Conjurats per fer front comú

Anar a Brussel·les

Els consellers a Brussel·les reiteren que la decisió d’anar a la capital belga o d’anar a declarar a l’Audiencia Nacional va ser estrictament personal, tenint “clar”, segons explicita Comín, que “des del punt de vista polític tenia sentit qualsevol decisió”. Tothom va haver de valorar la seva situació personal. “Em va semblar que era millor quedar-me aquí sobretot per poder treballar amb totes les xarxes culturals europees, que ens coneixem, que ens coneixen, i a les quals poder anar a explicar el projecte del que estem fent des de Catalunya”, addueix Puig.

“Jo estava convençuda que, si anàvem a l’Audiencia Nacional, anàvem a la presó. I jo crec que una persona lliure, que no ha comès cap delicte, té l’obligació de defensar-se i de continuar sent lliure tant de temps i amb tantes circumstàncies com pugui”, opina Ponsatí. Per sobre de tot, Comín destaca que el govern va acordar que, prengués la decisió que prengués cadascú, es respectarien i s’acompanyarien “els uns als altres”. “Sí que hi havia una planificació política, amb la idea d’uns consellers a dins de Catalunya i uns altres a fora, però sempre des del respecte envers la decisió personal de cadascú”, hi afegeix Comín, que comparteix la “consideració ètica” de Ponsatí, en el sentit que “resistir a la repressió també és intentar evitar la repressió”.

“Tots teníem molt clar que, passés el que passés, tots perseguíem el mateix objectiu, que era continuar reivindicant la legitimitat del govern. Continuar denunciant la injustícia de l’aplicació de l’article 155. El que també s’ha demostrat fins ara és que ens estem ajudant els uns als altres”, remarca Serret. Així, la titular d’Agricultura és del parer que el fet que estiguin davant la justícia belga i puguin “denunciar totes les injustícies” que han viscut els seus companys “reforça” les seves “possibilitats”.

El que sí que han notat mentre circulen per Brussel·les és que la seva presència ha generat “molta expectació entre l’opinió pública belga”. Segons Serret, “quan senten català, de seguida pregunten; hi ha molt d’interès, que també afecta altres països, però no amb tanta intensitat”. La presència “de mitjans de comunicació és més alta” del que haurien pogut “preveure”, admet Comín. “Així com els governs feia temps que tenien la carpeta catalana damunt la taula, les opinions públiques europees estan descobrint el tema català ara”, precisa. Veu, en aquest fet, “una oportunitat de diàleg amb les opinions públiques, que serà molt més útil i fructífer que no pas el diàleg només amb els governs, perquè els governs estan molt capturats pels interessos”. “L’opinió pública té una perspectiva més dels drets. L’opinió pública entén que el que està passant a Catalunya és repressió per part de l’Estat espanyol i simpatitzen amb nosaltres.”

Com s’organitzen

Per als consellers exiliats a Brussel·les, els primers dies van ser els més convulsos. “La primera setmana va ser la dels neguits, la de situar-nos. Aconseguir aquest suport jurídic dels advocats. Enfocar el primer repte, que era la primera compareixença davant la justícia belga. I, paral·lelament, reconstruir les xarxes, el suport i l’organització del govern aquí a l’exili”, resumeix la consellera d’Agricultura, que subratlla que aquesta setmana –només en fa dues que són a la capital belga– ja estan fent “passos més ferms”. “Ens hem de centrar molt en la preparació de tots els documents pel tema judicial. Hi hem d’anar ben preparats”, explica Puig, que al mateix temps assegura que, en paral·lel a això, reben moltes peticions per col·laborar en l’organització d’activitats a Catalunya. “Rebre informació a través de les xarxes ens permet estar molt ben informats.” Per a la consellera d’Ensenyament, que durant “molt de temps” va viure a cavall d’Escòcia i Barcelona, aquest fet no és nou. “Estem totalment al dia i en comunicació constant.”

A Brussel·les reben el caliu de molta gent i tenen moltes visites. “Tot i la dificultat de traslladar-se aquí, de situar-se, déu-n’hi-do com hem intentat recuperar rutines pròpies d’un govern. Estem en contacte entre nosaltres cada dia; els consellers, amb el president. És excepcional el dia que no hàgim estat reunits en algun moment”, revela Comín, conscient que tenen una “responsabilitat” que és molt clara: “Hem de recuperar aquesta funció representativa.”

