Política

Els polítics perden el poder d’abús

El cas Weinstein propicia una allau de denúncies d’abusos sexuals en molts països

El Congrés dels EUA, obligat a actuar

Bush pare, Clinton i Trump, tres presidents indemnes tot i les acusacions

L’onada de denúncies d’abús sexual derivades de l’escàndol del productor cinematogràfic Harvey Weinstein i seguidament de l’actor Kevin Spacey ha arribat a la política de molts països. Als EUA, els assumptes de faldilles sempre hi han estat presents, amb presidents i legisladors confessant aventures extramatrimonials, però la crisi social que viu el país l’ha obligat a canviar.

Els casos de Roy Moore, el candidat ultraconservador a senador d’Alabama, i d’Al Franken, actual senador demòcrata per Minnesota, han posat el Congrés en alerta. Especialment el primer, que ha desencadenat una sèrie de mesures extraordinàries al Capitoli per lluitar contra l’assetjament, en un edifici on fins ara s’assumia que formava part del dia a dia. Les dues cambres obligaran a fer un curs per tractar del tema, i s’ha decidit millorar la gestió de denúncies, que quedaven amagades en l’hermetisme dels passadissos del Capitoli.

Cinc dones acusen Moore d’abusos sexuals a menors. L’última fa pocs dies, quan Beverly Young Nelson, que ara té 56 anys, va detallar que el 1977 treballava en un bar freqüentat per Moore, el qual llavors tenia uns trenta anys i era fiscal del districte. La dona va dir que es va oferir a portar-la a casa i va ser al cotxe mateix on va abusar d’ella “tocant-li els pits, abaixant-li els pantalons i agafant-li el coll fins al seu entrecuix”. A causa de l’allau de denúncies, cada vegada hi ha més republicans que demanen a l’exjutge, que nega els suposats abusos, que abandoni la seva cursa al Congrés.

Una periodista va acusar aquest dijous el senador nord-americà Al Franken, del Partit Demòcrata, de “besar-la per força” sense el seu consentiment i tocar-li els pits mentre dormia, una revelació per la qual el legislador es va disculpar i va demanar que se l’investigue per açò en el comitè d’ètica del Senat.

Els casos de Franken i Moore no són els primers que toquen el Congrés. El 1989, el demòcrata Jim Bates va ser obligat a escriure una carta de disculpes a la jove que assetjava pels passadissos. Més greu va ser el del senador republicà Robert Packwood, que va dimitir abans que se l’expulsés quan es va saber, el 1995, que havia assetjat, abusat i assaltat com a mínim 29 dones.

El cas de Packwood havia de ser un punt d’inflexió, i es va crear l’Oficina de Compliment per gestionar millor els abusos, però només va servir per enterrar-los. En l’última dècada, s’han gastat més de 12,74 milions d’euros en acords entre parts, tot i que no tots per abusos sexuals.

La xifra va aparèixer en una comissió especial per determinar la gravetat de la situació al Congrés actual, i les proves van esfereir els congressistes. Més de cinquanta persones van assegurar haver estat víctimes d’assetjament sexual, i dos legisladors actuals, un de cada partit, haurien abusat de dones del seu equip.

Fins i tot hi ha rumors de l’existència d’una llista de “fastigosos”, els homes del Capitoli amb més tendència a fer moviments lascius. El Congrés ha decidit posar fil a l’agulla i, en el cas de Franken, està disposat a obrir el comitè d’ètica per veure possibles sancions. En cas que Moore guanyi les eleccions del 12 de desembre i es converteixi en senador, molts ja han dit que estan disposats a iniciar els tràmits per expulsar-lo.

El tema d’abusos no és únic del Congrés, també ha tocat les altes esferes presidencials. Durant l’última campanya electoral, almenys tretze dones van denunciar assetjament de l’actual president, Donald Trump. Sempre ha negat les acusacions, i tot i això va guanyar les eleccions.

Abans d’ell, un altre president havia estat denunciat: Bill Clinton. Tot i que l’afer més conegut de l’expresident demòcrata és el de Monica Lewinsky –que li va valer un judici polític–, la relació amb la becària va ser consentida.

Abans d’això, quatre dones l’havien acusat d’insinuacions, tocaments indecents i exhibició obscena quan Clinton era governador d’Arkansas o els primers anys de mandat a la Casa Blanca. El més greu va ser el de Juanita Broaddrick, que el va acusar de violació el 1978, quan era fiscal general d’Arkansas. També ho ha negat tot.

Els darrers dies, i aprofitant l’onada actual, set dones han denunciat tocaments impropis per part de l’expresident George H.W. Bush. Tot i que aquest sempre s’ha disculpat pel comportament i la família ha justificat alguns gestos per l’estat de salut del patriarca dels Bush, dijous va aparèixer un cas en el qual va grapejar una dona en ple acte de recaptació de fons per a la reelecció, el 1992.

