Política

Joan Carles Gallego

Candidat de Catalunya en Comú-Podem

“Cal avançar alhora en drets socials i nacionals”

Secretari general de CCOO de Catalunya del 2008 al 2017, dona suport a Catalunya en Comú Podem en el lloc 80 de la llista de Barcelona

Calia canviar estratègies. No l’hem acabat d’encertar, i n’és una prova la situació que tenim ara mateix, amb el 155 al damunt
Joan Carles Gallego (Barcelona, 1954) és un històric sindicalista vinculat a CCOO. En va ser secretari general a Catalunya des del 2008 al 2017. Ara es presenta en el lloc 80 de la llista de Catalunya en Comú Podem per Barcelona.
Per què és en la llista de Catalunya en Comú Podem?
Estem en un moment difícil, tant en el terreny social com en el terreny polític, i vaig pensar que aquestes eleccions no me les podia mirar de lluny ni amb indiferència. Vaig pensar que, encara que fos en un lloc simbòlic, havia de donar suport a la proposta de Xavier Domènech, que el que vol és superar aquesta situació enquistada en què estem ara mateix, amb dos blocs molt confrontats, i fer-ho des d’una posició diferent que tingui en compte els drets nacionals i els drets socials, i que els faci avançar en paral·lel. I donar respostes als problemes de la gent, que són molts i en molts àmbits.
Ho hem d’entendre com un pas per entrar en política?
No, simplement estic donant suport de manera independent a la candidatura. Mai se sap, però ara mateix no tinc cap intenció de fer carrera política.
Com ha viscut la tensa situació política catalana en els últims mesos?
Bastant malament, en el sentit que veia que estàvem davant de dues estratègies confrontades, que no ens portaven enlloc. Veia que l’estratègia de la unilateralitat no ens permetria avançar, sobretot quan a l’altre costat n’hi havia una de pitjor, que era la de l’autoritarisme. Aquest xoc provocava que no avancéssim en drets polítics i que es fracturés molt la societat; la convivència se n’estava ressentint. Hem de superar aquestes estratègies de blocs.
El govern, però, deia que era difícil materialitzar el camí del mig i que l’autoritarisme de l’Estat els abocava a la unilateralitat.
Quan defineixes una estratègia, has de saber quins són els teus objectius, quina és la teva contrapart, quina força té i com hi arribaràs amb els mínims costos possibles. Si no tens en compte tot això, pots perdre. Com a sindicalista, ho he viscut en diverses negociacions, quan havies de tenir en compte si una estratègia massa de confrontació et podia portar, per exemple, al tancament de l’empresa o, en canvi, segons com jugaves tu, podies salvar molts llocs de treball.
I com ho fem si hi ha una de les dues parts que no vol parlar?
També has de saber que no t’hi pots jugar el tot pel tot. I el que he vist de lluny és que tant el govern català com l’espanyol estaven molt tancats. Per tant, calia canviar alguna estratègia. Crec que no l’hem acabat d’encertar, i n’és una prova la situació que tenim ara mateix, en la qual Catalunya és menys lliure, menys igual i menys fraternal. Menys lliure, perquè tenim el 155 al damunt; menys igual, per les polítiques de retallades en polítiques socials dels últims anys, i menys fraternal, perquè la tensió política s’ha fet sentir molt.
L’ha vist directament, aquesta fractura social que comenta?
A partir d’aquest estiu, he vist més crispació i més desqualificació envers el que no pensa igual que l’altre. Una prova que la convivència social se n’ha ressentit és que hi ha gent que no en vol parlar amb amics perquè s’han creat blocs. Això no és bo per a una societat com la nostra, que és molt complexa, diversa i plural, i en la qual fins ara s’havia conviscut bé, respectant aquesta pluralitat. Ara molta gent s’ha acabat tancant en la seva raó, sense voler reconèixer la raó de l’altre.
Com podem superar aquesta situació?
Aquest és un conflicte real que s’ha de solucionar de manera política, no judicialment ni amb mesures repressives. Quan parlem de política, parlem de diàleg, de negociació i d’acord. En aquesta solució política, l’exercici del dret a decidir és fonamental. És a dir, la decisió política ha d’estar referendada per la ciutadania. El que passa és que cal recórrer un camí i cal mirar d’acordar què i com proposem a la ciutadania que voti. La situació actual, amb un govern espanyol enquistat, no permet aquest procés ara mateix. Per tant, hem de buscar un punt de trobada entre els que volen centralitzar més i els que considerem que és amb l’exercici de més autogovern i millor autogovern que podrem donar respostes concretes als problemes.
