Política

Merkel tasta el duríssim camí cap a una quarta legislatura contra natura

La negociació entre conservadors, verds i liberals s’eternitza a la recerca d’un acord de mínims

Les limitacions al dret d’asil frenen el pacte de coalició

Quatre setmanes de negociacions a la recerca d’un preacord per formar govern entre el bloc conservador d’Angela Merkel, els verds i els liberals van derivar ahir en un diumenge de rumors, mentre els mitjans de comunicació intentaven treure l’entrellat de qualsevol declaració d’algun representant dels quatre partits implicats, durant alguna pausa de les converses.

La Unió Cristianodemòcrata (CDU) de la cancellera, l’aliat bavarès de la Unió Socialcristiana (CSU) i els liberals van fer pinya a favor de limitar a 200.000 el nombre de refugiats que Alemanya pot acollir per any i de restringir el dret a la reagrupació familiar dels que ja són al país. Els verds es van blindar en contra d’un plantejament que saben que és inacceptable per a les seves bases i que els podria ensorrar davant del seu electorat tradicional.

Merkel necessita lligar aquesta coalició contra natura, en la qual es concentren moltes hostilitats, a més de la crisi de lideratge del bavarès Horst Seehofer, a punt de ser defenestrat per l’ala radical del partit. La reunió de diumenge, amb uns 50 participants entre líders, executives i representants dels estats federats, era teòricament l’última etapa, després de successives pròrrogues. I es va encallar, de nou, en la dissensió a l’entorn dels refugiats.

La complexitat que ha adoptat aquesta ronda de contactes previs permet fer-se una idea de la difícil governabilitat que haurà d’afrontar Merkel, si és que aconsegueix la majoria necessària per ser reelegida al Bundestag (cambra baixa). El camí cap a les aliances amb què va governar en les tres legislatures anteriors –la primera i la tercera, en gran coalició amb els socialdemòcrates, i la segona, amb els liberals– també va ser llarg. La diferència, ara, és que afronta una situació de feblesa que no s’havia donat fins ara.

L’ombra de la ultradreta

El seu bloc conservador va guanyar les eleccions generals del 24 de setembre amb un 32,9% dels vots, el resultat més baix obtingut des del 1949. I, a més, va accedir al Bundestag, per primer cop des dels anys cinquanta, un partit ultradretà, Alternativa per a Alemanya (AfD). La branca més dretana del bloc conservador de Merkel, i especialment la bavaresa CSU, interpreten que el “mandat” de l’elector vol dir girar cap a la dreta per tancar aquest espai polític a altres formacions.

Tancar l’aixeta als refugiats és, per a aquest sector, una condició sine qua non per encetar la quarta legislatura de Merkel, la cancellera que els va obrir les fronteres del país el 2015.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Consens pels reptes i no en les receptes

Girona
Àngel González
President de la Coordinadora de Memòria Democràtica del País Valencià

“La llei que impulsen el PP i Vox no és de concòrdia, sinó de discòrdia”

BANYOLES

Desmemòria ultra

Banyoles

Jornada (a) reflexió

Banyoles
Ricard Chulià
Periodista i autor del llibre “País Valencià. Eixida d’emergència”

“La Comunitat Valenciana no és viable, però el País Valencià sí”

Banyoles
La crònica

Ressaca final republicana

La monarquia

El referèndum de Franco

Colòmbia

Els gegants de Gustavo Petro

Bogotà
GUERRA A GAZA

Els EUA admeten que Israel pot haver vulnerat el dret internacional humanitari

Barcelona