Les eleccions del 21-D

Els consellers treuen importància al fet que, tot i que “s’han fet tots els possibles”, l’independentisme no concorri en una llista unitària al 21-D i s’hi presenti amb tres llistes. De fet, ells mateixos aniran en llistes diferents: Comín i Serret, a la d’ERC, i Ponsatí és possible que vagi a la de Puigdemont i el PDeCAT (Junts per Catalunya). “Diferents, però junts. Les dificultats tècniques han estat determinants. A la llista unitària hi havia de ser tothom. Si no hi era tothom, ja no era la llista unitària. Jo entenc l’argument de la CUP, que diu que vol centrar aquesta campanya a combatre la frontera amb els comuns, perquè pensen que és molt important poder arrossegar vots des d’un espai ambigu”, argumenta Comín. Ponsatí ho veu així: “Calia una única llista de tots els sectors democràtics a Catalunya. La situació és molt extrema i molt dramàtica. Però també hem d’entendre que això ha estat molt ràpid. Hem tingut molt poc temps per parlar-ne. I sembla que hi ha dificultats tècniques insalvables, malgrat que entenc que hem estat molt a prop d’aconseguir-ho.”

Contra el bloc del 155

“Lluny de voler burxar la ferida” –com diu Serret–, per sobre de tot, posen l’accent en la necessitat d’anar ben agafats de la mà en el relat i els objectius. “El relat és que és un front comú, que volem restablir les condicions de la democràcia, que volem restablir el govern i restablir la presidència de Puigdemont, que volem ampliar la majoria i denunciar la il·legitimitat del 155. Posem-nos tots junts a fer aquest combat i, amb la fórmula que sigui, maximitzar el resultat”, defensa Comín. “Es tracta que aprofitem aquesta diversitat de llistes per atraure el màxim de vots possibles, fer front a l’article 155 i restablir el govern legítim i la presidència del president Puigdemont”, s’hi afegeix Ponsatí, mentre que Serret concreta l’objectiu: “L’objectiu el 21-D és que el bloc del 155 no sigui el majoritari, i que totes les forces que defensen que l’aplicació del 155 ha estat il·legal i il·legítima siguin majoritàries.”

Els consellers consideren la gran manifestació del 7 de desembre a Brussel·les “el primer gran acte unitari de campanya”, assenyala Puig. Diuen que aplicaran la imaginació per poder participar en la campanya. En principi, des de Brussel·les. “Ens hi juguem el restabliment de la democràcia. Mai una campanya electoral havia servit per a això. La situació en què es troba Catalunya és anòmala”, conclou Comín.

I, quan parlen de legitimar el govern –a l’exili o a la presó–, què volen dir? “El president no està al Palau de la Generalitat perquè hi ha hagut una intervenció antidemocràtica. Això s’ha de corregir arxivant totes les causes judicials, alliberant els presos, permetent el retorn en llibertat dels exiliats i retornant el president Puigdemont al Palau de la Generalitat”, respon Ponsatí, que creu que “més endavant” es pot “filar més prim” pel que fa a la lletra petita d’això. Més endavant es pot filar més prim.

De cara a “les properes setmanes”, Comín troba que “serà bo separar el debat més polític de les circumstàncies jurídiques”. “L’objectiu polític és inapel·lable. És la restitució de la democràcia, que vol dir el retorn de les institucions elegides democràticament per la gent. El 155 és inconstitucional.” Amb vista a la cita electoral convocada pel president espanyol, Mariano Rajoy, el conseller de Cultura es pregunta: “L’altre bàndol acceptarà el resultat de les eleccions del 21-D? Si constantment està sonant la música que, segons el que surti, seguiran aplicant el 155, algú queda col·locat com a antidemòcrata als ulls del món.” Sigui com sigui, els consellers es mostren disposats, si els resultats del 21-D acompanyen, a prendre possessió dels seus càrrecs. “Exigim que es comportin com a demòcrates. Que quedi clar qui és el repressor i qui és el demòcrata. Aquesta és la primera condició perquè el nostre projecte avanci”, puntualitza Comín.

Ingenuïtat?

Aquests dies que els dirigents independentistes s’han abocat a l’autocrítica per la seva gestió de l’1-O, i a preguntar-se si van pecar d’ingenuïtat per no haver previst la repressió de l’Estat. En la conversa per a El Punt Avui TV, cadascú hi diu la seva, però sense voler fer mala sang. La consellera d’Ensenyament, una de les primeres a apuntar aquestes qüestions estelloses, afirma: “Jo sí que crec que hi ha moltes coses que s’haurien hagut de fer de manera diferent, però no cal ara que ens fustiguem. La realitat és que no hem constituït amb èxit una república independent. Això vol dir que ens hem d’entretenir a fustigar-nos i a discutir? Simplement vol dir que el lideratge requereix la comunicació sincera amb tothom. Sobretot, el que requereix és que els polítics tractem els ciutadans com a iguals.”

Comín raona que, si en el full de ruta que va sortir del 27-S haguessin “anticipat la repressió de l’Estat”, haurien pogut caure en “l’error de donar-la per descomptada, normalitzar-la, legitimar-la sense voler”. “Si l’altre ho acaba fent, la il·legitimitat de la seva acció serà palmària. La repressió de l’Estat espanyol no l’ha comprat ningú a Europa. Una altra cosa és que hagin callat. Hi ha un partit com el PSC en què dimiteixen els alcaldes perquè no és capaç d’enfrontar-s’hi.”

