Política

CARLES PUIGDEMONT

PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“No hi va haver cap compromís de l’Estat de no aplicar el 155”

“Intentem salvar la legitimitat del govern”

“No escapo mai de la justícia. Si guanyo aniré al Parlament”

“El PDeCAT ha fet i farà un esforç colossal, ja que prioritza el país al partit”

“No hem sabut fer una llista unitària, però no cal fer més autocrítica de la necessària”

Estem disposats a votar la independència o una altra cosa Hi ha una doble vara de mesurar a Espanya depenent del que penses o del que ets El país no l’atura una vaga general sinó la sagnia de l’Estat espanyol durant dècades
És evident que el rei ha decebut molta gent dins i fora de l’Estat No em vaig sentir decebut per la dimissió de Vila, però sí pel que ha anat fent després És una exigència democràtica que l’Estat respecti el resultat del 21-D
És una vergonya per a la UE que actuï d’una manera si és Malta i si és Espanya miri cap a un altre costat

El Punt Avui va viatjar fins a Brussel·les per entrevistar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. L’entrevista va ser emesa ahir al vespre per El Punt Avui TV i avui es reemet a les 13.00.

S'hauria imaginat mai que viuria a Brussel·les?
No. Ni que hi hauria companys a la presó per haver complert el programa electoral, votat per la ciutadania i passat pel Parlament. El Parlament més legítim de la història. Si ens haguéssim imaginat això no hauríem estat tan indulgents amb l’Estat espanyol, presumint que es comportaria de manera democràtica.
En l’entrevista a ‘Le Soir’ vostè deia que hi havia altres opcions que no eren la independència. Això s’ha interpretat com si posés el fre.
El primer que hem de fer és no fer cas d'interpretacions. Estem en un conflicte molt seriós. L’Estat espanyol -i parlo de mitjans públics i privats- té interès a distorsionar. Dit això, sempre hi ha alternatives a les que proposes tu. Això ho ha dit Rajoy, també. La nostra proposta és la independència, però en teniu alguna altra? Estem disposats a escoltar-la. Estem disposats a votar la independència o una altra cosa. No és diferent del que he anat dient sempre. Qui s’hauria d’encarregar d’oferir alternatives competitives no ha fet la feina.
L’anada a Bèlgica va ser una cosa improvisada?
La solució de Bèlgica, que està preservant la legitimitat d’un govern que estava sent atacada, l’havíem previst i fins i tot l’havíem consensuat. El que passa, evidentment, és que tu no tens un full de ruta amb totes les instruccions precises. Tampoc el té l’Estat espanyol, no ens hem de flagel·lar massa amb això, nosaltres. L’Estat espanyol no en té, viu al dia i ho fia tot a la força. Nosaltres sí que teníem clar que davant una reacció tan repressiva i violenta de l’Estat espanyol hi havia un bé major a preservar que era la legitimitat del govern, de poder operar com a govern i fer política. I això des de la presó era molt difícil, per no dir pràcticament impossible de fer. Calia obrir el focus a àmbit internacional. Però l’Estat espanyol precipita molt els esdeveniments. Entre la presentació de la querella, que es fan públiques les citacions i que arriba el dia d’anar-hi passen molt poques hores. És una indecència. Jo me n'assabento —tothom— per la premsa, vint-i-quatre hores després que es presentés una querella per rebel·lió, que són 30 anys de presó, i que les notificacions es fan un dia festiu. Si això és l’exemple de democràcia, jo en aquesta democràcia no hi vull viure. No jo, moltíssima gent. On són les garanties perquè els advocats puguin estudiar una querella d’aquesta envergadura en 24 hores? On són les garanties perquè els que decideixen anar a declarar ho puguin fer amb garanties? O estem parlant que darrere d’aquesta mascarada hi ha un intent de venjança i d’humiliació?
El risc d’anar a la presó tenia un cent per cent de possibilitats?
Era anunciat. A més l’Estat espanyol ha batut el seu rècord de diligència judicial.
L’opció de venir a Brussel·les va ser consensuada?
Totes les decisions són personals, respectades i legítimes. Ens semblava bé que una part estigués fora i una part tingués la llibertat d’anar a declarar si volia gestionar la seva situació des de la presó. Era més cert que anant a declarar acabessis a la presó que l’itinerari que encara tenim a Bèlgica. Tampoc és un itinerari cert, però ens ha permès dues coses. Primera, temps per poder continuar mantenint la posició i, segona, obrir el focus internacional del que està passant a Catalunya. I explicar i denunciar —com ho estem fent— que no és presentable, no és sostenible, no és acceptable que a l’Europa del segle XXI hi hagi presos polítics i que no és presentable, que és una vergonya per a la Unió Europea, que hi hagi diferents vares de mesurar, que n’hi hagi i en funció de si és Hongria o és Polònia o Malta s’actuï d’una manera però si és Espanya es miri cap a l’altre costat.