,

Una cultura arrelada al Regne Unit

D. Postico

L’escàndol dels assetjaments sexuals al Regne Unit afecta principalment una quarantena de diputats conservadors, quinze dels quals formarien part del gabinet de Theresa May, però també d’altres partits. Molts casos es refereixen a comportaments i vocabulari inadequat però també hi ha denúncies de violació. En aquests moments hi ha quatre diputats tories que estan sent investigats: els membres del gabinet de May Damian Green i Mark Garnier i els parlamentaris Charlie Elphike, Chris Pincher i Dan Poulter. El ministre de Defensa, Michael Fallon, va haver de dimitir fa tres setmanes acusat d’assetjar una periodista. El Partit Laborista també ha obert investigacions a quatre diputats. L’escàndol ha causat una víctima després que el parlamentari laborista gal·lès Carl Sargeant se suïcidés a casa seva. Sargeant, casat i amb dos fills, havia estat apartat i estava sent investigat pel seu partit per acusacions sexuals. Es tractaria d’una cultura molt estesa en el Parlament fins al punt que alguns diuen que hi podria haver un centenar de casos. El president de la Cambra dels Comuns, John Bercow, ha parlat de “tolerància zero” al Parlament pel que fa als assetjaments sexuals.

De seguida que va esclatar l’escàndol, tots els partits parlamentaris es van posar d’acord per crear un sistema que permeti a les víctimes dins l’edifici del Parlament denunciar qualsevol assetjament i també facilitar que les persones que atenguin les denúncies puguin transferir els casos potencialment criminals a la policia. Aquest nou sistema estarà llest quan acabi l’any.

Les denúncies es disparen a França

E. Bonet

Jove, socialista, suposadament feminista... i acusat d’assetjament sexual. Segons el diari Libération, l’expresident de les joventuts del Partit Socialista francès, Thierry Marchal-Beck, hauria abusat de dotze noies entre 2010 i 2014. Tocaments reiterats, petons no consentits o el fet d’haver forçat que el masturbessin; són alguns dels comportaments que s’imputen a Marchal-Beck, que va dirigir l’influent Moviment dels Joves Socialistes entre 2011 i 2013. El de Marchal-Beck és un cas més de les nombroses denúncies d’assetjament sexual que s’han produït les últimes setmanes. Com també ha succeït als EUA o al Regne Unit, l’escàndol de Harvey Weinstein ha trencat el silenci dels abusos en l’àmbit professional. Amb els hashtags #balancetonporc (denuncia el teu porc) o #metoo (jo també), les xarxes socials s’han omplert de denúncies. Tot i que aquestes no han provocat la dimissió de cap representant polític, sí que han esquitxat personalitats, com l’excandidat a les presidencials Jean Lassalle i el teòleg musulmà Tariq Ramadan, acusat de violació per dues dones.

Segons la gendarmeria, el nombre de denúncies per abusos sexuals va augmentar un 30% a l’octubre –se’n van fer 1.577, mentre que durant el mateix mes de l’any passat van ser 1.213–. El número de telèfon nacional destinat a les dones víctimes de violències no ha parat de sonar durant les últimes setmanes: a l’octubre, hi va haver 1.200 trucades més (d’un total de 5.715 persones que van telefonar). “És molt més del que era normal, fins al punt que no podem tractar totes les demandes”, assegura en declaracions la directora general d’aquest servei, Françoise Brié. “Fan falta mitjans per acompanyar les víctimes i tractar els dossiers. I cap mobilització política ha estat impulsada [a França]. També podem posar mala cara davant del fet que només les dones del govern s’han manifestat sobre el tema”, lamentava Libération en el seu editorial. Està previst que Macron, pronunciï un esperat discurs sobre aquesta qüestió el 25 de novembre. Pocs dies després que esclatés l’afer Weinstein, la secretària d’estat per a la Igualtat entre els homes i les dones, Marlène Schiappa, va anunciar que l’any que ve impulsarà una nova llei que penalitzi l’assetjament sexual al carrer. Els diputats també elaboren una nova legislació sobre abusos sexuals de menors. A França, no hi ha cap edat mínima a partir de la qual una relació sexual no pot ser consentida i els abusos sexuals de menors han de comportar relacions forçades de manera violenta. Aquesta excepcionalitat afavoreix casos xocants. Per exemple, un tribunal francès va decidir no condemnar un home de vint-i-dos anys que havia mantingut relacions sexuals amb una nena d’onze anys a la qual havia deixat embarassada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.