I com establim un punt de trobada?
Afortunadament, a l’Estat hi ha forces polítiques que veuen que la solució avui no és recentralitzar, sinó definir el model de competències autonòmiques per redefinir l’autogovern. Aquí hem de fer veure que aquest model d’estat de les autonomies del 78 possiblement està superar i que cal redefinir-lo.
Amb qui comptem per fer això?
Cal comptar amb un conjunt de forces diverses i plurals, ja que no totes pensen el mateix i no totes estan en la mateixa situació per abordar aquests debats avui. Possiblement, el primer repte que tindríem és poder superar un govern del PP a Espanya i tenir una força que, si més no, partís d’uns principis democràtics ben assentats. El PP aquí té algunes mancances, diríem...
Com valora, en tot cas, la repressió policial i judicial que hi ha ara mateix?
Buscar solucions judicials i policials a problemes polítics no ajuda a resoldre’ls, sinó que els enquista i els malmet. El que passa és que aquesta resposta repressiva no és perquè sí, sinó que forma part d’una deriva autoritària del govern espanyol que no és d’ara, que ve d’enrere i que ja es va veure quan es va aprovar la llei mordassa. Són unes tendències del govern del PP, però també es reprodueixen en partits i governs d’altres països del món.
I la no-reacció d’Europa l’ha sorprès?
Difícilment avui els estats permetrien que algú es desmarqués de la seva norma sense permís. Per tant, trobar suports fora en l’actual context internacional era molt difícil, i això sense tenir en compte els casos particulars de cada estat.
En quin costat hem de comptar Catalunya en Comú Podem si considerem que les eleccions són un nou plebiscit?
Si les eleccions les intentem fer de nou com un plebiscit, correm el perill de tornar a generar frustració: la gent veu que allò en què diposita totes les seves esperances no s’acaba complint i alhora en els problemes quotidians no es veuen canvis. Hem de ser capaços de dotar aquestes eleccions d’un alt contingut de propostes de govern concretes i materials amb relació als problemes de la ciutadania de Catalunya. Per resoldre, per exemple, els problemes de desigualtat i de pobresa que tenim actualment.
Com podem fer front a aquestes desigualtats en un món en què fins i tot alguns treballadors amb sou són pobres?
Amb propostes de govern que activin l’economia, que generin una xarxa de protecció social, que permetin que la gent tingui unes mínimes capacitats per negociar les seves condicions de treball... Si no tens cap xarxa, acabes assumint la precarietat com a norma de vida i negocies despullat, per dir-ho d’alguna manera, davant qui té la possibilitat d’oferir-te una cosa o una altra. Garantir l’atenció a la dependència de la gent gran; no oblidar la gent jove, que necessita garanties per viure i tirar endavant; fer que les administracions públiques contribueixin a generar ocupació com a actors econòmics que també són... Aquestes són opcions polítiques que s’han d’oferir a la gent. Cal avançar en tots aquests temes socials, però també en drets nacionals.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Junqueras es fa sentir al Congrés: “Rajoy, aturi la repressió”

Tardà llegeix una carta del vicepresident empresonat a Estremera

Montserrat se sent víctima de l’“odi sembrat”

madrid
 

ERC acusa el bloc del 155 de prioritzar la cursa a La Moncloa

tarragona
 

Puigdemont, a Iceta: “L’has feta tan grossa que la dimissió te la demanarà la vergonya, sempre representaràs el 155

GIRONA
 

Rajoy demana que no es boicotegi les empreses catalanes i promet “treballar” perquè tornin les que han marxat

SANT SADURNÍ D’ANOIA
 
eleccions 21-D
síndic de greuges

El Síndic considera “inadmissible” que la junta electoral no permeti una campanya “en igualtat de condicions”

MADRID
 
tribunals
judici pels ero

Chaves i Griñán, al banc dels acusats pel cas dels ERO fraudulents

SEVILLA
 
eleccions 21-D

Puigdemont: “La independència és la millor política de benestar que podem fer per la nostra gent”

Brussel·les
 
procés sobiranista

Fachin crea amb la CUP una plataforma per la república

barcelona
 
congrés dels diputats
En directe

Tardà llegeix al Congreso una carta de Junqueras a Rajoy

madrid