Aquests dies deuen haver estat complicats per a vostè?
Sí, per la situació, i per la incertesa, l’angoixa. A més, estem parlant de les famílies, que han patit molt. En el meu cas particular són diana indecent i obscena de l’assetjament mediàtic, de les calúmnies i de les mentides. S’han rebut amenaces de mort. No hi ha ningú a l’altra banda que hagi hagut d’anar a respondre a la justícia.
Amenaces de mort a vostè?
A la família. Hi ha una doble vara de mesurar claríssimament a l’Estat espanyol depenent del que penses o el que ets. Si votes independentista, el teu vot no serveix per a res, o diuen que no serveix per a res. Si tu reps amenaces perquè ets independentista, ningú va a la presó. Ara, Déu me’n guard que tu puguis dirigir-te a un agent per calmar-lo, perquè vas a la presó per intent de sedició, com els ha passat als Jordis.
Parlo també dels mitjans de comunicació espanyols que formen part de la brigada Soraya Sáenz de Santamaría. Diguem-ho clar. S’han posat al servei, de manera acrítica, a fer un “a por ellos” constant.
Demà vostè haurà de tornar a declarar davant del jutge. Què pot passar?
Jo aquí he estat sempre amb tota legalitat i sempre he estat en mans de la justícia. No hi ha hagut ni un minut ni d’escapat de la justícia ni d’eludir la meva responsabilitat. El que passa és que he volgut fer-ho amb una justícia que garanteix, aparentment, una mica més els drets que no pas la justícia espanyola. I alguns d’aquests pares de la Constitució que donen tantes lliçons, no pas a vegades als clients als quals defensen, haurien de preguntar-se per què.
Els consellers detinguts van rebre un tracte desagradable en ser conduïts a la presó. Com ha estat el tracte a Bèlgica?
Professionalment voldria que passés això a l’Estat espanyol. El que és una anomalia és l’Estat.
Es considera el president legítim de Catalunya?
No és una qüestió de sentir-me'n, és que el Parlament em va votar i les lleis a l’Estat, les lleis espanyoles, diuen que per deixar de ser president de la Generalitat, o dimiteixes —i jo no he dimitit—, o perds una qüestió de confiança o de censura —i jo no les he perdudes, les he guanyades, més aviat—, o et mors, o tens una sentència ferma conforme estàs inhabilitat, o tens una incapacitació física o psíquica. No estem en cap d’aquests supòsits.
Aleshores el 155 no és legal?
És clar que no. És que si per decret es poden vulnerar lleis orgàniques com la que acabo de descriure, aleshores qui està incomplint les lleis espanyoles? És evident que no és legal l’article 155 perquè està vulnerant la llei. Em poden dir en quin article de quina llei espanyola es permet al govern espanyol destituir el president de la Generalitat? I destituir un Parlament escollit, per cert, per la participació més alta de la història? En cap. I la prova que això és així és que el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el govern de Catalunya no l’han admès ni a tràmit.
Vist on som, amb la situació complicada del govern a l’exili i uns altres membres detinguts, s’ha arribat massa lluny? O s’ha estat massa ingenus?
Quan la gent formula aquestes anàlisis des de l’honestedat, i m’agradaria molt que a l’altra banda algú fes un plantejament d’honestedat intel·lectual i política com el que fem en aquesta banda, es fa partint d’una idea que comparteixo: al davant no hi tenim un estat democràtic. Ens hem preparat per gestionar un resultat electoral, unes voluntats i unes decisions polítiques associades a això, i per desplegar-les en el marc de la relativa normalitat, que representa que estem fent política des de la democràcia i les institucions. I presumíem que, malgrat les discrepàncies, hi havia un respecte profund pel sentit del vot de la gent. I que estem parlant d’un combat de xoc de legitimitats i de legalitats, però només d’això. Però no un combat penal, de guerra bruta, més enllà de la pròpia llei espanyola, d’il·legalitat, de cop d’estat... jo no ho qualificaria d’ingenu perquè crec que és de bona persona. Segurament l’Estat espanyol que dèiem que havia deixat d’existir, aquell del segle XIX i el XX, que resolia les crisis a cop de col·lapse constitucional, a cop de carregar-se la seva pròpia Constitució com és el que ha fet ara, i a cop de violència, aquí hi havia una anàlisi equivocada. Pensàvem que la UE, l’OTAN, la societat de la informació, la internacionalització, haurien generat les vacunes suficients en un estat de tradició autoritària, i que aquesta vegada sí, feliçment, podríem seure en una taula de negociació.
No hi havia símptomes previs?
Sí. Quan el president Rajoy em diu: “No puedo, pero no quiero” vol dir que, en fi, està actuant prepolíticament o postpolíticament però no està actuant políticament. T’està dient: “D’això jo no en vull parlar”, per tant, no farem política sobre això. El que passa és que és tan bèstia pensar...
