El finançament com a arma llancívola

La discussió parlamentària i el suport del PSOE a la quota basca han desenterrat els vells fantasmes dels greuges territorials. Tant és així que des de l’òrbita dels governs socialistes s’ha aprofitat per qüestionar, de retruc, el lideratge de Pedro Sánchez, amb el benentès que se li critica –en privat– que no hagués aprofitat per negociar amb l’executiu de Mariano Rajoy el desbloqueig del nou model de finançament. La presidenta andalusa, Susana Díaz, el valencià Ximo Puig i l’asturià Javier Fernández s’han fet sentir els últims dies als mitjans de comunicació en el que es va voler interpretar com un conat de revolta socialista contra la quota. Des d’aquests territoris, si més no, se li recorda que, mentre l’assumpte de la Lofca s’eternitza, el País Basc ha aconseguit grans avantatges econòmics en la seva negociació amb el govern del PP, aprofitant-se de la feblesa parlamentària de Rajoy. La queixa és que Sánchez no hagi fet valer els seus vots per exigir una acceleració del finançament en un moment en què Ciutadans ha aixecat la bandera de la desigualtat per carregar contra la quota. “I això ens pot fer mal. És difícil explicar als nostres territoris que denunciem que no tenim finançament i, alhora, votem sí a l’acord entre el PP i el PNB”, admetia un dirigent de Castella-la Manxa.

A més, l’inici del debat al Congrés va coincidir amb l’anunci fet pel departament que dirigeix Cristóbal Montoro que el govern del PP no complirà el compromís de Rajoy –adquirit en la conferència de presidents del gener– d’aprovar el nou sistema abans d’acabar l’any. Els treballs estan endarrerits i, de fet, el govern espanyol en responsabilitza els territoris per no haver accelerat les propostes. De moment, el govern de Rajoy està utilitzant la negociació del finançament com a arma llancívola. I aquests dies Montoro pressionava Sánchez per vincular aquesta negociació als comptes de l’Estat per al 2018 –que no està previst que s’aprovin fins a la primavera– suggerint-li que en aquests pressupostos es podrien encabir les línies generals del nou model i, per tant, caldria que aquest partit li fes costat. El secretari general socialista, doncs, es troba ofegat per totes bandes, i ara se li afegeix que el PP pretén convertir la comissió per a la revisió del model territorial en un altre fòrum de discussió del finançament. A banda de forçar un ajornament dels treballs fins al gener i negar que hagi de servir per canviar la Constitució, el PP vol afegir-hi la pugna per les finances.