Política

Cadena perpètua per a Mladic

Segons la sentència, va contribuir “significativament” a l’eliminació de musulmans i croats de Bòsnia

El jutge afirma que és responsable “dels crims més atroços coneguts per la humanitat”

L’excomandant serbobosnià Ratko Mladic, conegut com “el carnisser dels Balcans”, va ser sentenciat ahir a cadena perpètua per la justícia internacional, que el va considerar “culpable” de crims de lesa humanitat i genocidi durant la guerra bosniana (1992-1995).

Segons els jutges, Mladic va contribuir “significativament” a l’eliminació de musulmans i croats de Bòsnia entre maig del 1992 i novembre del 1995, un període en què el tribunal va considerar demostrat que l’acusat era el comandant en cap de les forces que van executar els crims a Bòsnia. Mladic “era totalment conscient” de les deportacions, les detencions forçades, els assassinats i la persecució de musulmans, segons el Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia (TPII). Així mateix, l’acusat “compartia la intenció de l’objectiu final” d’exterminar els habitants musulmans de Srebrenica el 1995, genocidi en el qual van ser assassinats almenys 8.000 musulmans i alguns milers més van ser objecte de saquejos i violacions.

El tribunal va considerat que Mladic “va proposar i va ordenar personalment” els bombardejos i els trets indiscriminats de franctiradors contra civils a Sarajevo, ciutat que les tropes serbobosnianes van mantenir tres anys i mig sota setge.

La seva intenció a Sarajevo, va afegir el jutge Alphons Orie, era “destruir” els habitants de la ciutat, impedir l’accés dels civils a l’aigua, el menjar i l’electricitat, i que els seus ciutadans “visquessin en una situació d’estrès i setge” que provoqués el terror entre la població.

Amb el setge, s’aconseguia “un objectiu comú compartit” entre “un grup de criminals”, va dir el magistrat, que buscava “netejar” Sarajevo de la població musulmana perseguida per les tropes de Mladic.

Crims esgarrifosos

El jutge va esmentar també diversos exemples dels crims comesos per l’exmilitar i els seus soldats, com l’incident al pont Brhpolje, el 1992, en què els musulmans detinguts van ser obligats a saltar al riu mentre els soldats serbis els disparaven. Allà hi van morir 22 homes i només un va aconseguir sobreviure.

El jutge també va esmentar “les brutals i sistemàtiques violacions” a què van ser sotmeses les dones musulmanes, incloses nenes de 12 anys, detingudes pels serbis a Bòsnia. Orie va assegurar que Mladic és responsable “dels crims més atroços coneguts per la humanitat”.

Intent d’ajornament

L’excomandant serbobosnià i el seu equip d’advocats van intentar, durant les últimes setmanes, que el veredicte fos suspès o ajornat, a causa de la pressió arterial alta que pateix Ratko Mladic.

Durant la sessió d’ahir, i quan Orie va començar a llegir les responsabilitats de l’acusat en els crims comesos durant la guerra, l’excomandant va demanar un recés. Quan el tribunal va reprendre la sessió, l’equip d’advocats va afirmar que el seu client havia tingut “una crisi d’hipertensió”, però Orie va negar un ajornament. Aleshores, Mladic va increpar els jutges cridant, i Orie el va expulsar a una habitació contigua on pogués escoltar la resolució.

“No donava les ordres”

Durant els cinc anys que ha durat aquest procés judicial, Mladic, de 74 anys, sempre ha mantingut que era innocent de tots els càrrecs que se li imputaven, i assegurava que ell no va donar les ordres esmentades o que els soldats actuaven pel seu compte.

Aquest va ser l’últim gran judici del TPII, que tancarà les portes a finals de desembre, tot i que mantindrà en funcions una part provisional que s’encarregarà dels recursos pendents de casos anteriors, inclòs el del mateix Mladic, si finalment aquest presenta recurs.

Les víctimes del genocidi de Srebrenica van mostrar ahir la seva alegria per la sentència contra l’excomandant Mladic. Per la seva banda, l’alt comissionat de l’ONU per als Drets Humans, Zeid Ra’ad al-Hussein, va qualificar la resolució d’ahir de “victòria transcendental” de la justícia internacional.

LES FRASES

Compartia la intenció de ‘l’objectiu final’ d’exterminar els habitants musulmans de Srebrenica
Va proposar i va ordenar personalment els bombardejos contra civils a Sarajevo
Alphons Orie
Jutge del PPII

“Disparin a Velusice, allà no hi ha gaires serbis”

Militar de carrera, Mladic va néixer el 1943 en un poblet al sud-est de Bòsnia. El 1965 es va llicenciar a l’acadèmia militar com a primer de la seva promoció i el van destinar a Macedònia, Kosova i Croàcia. Els oficials que van servir amb ell a l’exèrcit deien que de ser un convençut comunista iugoslau es va transformar en un ultranacionalista serbi. La seva veritable carrera militar va començar el 1992, quan va ser nomenat comandant de l’exèrcit de la República Sèrbia de Bòsnia, proclamada el gener d’aquell any. Paraules seves: “Disparin a Velusice (suburbi de Sarajevo), allà no hi ha gaires serbis.” Quan els EUA i l’OTAN van amenaçar el 1994 amb bombardejar les posicions sèrbies, Mladic va respondre: “Aleshores jo bombardejaré Londres!” Finalment, va ser destituït després de la signatura dels Acords de Pau de Dayton, que van posar fi a la guerra, i el 1996 va desaparèixer, f ins que el van detenir quinze anys després.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

May alerta de les “conseqüències” que tindria no respectar l’acord

barcelona

La Fiscalia demana una multa de 19.200 euros per a Toni Albà per uns tuits contra la policia i la jutge Lamela

Vilanova i la Geltrú

Creix la revolta dins del partit conservador per desbancar May

londres

Brussel·les es manté al marge de la crisi de govern de May pel Brexit

Brusel·les

Tajani beneeix el principi d’acord pel Brexit però avisa que l’Eurocambra avaluarà “línia per línia” l’esborrany

Brusel·les

May defensa el principi d’acord pel Brexit tot i l’allau de dimissions al seu govern i la manca de suport de l’oposició

Londres

Lluc Salellas deixa el secretariat nacional de la CUP

girona

El president de la Comissió (Cs) evita aplicar el vot ponderat en dues votacions empatades

Tardà rebutja el front comú de Torra a les europees