I no hi va haver cap compromís? O algun que finalment no es va explicitar?
No hi va haver cap compromís. Em van dir “ja ho veurem”. I un ja ho veurem, sentint-ho molt, no era acceptable en aquell moment. Era el moment de prendre decisions amb visió d’Estat. I era dir: el 155 agreuja el problema, i l’agreuja molt. Per tant, era un objectiu a evitar per les dues bandes.
Hi havia cap compromís de l’Estat d’aturar el 155?
Hi havia diverses alternatives. Que les eleccions que hauríem convocat nosaltres se celebressin en condicions de normalitat. I què vol dir amb normalitat? Que desapareguin els més de deu mil policies. Per tant, que no hi hagués un clima de temor entre la població cada vegada que hi ha una manifestació, que no hi hagués gent a la presó, que es deixés de fer política a través de la fiscalia general de l’Estat i a través de l’Audiencia Nacional, que hi hagués unes condicions de normalitat en el funcionament de la Generalitat, que no tinguéssim els comptes intervinguts de manera també il·legal, sense cap base jurídica.. En fi, que hi hagués una situació de normalitat perquè es puguin celebrar les eleccions amb normalitat, perquè si no hi ha normalitat...
I amb aquests compromisos, si els hagués pres el govern de l’Estat espanyol, vostè hauria frenat malgrat que pel carrer algú li deia traïdor?
Jo ja havia comunicat que aquesta era la decisió si em donaven aquestes garanties. Perquè creia que era la millor decisió en aquell moment: ens permetria consolidar el que havíem obtingut fins a aquell moment, mantenir les institucions i les polítiques de les institucions al marge d’aquesta pulsió venjativa de l’Estat, d’aquesta barra lliure, aquest cop d’estat, i crec que hauríem pogut reconstruir les següents etapes que haguéssim d’avançar. Si l’Estat espanyol hagués correspost amb una visió d’estat i de la complexitat del moment, crec que hauria estat una decisió encertada.
En tot cas, no hi ha aquests compromisos i continua endavant amb la declaració d’independència. Però ni balcó ni res, va rebaixar el clima...
No estava previst que sortís al balcó. Teníem clar des de feia dies que al davant teníem un Estat irresponsable capaç de tot, com ja ens ho havia demostrat el dia 1 d’octubre i ja ho havia dit el cap d’Estat el dia 3 a la nit prenent partit i assumint un rol inacceptable en monarquies parlamentàries dirigint-se només a una part de la població. No teníem clar que l’Estat no tenia límits, que al davant teníem un Estat veritablement irresponsable, d’una gravíssima irresponsabilitat, que és capaç de tot. Per tant, ens tocava a nosaltres posar la part de responsabilitat, no caure en provocacions i no crear les condicions perquè hi hagués una reacció de violència de l’Estat.
En què consistia la reacció violenta? Que els detenien?
L’Estat espanyol té desplegades més de 10.000 persones armades a Catalunya, que el dia 1 ja van demostrar què havien vingut a fer a Catalunya. A algú li queda algun dubte? A mi no me’n queda cap. El que van fer és d’una violència extrema. Doncs ara imagini’s en una situació en què hi ha molta gent disposada a defensar i envoltar les institucions: el Parlament, el govern, els consellers, el president, el vicepresident... i que nosaltres diem: nosaltres ens quedem aquí, el govern es queda aquí...
Suposo que ja sap que hi ha gent que deia: el govern s’atrinxerarà i hi haurà gent defensant-lo, els Mossos protegiran... I algú va dir: al govern li han fallat els Mossos.
Això no és cert perquè als Mossos no els hem demanat mai que fessin un paper que no els tocava fer. Ni el dia 3, ni el dia 1 d’octubre, ni el dia 20, ni el dia 19 de setembre ni mai. És una injustícia inacceptable que es posi els Mossos en aquest punt de mira i s'intenti exigir responsabilitats dels comandaments, que han estat uns comandaments absolutament professionals, lleials a tothom i que han aplicat, per cert, la visió de la pròpia Constitució espanyola amb una obertura que tant de bo l’haguessin aplicat altres institucions de l’Estat. No, els Mossos estan al marge de tot. És una decisió molt del govern. De dir: nosaltres estem preparats per tot, estem preparats per desafiar un Estat que no accepta la democràcia, però el que no farem és participar de cap deriva violenta. L’Estat hi està disposat? Sí. Nosaltres no. No és un camí que vulguem i que necessitem recórrer per guanyar. Si entrem en aquest camí al qual ens vol arrossegar l’Estat, hi entrarem com a perdedors i en sortirem vençuts. No hi ha dreceres violentes, no hi ha dreceres de confrontació social, que és el que vol l’Estat, perquè és l'única manera que té d’evitar que siguem independents; és l'única, la regressió democràtica, la violència. Nosaltres no.
