La resistència del Mercadal

Són dos quarts de dotze a la plaça del Mercadal de Reus i entre anades i vingudes a l’eix comercial de la capital del Baix Camp i al mercat de Nadal, una dona s’atura davant de l’ajuntament i mira el rellotge. Amb una bufanda groga enganxada a la bossa, és la primera de molts que aniran arribant a poc a poc a aquest punt, com qui es troba de casualitat i la fa petar aprofitant el sol d’hivern. La trobada, però, no és casual, i és el format que, contra tots els impediments legals, els ja coneguts com “avis del Mercadal” estan utilitzant aquests primers dies de campanya per poder continuar amb una protesta que, per a sorpresa de molts, la Junta Electoral va decidir prohibir.

La iniciativa dels avis i les seves bufandes grogues va néixer d’un grup de dones que comparteixen el nom de la patrona reusenca, Misericòrdia. “Érem senzillament un grup de dones que teníem ganes de fer alguna cosa”, explica la Cori Virgili. Una altra Cori, la que regenta el comerç històric de disfresses El Barato, va oferir encarregar-se de fer les bufandes grogues que els han donat la seva identitat. “El que paguem a canvi, va a parar a la caixa de resistència de suport als presos polítics”, detallen la Maria Bordes i l’Antònia Juanpere.

A partir d’aquesta idea, va començar el boca-orella, tot i que ajudat també per alguns whatsapps. Dia a dia, cada cop han estat més els jubilats reusencs que s’han anat sumant a la protesta, que originalment consistia en fer tres tombs a la plaça del Mercadal, cantar Els segadors davant de la façana de l’ajuntament i acabar amb proclames de llibertat per als empresonats. “Va començar tot molt improvisat, i s’ha fet gran”, reconeix l’Isidre Fonts. De fet, expliquen que, generalment, agrupen un centenar de persones a partir de tres quarts de dotze (l’hora inicial era les dotze, però es va canviar per conciliar la iniciativa amb la recollida dels nets a les escoles).

Tan gran es va fer, que els va valdre una denúncia a la Junta Electoral, que va decidir la setmana passada suspendre l’autorització administrativa de què disposaven els avis del Mercadal per fer la seva concentració de dilluns a divendres. El motiu, el lema de la pancarta que encapçalava la protesta, a favor de la llibertat dels presos polítics, que va vincular a propaganda electoral. Els participants, però, no s’ho van pensar dues vegades. Van guardar la pancarta i continuen sortint cada migdia al carrer amb les seves bufandes. “Senzillament, ens col·loquem en grups de no més de vint persones, i així no incomplim res”, explica Miquel Clariana. Dilluns faran un pas més en l’estratègia i estrenaran una nova pancarta, aquesta vegada amb un lema a favor dels drets humans, esperant així esquivar noves suspensions.

“Vinc perquè cada vegada ens estan collant i humiliant més. Jo a cada elecció he votat a qui més m’ha convingut de partit, sense comprometre’m amb cap”, explica la Carme Roselló. Tot i que alguns participants sí que estan vinculats a organitzacions com l’ANC, molts d’altres ho fan gairebé com una estrena en la política. “Ni durant el franquisme m’hi vaig posar, i fins fa poc no era independentista”, diu la Isabel Ramos.

Passen ja força minuts de les dotze i a poc a poc, cada avi pren el seu camí. Marxa també la Mercè Vallverdú, amb la seva bufanda feta de punt per ella mateixa al coll. Amb 91 anys, és una de les veteranes entre els assídues. I demà, hi tornarà.