El TC avala la reforma del reglament del Parlament que va permetre aprovar les lleis de desconnexió per la via exprés

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha avalat la reforma del Reglament del Parlament que establia un nou procediment legique va slatiu de lectura única, sempre que inclogui un tràmit d’esmenes, cosa que la reforma no explicitava. El tribunal considera que si l’oposició no pogués esmenar els projectes legislatius es vulneraria el dret de representació política protegit per la Constitució.

El ple del TC, per unanimitat, ha dictat una sentència interpretativa sobre la nova redacció de l’art. 135.2 del reglament, que va ser reformat el 26 de juliol. Aquest precepte va ser recorregut per l’Advocacia de l’estat en no preveure de forma expressa la possibilitat que els grups parlamentaris presentessin esmenes a les proposicions de llei tramitades mitjançant el procediment de lectura única, circumstància que, segons el demandant, vulneraria el dret de representació política de l’article 23.2 de la Constitució.

En una sentència, el ple disposa que “no és inconstitucional l’article 135.2 del Reglament del Parlament de Catalunya, interpretat en els termes establerts en el fonament jurídic 8, en el sentit que la seva redacció no vol dir que exclogui la possibilitat d’articular un tràmit de proposició d’esmenes i debat sobre elles”. En el citat fonament, el tribunal reconeix que el silenci que guarda el precepte respecte del tràmit d’esmenes no suposa que es prescindeixi d’ell; sinó que s’ha d’entendre com a falta d’una expressa previsió normativa.

El tribunal afirma que correspon ara al Parlament de Catalunya, en l’exercici de la seva autonomia parlamentària, regular la fase d’esmenes en relació amb la tramitació de les proposicions de llei pel procediment de lectura única, i ho ha de fer, en tot cas, respectant el dret de participació política.

La sentència assenyala que una hipotètica exclusió de la possibilitat de presentar esmenes vulneraria el dret fonamental de l’article 23.2 de la Constitució en restringir notablement les facultats de participació de les minories en el procediment legislatiu, ja que aquestes només podrien expressar rebuig o acceptació, en el seu conjunt, i sense matisos, respecte d’una iniciativa proposada per la majoria parlamentària.

De fet, segons la doctrina constitucional, el dret d’esmena forma part del nucli essencial de la funció representativa: és un dels principals instruments a través del qual els diputats i grups parlamentaris participen en el procés d’elaboració de les lleis i contribueixen així a formar la voluntat de la cambra; és l’instrument a través del qual els parlamentaris manifesten les seves posicions sobre les iniciatives legislatives, el que permet als ciutadans conèixer la posició defensada pels seus representants; i, finalment, és un dret que està al servei del pluralisme polític en permetre que la minoria pugui fer propostes i pronunciar-se sobre les iniciatives de la majoria.

De tot això es deriva que el dret d’esmena en el procediment legislatiu entronca directament amb el dret de participació política reconegut en l’article 23.2 de la Constitució, formant part integrant del nucli essencial de la funció parlamentària. En altres paraules, segons el TC, no és un mer dret reglamentari sinó un autèntic contingut central del dret fonamental de participació política.

El tribunal avala aquests raonaments tenint en compte, a més, tant l’autonomia de les càmeres i assemblees legislatives com els usos parlamentaris que poguessin desenvolupar-se en la interpretació i aplicació de l’esmentat precepte.