S’ha pogut comunicar, d’alguna manera, amb els consellers que estan a la presó?
Directament no. És difícil.
Creu que acabarà anant tot el cas al Suprem i això farà que surtin aviat de la presó?
No sé de procediment jurídic. Però tinc el convenciment claríssim que han de sortir de la presó. És insostenible. No és només injust. És injustificable. Què hi estan fent, a la presó? Quin delicte han comès? Quin delicte volen prevenir que cometin estant a la presó? El de pensament? Són les seves idees que els porten a la presó? Convé que parlem clar tots plegats. També tota aquesta gent que mira amb tanta neutralitat tota aquesta situació. Perquè si estiguessin a la presó com a criminals revolucionaris que estan agitant i provocant la violència, s’hauria hagut de demostrar això, cosa que és indemostrable perquè no ha passat. I també, s’hauria de veure si fora de les institucions hi ha alguna capacitat de fer aquest delicte tan terrible que se’ns imputa. No està justificat.
Parlant dels consellers, no li hem sentit a dir gaire res de la dimissió de Santi Vila, que va ser al minut 90, per dir-ho d’alguna manera. El va sorprendre?
No, no em va sorprendre.
I quina sensació li va provocar?
Bé, en Santi sempre ha tingut aquest dubte, aquesta situació ambivalent. És capaç de dir públicament en un míting les coses que tots li hem sentit a dir i d’argumentar-ho molt bé, a més a més. I després, de considerar que s’ha d’anar per un camí contrari al que ell mateix acaba d’expressar.
Es va sentir decebut per la seva dimissió?
No, de la dimissió, no. De coses que han passat després, clarament sí.
Dissabte passat vam veure 750.000 catalans sortint al carrer. Aquesta és la via que hem de veure en els propers mesos. Ho dic perquè després vam veure una aturada general a Catalunya, amb talls a l’estació del TAV, a l’estació de Sants...
No hi ha un altre camí que no sigui aquell que passi per l’expressió de la ciutadania. Dels drets que té la gent a manifestar-se de forma no violenta però en la forma més ferma que consideri oportú. Fer una cassolada no és violència. Encendre els llums de telèfons mòbils de centenars de milers de persones en una imatge meravellosa, que vista des de Brussel·les és brutal, no és violència. Això és defensar els drets. Hi ha moltes maneres enginyoses de defensar amb fermesa uns drets als quals no podem renunciar mai. No és veritat que no tinguem dret a manifestar-nos, a fer cassolades o a fer accions de resistència cívica i pacífica. No ens podem deixar dir, ni tan sols criminalitzar, pel fet de tenir actituds de resistència pacífica i no violenta contra abusos de l’Estat.
Però vostè és partidari que el país s’aturi en algun moment determinat com es va fer amb la vaga general amb talls de carretera, etcètera?
Jo com a govern del país no puc defensar mai que s’aturi el país. Jo estic obligat a treballar perquè el país no s’aturi, precisament. El que passa és que cal preguntar-se qui atura el país? No l’atura una vaga general per molt èxit que tingui. El país l’atura un govern espanyol que des de fa dècades sagna la nostra economia i s’emporta uns diners que utilitza malament  per pagar institucions com la monarquia perquè després ens acabi agredint, per posar un exemple. Això és el que atura un país. Un país l’atura un govern que fa un decret il·legal que permet, abusant fins i tot de la paciència dels propietaris de les empreses, el trasllat automàtic de les seus socials de les companyies. Un país l’atura aquell que és incapaç d’invertir en les infraestructures de mobilitat crítiques per a l’economia de forma persistent durant anys. O el qui impedeix que un govern de la Generalitat, en ús de les seves competències, pugui fer missions comercials a l’estranger. Tot això atura un país.
Se sent decebut per les intervencions que ha fet el rei?
És evident que el rei ha decebut molta gent dins i fora de l’Estat. Ha perdut tot el respecte. Des del moment que forma part de la política del PP, la FAES i tota la gent de la comissió del 155 i que empara aquesta violència de l’“a por ellos”. Quan l’“a por ellos” el diu el rei, deixa de ser el rei de la majoria dels catalans que no estem d’acord amb aquesta opinió, malgrat que el continuem pagant, generosament, per cert. Deixa de ser un cap d’Estat neutral. Pren partit. O és que ja ens considera que hem deixat de ser ciutadans espanyols dignes de la seva representació? Estaria bé que ho digués, que fos honest. Ha trencat la neutralitat obligada pels pactes de la transició. Això tindrà conseqüències a la llarga.
Se sent dolgut per la decisió d’ERC de no donar suport a una llista unitària?
