Política

Vidal Aragonés

Número 3 de la llista de Barcelona de la CUP

“Proposarem un estatut laboral per a Catalunya”

Llicenciat en dret i professor de dret laboral a la UAB, és advocat laboralista. Regidor de la CUP, ara és el tercer a la llista de la formació per Barcelona

Per què passa del món municipal a la política nacional?
A la CUP no triem candidats amb aquelles ordres que reben alguns partits de l’Íbex-35 o per la influència de mitjans de comunicació, sinó que és la nostra militància la que fa propostes i ratificacions. El conjunt de la militància va proposar el meu nom i jo vaig fer un pas endavant.
Vostès proposen els decrets de la dignitat. En què consisteixen?
Són decrets del Parlament per donar resposta a l’emergència social que viu la majoria del país.
Com ara?
Citaré dues dades: el 20% del Principat està desocupat i el 25% de gent, amb feina efectiva però al llindar de la pobresa. Nosaltres proposem decrets que generin ocupació, que recuperin la sobirania, la gestió d’allò que són els serveis públics essencials. Alhora, també, enllacem aquesta qüestió amb una altra: tenim una part del país que potser no se sent totalment interpel·lada en la construcció de la República si no li donem una resposta a la situació des del punt de vista social i econòmic. Acompanyen tot això amb una proposta: un nou estatut laboral de Catalunya amb una aposta per l’estabilitat en l’ocupació i una renda que pugui donar resposta a les situacions més al límit.
De què serveix aprovar decrets amb el finançament intervingut?
No es poden fer decrets de la dignitat en un marc com l’autonòmic. Nosaltres no volem tornar ni al 155, ni al moment anterior, ni a res que s’assembli al règim autonòmic. Volem República Catalana amb un contingut clarament social.
Per a què han de servir les eleccions?
Per fer efectiva la República. Això vol dir posar les institucions al servei del mandat del poble de Catalunya que va anar a votar l’1 d’octubre i abans. Però, a més, les infraestructures essencials s’han de posar el servei del poble. No pot ser que les comunicacions o el transport no estiguin controlats des del poder polític, sinó per empreses privades, algunes de les quals han manifestat la seva animadversió a la construcció de la República.
Enric Millo i molts altres amenacen que el 155 continuarà segons el que votem...
Ja hi havia una situació d’intervenció prèvia. El Tribunal Constitucional ha deixat sense efecte totalment o parcialment 15 lleis o normes de caràcter progressista, les més interessants per a les classes populars. Al juliol es va arribar al control setmanal dels comptes del govern. No ens sorprèn que el senyor Millo digui que segons quins siguin els resultats hi haurà una nova intervenció del govern espanyol. Ja estàvem intervinguts econòmicament. Pel govern espanyol, però també per la troica de la UE.
Quan es va tocar la Constitució...?
La modificació de l’article 135 de la Constitució Espanyola, sí; que significa que les classes populars han de pagar un deute que no han generat. Per això insistim que cal desenvolupar la República.
El president Puigdemont va insinuar un referèndum sobre la Unió Europea...
L’esquerra independentista i anticapitalista fa dècades que diem que la Unió Europea no és un espai de lliberat, sinó de mercaders, i que l’autodeterminació del poble de Catalunya mai vindria de les institucions europees. Però, atenció: Europa és una altra cosa. I els pobles d’Europa, també. Nosaltres parlem d’una sèrie de tractats i d’acords econòmics que cosifiquen Europa. Nosaltres no estem a favor de pertànyer a aquest espai sociopolític que és la UE. Però sí que volem construir altres espais de caràcter internacional i de col·laboració entre estats, pobles i classes treballadores...
Voldrien una altra Europa...
El que no volem és una Unió Europea que no només no juga cap paper progressista, sinó reaccionari. I, si algú tenia dubtes sobre quin paper jugaria en termes democràtics, ho ha pogut observar. Quina ha estat la crítica de la Unió Europea, i les seves institucions, amb relació al paper repressiu i antidemocràtic de l’Estat espanyol? Cap. El silenci.
La possibilitat de fer un referèndum pactat és cosa del passat?
Ens agradaria que això passés. Però quina és la realitat? El senyor Millo ja ha dit que això no es pactarà mai. I després hi ha Ciutadans, que demana que es condecorin els que van apallissar el poble català. Algú creu que aquests senyors seuran a pactar cap referèndum?
No pot ser que les comunicacions o el transport no estiguin controlats des del poder polític, sinó del privat

És possible un acord amb els partits que formaven part de Junts pel Sí?

Ara no estudiem aquesta qüestió.
Per tant, d’entrar al govern...
Tampoc discutim aquesta qüestió. El que sí que es pot llegir al document polític que es va aprovar en l’assemblea extraordinària de Granollers és que no compartirem estratègia amb les forces sobiranistes que facin marxa enrere en la construcció de la República.

I, per tant, si algú proposa un període de calma de quatre o vuit anys...

Tenim un 25% de la població al llindar de la pobresa. Ara li hem de dir que s’esperi, quant? Quatre, sis, vuit anys? Hem vist com, al poble de Catalunya, se’l maltractava i se’l perseguia. I ara li direm que marxi cap a casa uns anys? A més, si fem marxa enrere ens arrasen i ens humilien com a poble, com a nació i com a classes populars.
Hi ha un vell tòpic que afirma que l’escola adoctrina. Què n’opina?
Jo he estudiat a l’escola pública catalana com tants altres que teníem el castellà com a llengua materna. Si parlo català és gràcies a l’escola catalana. És així de contundent. Però l’escola pública catalana no només em va permetre a mi i molts altres aprendre i parlar el català, sinó que ens va dotar d’uns valors, d’una pluralitat i d’una visió àmplia per construir-nos com a persones lliures.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Seus de partits i organitzacions independentistes pateixen pintades feixistes

Brussel·les

PP i Cs s’abstenen en la condemna al franquisme aprovada al Senat

Madrid

L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat discrepen per la retroactivitat en l’aplicació del 30% a habitatge social

barcelona

Puigdemont i Ai Weiwei denuncien “els dobles estàndards” d’Europa i coincideixen que cal “lluitar” per la llibertat

Brussel·les

Sánchez demana disculpes per “l’espectacle” del Congrés

Madrid

Brussel·les adverteix Sánchez que el seu pla pressupostari suposa una “desviació significativa” dels objectius marcats

Brusel·les

La CUP marxa del ple del Parlament en protesta pels desallotjaments a Barcelona

Barcelona

Forcadell demana al TS que s’inhibeixi en favor del TSJC i suspengui el termini per presentar l’escrit de defensa

Barcelona

El Govern reclama la revisió del document de traspàs de la gestió de Rodalies signat fa 9 anys enrere

Barcelona