Després de la violència policial de l’1-O, el conseller de Salut assegura que el govern va prendre decisions que “tenien com a objectiu explícit garantir que es mantindria la pau als carrers de Catalunya”. Temien –diu– que la repressió de l’Estat “generés un nivell d’indignació en la gent que després provoqués una reacció” que no volien. I, encara sobre la repressió, precisa que és el motiu “fonamental” pel qual “no hi ha una república”. En aquest sentit, deixa clar que “el responsable de l’actual situació a Catalunya, de certa inquietud, és el govern d’Espanya”.

La consellera d’Agricultura també assenyala la violència de l’1-O com el punt que ho fa trontollar tot. “Sempre ens hem volgut moure en el marc mental democràtic. Qui ha trencat unilateralment aquest marc de relació ha estat l’Estat espanyol, cosa que s’intueix el 20 de setembre i es veu de manera contundent l’1-O.” Serret assegura: “És a partir de l’1-O que es replanteja tot i cauen molts plantejaments que havíem fet. I, a partir d’aquí, tirem endavant com podem i prenem les decisions que creiem més encertades en cada moment.” Admet que, “a posteriori, tot es veu més clar”, però que ella, nascuda el 1975 –per tant, no va veure la dictadura–, no esperava “una reacció com aquesta”.

Territori ocupat

Serret ho diu sense embuts: “Catalunya és gairebé un territori ocupat, amb unes institucions que les han pres amb l’ús de la força judicial. Hi ha certes llibertats reprimides. Són coses molt dures d’assumir, que algun jutge intenti limitar l’acció política...” El conseller de Cultura esmenta certes paradoxes: “Quan hi va haver els atemptats de París, tots eren Charlie Hebdo, i ara citen a declarar un dibuixant d’El Jueves.”

La titular d’Ensenyament fa referència a la situació a les escoles i a les acusacions d’adoctrinament: “Arbitràriament els mestres es poden trobar que, si discuteixen un tema, així aleatòriament, els pot venir un jutge a dir que han fet incitació a l’odi; això és exercici de l’autoritarisme més bèstia. I això està passant. Això està tenint efectes. El pitjor que ens pot passar és que ens comencem a comportar amb por. I ens autocensurem... És una situació de pràctica ocupació i hem d’estar molt atents per no normalitzar-ho, perquè això no penetri als cervells.” I reitera: “No hi ha adoctrinament, el que volen és adoctrinar ells.”

Comín hi veu una “resurrecció d’una manera tan tardofranquista sobre la vida política, sobre Catalunya”, que ho considera “dramàtic”. “La diferència és que això ho fan amb el suport del PSOE.” I hi afegeix un altre element de reflexió: “Per sort o per desgràcia, al règim del 78 li ha fet més por el sobiranisme català que el 15-M. Per això la reacció ha estat tan virulenta. I per això han de treure el cap d’estat com qui treu el Sant Cristo gros.” Sobre la intervenció del rei, Puig explica que a Brussel·les algú li ha comentat que, si el rei de Bèlgica mai fes la intervenció televisiva que va fer Felip VI, abonant les accions del govern espanyol contra el català, li haurien tallat el “pressupost públic”. Puig insinua una observació que comparteixen altres consellers: que el procés català és utilitzat per l’executiu de Rajoy per “amagar o disfressar” altres problemes com ara la corrupció i el dèficit públic.

L’aplicació de l’article 155 fa que ara els seus departaments siguin dirigits pels secretaris generals, “sota la tutela del govern espanyol, que els està vigilant amb diversos mètodes”. Els consellers valoren l’esforç dels secretaris generals i dels directors generals per “mantenir la institució i preservar la ciutadania”.

El 155 i, anteriorment, la intervenció dels comptes de la Generalitat per part de Madrid, han tingut repercussions. Per exemple, al departament de Cultura, el ministre ara “titular”, ja ha manat que s’autoritzi el retorn de les obres d’art de Sixena. “Pot passar que els que autoritzin això siguin els mateixos que no han resolt els contenciosos administratius que hi havia posats des de feia mesos i anys. Es pot convertir en un caos.” La intervenció de Montoro “va impedir que es comencessin a construir dues biblioteques (una a Sort), i també els dos arxius comarcals que ens falten a Catalunya, a l’Alta Ribagorça i a les Garrigues”. També ha impedit “començar a restaurar una de les portalades de la Seu de Lleida” i ha tallat “la compra de llibres a les biblioteques”. “És que repercutien molt en el referèndum, aquests temes”, rebla, sarcàsticament, Puig.

Quan se’ls pregunta pel rol en tot el procés de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, Ponsatí vaticina que hi ha “equidistàncies que són molt difícils de mantenir”. I la critica per haver declarat que volia que els consellers empresonats fossin alliberats per demanar-los explicacions. Per Comín, no es pot posar al mateix sac –com va fer Colau– el 155 i la declaració d’independència.