En aquests moments no tenim dret a barallar-nos entre nosaltres, perquè tots hem patit molt. La gent esperava, amb tot convenciment, jo també, que hi hagués la màxima unitat en aquest moment d’emergència nacional. No ho hem sabut fer, per les raons que siguin, no crec que haguem de fer més autocrítica de la necessària. És important que continuem anant junts en les idees que ens uneixen. Si no ha estat possible la llista compartida és igual.
Per què no ha estat possible?
Hi ha raons operatives. Estem en el calendari que estem. No hem pogut administrar la situació amb normalitat. Tenim gent a la presó i gent a fora, costa molt d’establir les comunicacions. No tenim les millors condicions per encarar un desafiament tan complex com elaborar una plataforma compartida en tan poc temps. No cal donar-hi més dramatisme.
Per vostè és una decepció que no hi hagi una llista unitària?
És una decepció com per tothom que volia una llista conjunta, però dit això, no ens hem de fer més mala sang de la necessària. Compartim moltes coses. El PDeCAT, ERC i la CUP pensem que el govern legítim és el que està a la presó i l’exili. Això ens uneix molt.
Hi haurà uns punts comuns en el programa electoral?
Hi ha uns punts que són comuns denominadors. No m’agradaria parlar en temps real de coses que encara no estan tancades. Opto per una fórmula molt poc convencional i he demanat al PDeCAT que se sumés a aquesta fórmula i que renunciés al legítim dret a liderar una opció electoral. I el PDeCAT ho ha acceptat.
El PDeCAT accepta aquesta fórmula perquè amaga les sigles que a les enquestes no li donen un bon resultat?
No crec que tinguem dret a ser tan injustos amb el PDeCAT. El PDeCAT ha fet un esforç colossal des de fa un temps i especialment ara, i el farà perquè continua prioritzant el país per damunt del partit. Això potser algú no ho entendrà. Què més ha de demostrar el PDeCAT? Jo li he demanat: necessito fer una llista que me la senti més meva que no pas de partit. La gent ens demana una llista més transversal, que s’hi puguin sentir còmodes gent que no formen part del PDeCAT. I vull agrair al PDeCAT profundament perquè crec que gràcies a aquesta actitud podrem bastir un projecte de llista al més transversal possible i que respongui més a aquesta idea que crec que és la majoritària de la gent, de fer una llista al màxim d’unitària possible
I quan diu que és transversal vol dir que hi haurà gent de diferents perfils ideològics? Hi haurà sorpreses?
Jo crec que n’hi haurà moltes, de sorpreses positives. Hi haurà gent que no ha fet mai política però que se sent polititzada, amb compromís polític. Perquè una de les coses que també passen en aquesta era que ens toca viure és que la política i la manera de fer política dels partits s’està reinventant i la gent pren consciència, jo crec que de manera molt positiva i me’n sento molt orgullós, que és un actor imprescindible en la governació d’un país, d’una societat. Que s’ha acabat l’època, almenys a Catalunya, en què la gent diu «sí bwana», els partits manen, decideixen i... No, no. Fins i tot sent militant d’un partit es diu jo tinc coses a dir, jo vull participar. Lluny de ser un problema, ho visc com una enorme oportunitat. És més, crec que això no és únic de Catalunya: passa a moltes societats i cada cop passarà més.
I això que vostè s'havia fet un tip de dir que no es presentaria...
Sí, perquè òbviament no em pensava que m’hagués de presentar des de Brussel·les. És evident. No em pensava que tingués mig govern a la presó, no em pensava que tinguéssim un cop d’estat blanquejat pel partit socialista i per altres institucions de l’Estat. No em pensava que passaria això. Estem en una situació excepcional. Jo no em volia presentar perquè el que volia era, un cop acabada la meva feina, que sempre vaig explicar la que havia de ser, poder tornar a la meva vida entre cometes normal, però això no pot ser perquè jo no puc tornar a casa ara mateix. Tinc el deure de lluitar pels drets que l’Estat espanyol ens intenta retallar.
Un d'aquests punts d’acord en les diferents llistes, o com a mínim en tres llistes, ha de ser qui és el president de la Generalitat?
Crec que ningú discuteix que el govern que està a la presó i el govern que està a fora és el govern legítim, i ha de continuar sent-ho. Això està fora de discussió i aquesta és la nostra fortalesa.
Oriol Junqueras ha fet pública una carta en la qual diu textualment «va sent hora que en aquest país hi hagi una dona al capdavant». No sé vostè com ho interpreta...
És clar que ha d’haver-hi dones al capdavant. Jo també ho desitjo, que hi hagi presidenta en algun moment, com desitjo que hi hagi moltes més dones en fronts de responsabilitat i, sobretot, en equilibri i en equitat, de les que hi ha ara. No només en termes de president, en termes salarials, de càrregues de feina, de responsabilitat a les empreses, de visualització pública...
Si guanya, vostè haurà d’anar a prendre possessió per tornar a ser president de la Generalitat...
És clar.

