no escrit de no agressió. El mínim comú denominador és la restitució de les institucions usurpades pel 155, l’alliberament dels presos polítics i fer efectiu el mandat de l’1-O.

En la reunió d’ahir també es va parlar sobre com afrontar l’embat jurídic de manera coordinada. Esquerra va admetre que la comunicació entre tots els membres del govern i entre les mateixes forces sobiranistes és “molt difícil”, però segons Rovira ahir van tenir prou temps per intercanviar també informació sobre l’evolució dels seus casos a l’Audiencia Nacional i al Tribunal Suprem i, sobretot, abordar la vista judicial del govern a l’exili davant de la justícia belga, que ha de decidir sobre l’extradició demà passat.

L’exili i la presó dificulten la negociació per explorar acords, però no els impedeix. Puigdemont està tenint una agenda intensa a la capital belga. La setmana passada membres de la CUP es van desplaçar fins a Brussel·les per reunir-s’hi, mentre que el cap de setmana passat van fer el mateix la coordinadora nacional del PDeCAT, Marta Pascal, i el president del partit, Artur Mas. Mentrestant, als centres penitenciaris de Madrid on hi ha presos polítics catalans –Estremera, Alcalá Meco i Soto del Real– es multipliquen les visites. Ahir mateix Pascal va poder veure Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Meritxell Borràs per transmetre’ls el seu suport i parlar de les llistes, ja que vol incorporar-los a la candidatura Junts per Catalunya de Puigdemont. Avui el PDeCAT reuneix el seu consell nacional per tractar sobre la llista. Hi ha de temps fins divendres per tancar-les. Pascal també va traslladar la solidaritat del PDeCAT al vicepresident i a Raül Romeva, Carles Mundó i Dolors Bassa, que figuren en la llista de Junqueras.

Per la seva banda, el fins ara diputat de la CUP Benet Salellas va visitar ahir i dilluns els consellers a les presons. Els anticapitalistes també podrien formar part d’aquesta unitat d’acció si bé a hores d’ara encara estan immersos en “un debat intern i intens” sobre el contingut del programa electoral amb què es presentaran el 21-D després que diumenge l’assemblea de Granollers hi donés el vistiplau. Els cupaires admeten que van tard en l’elaboració del material de campanya, que tot just hi han començat a treballar i per tant encara està tot per fer. Tanmateix, un cop s’enllesteixi la feina, al final d’aquesta setmana, no descarten entrar a negociar amb la resta de forces independentistes els acords programàtics que permetin construir un front electoral tot i mantenir la independència de cada candidatura. La confecció de la llista s’elaborarà mitjançant el vot telemàtic dels militants.

D’altra banda, el PDeCAT veu poc sentit en el fet d’organitzar actes conjunts de campanya entre les candidatures independentistes i critica que el president d’Esquerra al Congrés, Joan Tardà, proposés a Twitter compartir els eslògans “Som República” o “1 d’octubre”: “La millor manera de compartir eslògan era una candidatura unitària.”

LA FRASE

L’estratègica política és coordinada. Estem estudiant la millor manera de fer un front comú
Marta Rovira
Secretària general d’Esquerra

Cuixart no anirà a cap llista el 21-D

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, empresonat a Soto del Real des de fa 30 dies, no formarà part de cap llista per a les eleccions del 21 de desembre, segons va anunciar ahir el vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri, en una entrevista a Catalunya Ràdio. Malgrat l’empresonament, Cuixart coneix bé l’escenari preelectoral, segons Mauri, i prefereix continuar sent president d’Òmnium. “Segur que no” vol ser candidat, va remarcar, a diferència del líder de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, igualment empresonat a Madrid per sedició, que sí que concorrerà als comicis, en la llista encapçalada pel president. Mauri, que també es va descartar per al 21-D, va explicar que Cuixart “entén que el seu paper al capdavant d’Òmnium no ha acabat”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ELS PRESIDENTS REPRESALIATS. Francesc Macià (1)
Demà: Francesc Macià ( i 2)

La diàspora de Macià

L’any 1923, Francesc Macià es veu obligat a refugiar-se a Perpinyà i, a partir d’aleshores, centra bona part de la seva estratègia en l’enderrocament de la dictadura de Primo de Rivera a través de la via militar

El futur president de la Generalitat intentarà trobar suports externs per a la seva causa, entre els quals destaca l’aposta per la nova Rússia soviètica

Barcelona
 

Els polítics perden el poder d’abús

Nova York
 
FERRABN MASCARELL
EX DELEGAT DE LA GENERALITAT A MADRID

“Cal que ens carreguem de mala llet política”

barcelona
 
crònica

El Besòs, un riu de vida i lliberat

 
torroella de montgrí

Llaç groc per Bassa

 

En marxa cap a Brussel·les

barcelona
 

Mugabe desafia l’exèrcit i refusa deixar el poder a Zimbàbue

HARARE
 

Merkel tasta el duríssim camí cap a una quarta legislatura contra natura

Berlín
 

Unes 50 famílies d’Arbúcies giren full del franquisme

arbúcies