Hi anirà?

Jo confio a anar-hi. A veure... és tan bèstia això que ens estem planejant ara. És a dir: guanyar unes eleccions, presentar-t’hi i guanyar les eleccions i no poder prendre possessió perquè les idees que t’han portat a guanyar les eleccions són considerades un crim per l’Estat... perdonin, però em sembla que hem de fer evident aquesta gravíssima anomalia. No s'adonen de l’absurditat d’aquest plantejament? És a dir: jo em presento a unes eleccions, amb unes idees que em porten a ser, imagini’s, president i a ser escollit per un parlament en què hi hagi una majoria de representació ciutadana que vol això. I això em pot portar a la presó. Doncs ho hem de denunciar, que això és així.

Perquè, és clar, els consellers que estan empresonats, si realment aquesta teoria que el Tribunal Suprem portarà un altre ritme...

Ja ho veurem...

Surten de la presó en poques setmanes o un mes, perquè al final les eleccions són a tocar, és a dir, podria ser que ells prenguessin possessió del càrrec, si no són a la presó, però en el seu cas és més complicat, no?

Home, és clar que és més complicat aquí, però insisteixo, el que dic per mi val pels que són a la presó. És que no hi haurien de ser, a la presó. Estem normalitzant que hi hagi candidats que són a la presó, però per favor, són consellers, el vicepresident, conselleres d’aquest govern perfectament legítim que no ha comès cap delicte i que ara han d’estar a veure de quina manera ho poden fer perquè estant a la presó puguin prendre possessió. No, no, és que no han d’estar ni un minut més a la presó, no hem d’estar ni un minut més fora del nostre país.

O sigui que vostè no es planteja no anar a prendre possessió.

És que és una exigència democràtica que les institucions espanyoles respectin els resultats de les eleccions. Quan jo demano insistentment que el govern espanyol...

He sentit a dir en vàries ocasions... respectarà el resultat? El respectar vol dir: deixarà que el president pugui anar a prendre possessió?

Oh, és clar. Respectar el resultat vol dir: si hi ha un poble que vol un parlament on la majoria dels diputats volen escollir un candidat que ha estat elegit com a president, l’Estat espanyol li dirà que no ho pot fer? Això és el que ha de respondre l’Estat espanyol, perquè seria una anomalia democràtica molt greu que diputats no poguessin prendre possessió perquè estan privats de llibertat per haver defensat les idees que els han portat a ser diputats. Insisteixo, per haver defensat les idees que els han portat a ser escollits pels seus ciutadans i a ser diputats. L’Estat espanyol pensa acceptar els resultats (ja ho vaig dir en més d’una ocasió davant del Parlament), que finalment qui treu i posa presidents és el parlament, sí, però són els ciutadans. Si els ciutadans decideixen portar un president, l’Estat espanyol respectarà això, sí o no?

Els ciutadans van decidir que hi hauria uns consellers, i no hi són, en aquests moments.

Sí, van decidir que hi hagués un president que nomenés aquests consellers, i no hi són. Bé, l’Estat espanyol no ho ha respectat. Ara ha decidit convocar unes eleccions. Bé. Aquestes eleccions convocades per l’Estat espanyol, en situació d’excepcionalitat... si li surten malament a l’Estat, l’Estat pensa acceptar aquests resultats? Sí o no?

Quin és el full de ruta a partir d’aquí?

Crec que hem de començar a fer la pregunta a l’altra banda. Vostè té algun full de ruta? Senyors de la coalició del 155, si vostès perden les eleccions, mantindran il·lícitament i il·legítimament el 155? Sí o no? És importantíssim saber aquesta resposta, perquè la gent ha de poder anar a votar sabent aquesta resposta. I crec que és una exigència moral també. Pensen o no respectar els resultats de les eleccions? Què vol dir això, eh? Que si el 155 surt derrotat, l’endemà l’han de retirar i s’han de comprometre en campanya electoral i vull sentir els líders polítics del 155 dir-ho. Perquè ja n’hi ha prou que ens demanin als altres fulls de ruta, que els hem explicat, que els hem portat a la pràctica i que ens porten a l’exili o a la presó. Que assumeixin algun risc, també.

Li hem sentit fer la pregunta en diverses ocasions aquesta setmana i aquests darrers dies i de moment ningú li ha respost.

No, doncs per alguna cosa deu ser. Per tant, si no responen a la pregunta crec que tots els demòcrates espanyols, catalans i del món s’haurien d’interrogar si Espanya és una veritable democràcia o no ho és. Perquè si el govern espanyol és incapaç de dir: jo respectaré els resultats de les eleccions, si el partit socialista és incapaç de dir: jo respectaré el resultat de les eleccions, encara que la seva promesa ja sabem que no val res, perquè quan va decidir respectar el que aprovaria el Parlament de Catalunya amb l’Estatut ja vam veure com va quedar. Però si són incapaços de verbalitzar el que hauria de ser bàsic en democràcia, escolti’m... Els catalans que votarem, si votem una cosa que no us agrada, l’acceptareu sí o no?

Preveu que els invalidin el programa electoral o alguns candidats?

És possible. En aquests moments l’Estat espanyol no té límits, té carta blanca per fer el que vulgui i no té actitud crítica per part dels mitjans de comunicació espanyols... doncs pot fer el que vulgui.

Està decebut amb el PSC?

Estan decebuts fins i tot militants destacats seus, que han estripat el carnet, cosa que els honora, per cert. El PSC i el PSOE s’han comportat d’una manera ignominiosa. Formen part d’aquesta coalició, d’aquest clan del 155, formen part del cop d’estat, ells explicaran davant dels seus electors el perquè han decidit aquesta actitud. Segurament ha pogut més aquesta idea de la unitat d’Espanya per damunt de qualsevol altra: de la veritat, de la justícia, de la prosperitat...

Ha sentit també l’alcaldessa Ada Colau, que deia que potser arribarà un moment que s’haurà de demanar responsabilitats al govern...

Als governants se’ns han de demanar sempre responsabilitats, sempre. Jo vaig demanar un dia, en un acte de la campanya del referèndum, que s’havia d’interpel·lar els alcaldes, alcaldesses i diputats i diputades que els paguem el sou, perquè responguessin de decisions, per exemple si permetien votar o no votar. Aquesta part d’aquestes declaracions forma part de la querella per rebel·lió que se m’imputa i per la qual em demanen 30 anys. Li pregunto a la senyora Colau si està d’acord o no que a mi se’m demanin 30 anys per dir el mateix que ella em diu ara que ens adreça a nosaltres. Hi està d’acord o no? I pensa continuar governant amb els que formen part del cop d’estat i del clan del 151, sí o no?

Ha trencat amb el PSC.

Doncs fantàstic, i que duri i que s’hi comprometi en el futur. I que es comprometi en el futur a no governar amb aquells que participen en manifestacions en les quals hi participa per exemple l’ultradreta. Per exemple jo crec que seria una cosa que sobre la qual també li hem de demanar explicacions.

La situació econòmica a Catalunya el preocupa?

Em preocupa moltíssim. Ha estat la preocupació principal de tots aquests anys de governs nostres, tant abans el president Mas com nosaltres, que hem aconseguit fins a l’1 d’octubre batre el rècord històric en exportacions, en inversió estrangera, i a més a més, amb creixement per exemple industrial, d'indústria del valor afegit. I això es trenca quan l’Estat irromp de manera violenta i quan el govern espanyol il·lícitament i il·legalment aprova un decret convidant les empreses a canviar de seu social per iniciar una guerra econòmica per intentar desacreditar el que era el projecte que portàvem a terme el govern. Tot això tindrà conseqüències a l’economia catalana, sí, a l’economia espanyola també, i a l’economia europea també. Perquè el despropòsit de la guerra econòmica per intentar desacreditar l’independentisme és tan bèstia, és tan bèstia.. i les conseqüències econòmiques són tan dures que...

Si el conflicte no es resol, es cronificarà també la situació econòmica, no?

És evident que Espanya ha reformulat aquella idea: “España antes roja que rota”, ara està dient “Antes pobre que rota”. I està disposada fins i tot a una estratègia d’empobriment de si mateixa. Però nosaltres això no ho permetrem. I una de les coses que el dia 21 han de decidir els ciutadans és si permeten que l’Estat continuï en aquesta política regressiva, econòmica, de drets, de les nostres identitats, de les nostres institucions o si diguem prou a l’Estat. Perquè Catalunya té actius més que suficients per ser no un país pròsper, sinó un país molt pròsper econòmicament. Escoltin, que cada any de Catalunya marxen 16.000 milions d’euros i ho podem aguantar. Això preocupa moltíssim, perquè això equival a moltes empreses instal·lades a Catalunya. Ens hem de preguntar el dia 21: volem que això continuï així, volem que continuï aquesta sagnia, volem que continuï havent-hi un govern que decideixi que via decret, reial decret, es poden facilitar els camins perquè les empreses marxin d’un país al qual s’ha de castigar perquè no ens agrada el que vota aquella gent? Doncs això ho hem de decidir el dia 21.

Perquè si des de Catalunya no s’ha pogut canviar Espanya, canviar Europa deu ser encara més complicat no?

No pretenem canviar Europa. Pretenem que Europa no canviï. Que no faci aquest viatge cap al canvi a pitjor que està fent, en mans dels que actualment la lideren. Pretenem que no canviï, precisament que no es desviï dels seus valors fundacionals, que són els nostres.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Josep Rull
Número 6 per Barcelona de JxCat

“L’alternativa a Puigdemont és avalar el 155”

“Els que hem sortit, tenim una llibertat limitada”

“Surto amb major convicció que la independència és imprescindible”

“Des del ressentiment, no es construeix res de positiu”

BARCELONA
 

La CUP portarà la repressió de l’Estat a l’ONU

barcelona
 
MOLLY SCOTT CATTO EURODIPUTADA
Eurodiputada

“Un referèndum no és una manera constructiva de prendre decisions”

BRUSSEL·LES
 

Trump aposta per tornar a anar a la Lluna i colonitzar-la

Washington
 

Macron alça la bandera verda

París
 
Julià de Jòdar
Escriptor, ocupa el número 79 de la llista de la CUP per Barcelona com a independent

“La nova situació és que ja no es pot tornar a l’autonomisme”

barcelona
 
NAJAT DRIOUECH
Número 10 d'ERC per Barcelona

“Jo soc el resultat del sistema educatiu català”

Barcelona
 

Rovira reivindica la tasca de govern d’ERC per continuar-la

Girona
 

El TC deixa en suspens l’Agència de Ciberseguretat

barcelona