Política

LLUÍS SALVADÓ

Número 3 de la llista d'ERC per Tarragona

“El bloc del 155 és el del Castor, el transvasament i el cementiri nuclear”

Secretari general adjunt d’ERC des del 2011 (la Ràpita, 1969) i fins fa un parell de mesos, responsable de la Hisenda catalana. També ha estat delegat del govern a les Terres de l’Ebre

Se sent més còmode en una llista d’ERC que amb la fórmula de Junts pel Sí del 2015?
Cada moment requereix la seua estratègia. Junts pel Sí va ser una experiència enriquidora i positiva i m’hi vaig sentir molt còmode, però ara l’objectiu dels independentistes és ampliar l’espectre i arribar a més gent per fer una transformació potent del país. Tres candidatures ens permeten singularitzar més el missatge i adreçar-nos a més col·lectius.
Quin resultat és necessari el 21-D per implementar la República?
Hem de ser capaços de superar el 50% dels vots i treballar tant com calgui per configurar una àmplia majoria.
Si el bloc independentista s’imposa, qui hauria de ser investit president o presidenta?
A la candidatura d’ERC li faria molt de goig poder investir Puigdemont com a president, però la realitat és que és a Brussel·les i si torna anirà al mateix lloc on està ara l’Oriol Junqueras. Malauradament, l’Estat espanyol no permetrà que cap dels dos sigui president. El debat s’ha d’enfocar des d’on és: tenim l’obligació de treure’ls, un de l’exili i l’altre, de la presó. Però això no ens ho deixaran fer el 22 de desembre.
Llavors, la candidata possible d’ERC és Marta Rovira?
Si ni Junqueras ni Puigdemont poden tornar a Catalunya hauran d’assumir responsabilitats de govern els que siguin al país, i el seu objectiu serà que no hi hagi ningú a l’exili ni a la presó. El debat no és sobre la presidència sinó sobre una repressió impròpia, hem de tancar files.
Quina reacció espera de l’Estat en cas d’una victòria dels partits independentistes?
El bloc sobiranista posarem la voluntat expressada a les urnes a les meses de diàleg, tant amb l’Estat com a nivell internacional. La situació només es pot resoldre si som molts més els que defensem aquest espai de llibertat; cada vegada hi ha més gent que se sent asfixiada davant un Estat que censura els mitjans, que prohibeix colors, que posa músics a la presó. Xoquem amb un Estat que recupera formes de l’època del franquisme. Les institucions europees i la comunitat internacional, si som persistents, facilitaran l’obertura del diàleg i una solució política al problema.
I la via unilateral queda descartada, ja?
La situació és prou complicada i les derivades judicials són salvatges; no ens aporta res parlar d’unilateralitat.
L’1-O esperava la repressió policial que es va produir i les càrregues en municipis com ara la Ràpita?
Ni de bon tros. No pensàvem que es pogués actuar de manera tan agressiva. Els col·legis on van carregar van estar seleccionats, l’Estat no fa res de forma aleatòria. La policia té mecanismes més efectius perquè no es produeixi un fet i l’1-O no es va buscar impedir la votació sinó generar pànic.
Com va viure el 20-S amb els escorcolls i la seua detenció?
El tracte personal que vam rebre va ser correcte. Ara bé, comprovar que la resposta de l’Estat a la creació d’una hisenda més competitiva, capaç de lluitar contra el frau i que redueix els seus costos en 15 milions d’euros anuals és detenint el seu responsable resulta kafkià.
Aquesta hisenda seria suficient per a un país independent?
La hisenda que hem construït esgota les nostres competències, feia mesos que estàvem vigilats i controlats per la fiscalia de l’Audiencia Nacional. Era inviable que des de la hisenda es realitzés res que s’escapés del marc legal vigent.
Quin paper han de tenir les Terres de l’Ebre en la República?
Les Terres de l’Ebre afrontem les eleccions en doble clau: la nacional i la territorial. El bloc del 155 és el bloc del Castor, del transvasament i del cementiri nuclear d’Ascó. Amb l’aplicació del 155 han destituït els delegats territorials i això és un atac a la divisió territorial pròpia del país. Topem amb una Espanya centralitzada respecte a un model de país igualitari on tothom tingui les mateixes oportunitats, visqui on visqui. Cal dotar les Terres de l’Ebre d’eines per defensar els seus interessos, i ja que la vegueria no es pot desencallar legalment amb rapidesa, plantegem la creació de la mancomunitat de l’Ebre, que agruparia els quatre consells comarcals i assumiria competències de la Diputació i del govern.
Quins són els projectes prioritaris a l’Ebre?
Hem de ser pragmàtics: en els anys vinents no es desenvoluparan grans infraestructures. Hem de millorar el que tenim i fer inversions amb un retorn molt clar. Per exemple, Ebre Biosfera és un projecte amb molt potencial que no hem explotat prou. Un projecte tan transversal s’ha de liderar des de la delegació del govern.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Iglesias va a la reunió amb Junqueras a “escoltar”

Barcelona

Jusapol denuncia el president Torra i el conseller Buch al TSJC

la videoteca

Diputats francesos d’esquerra es barallen amb policies quan els registraven la seu

estat espanyol

El Congrés reconeix el dret a vot de 100.000 discapacitats intel·lectuals

El TSJC rebutja una querella de Vox contra la mesa

barcelona

Torra es veu amb Gabriel a Suïssa i reclama unitat

Barcelona

Brussel·les nega més “flexibilitat” fiscal a Itàlia

Brussel·les

L’Aràbia Saudita s’exposa al boicot pel cas Khashoggi

riad

Topada amb l’Estat pels fons per atendre els Mena

barcelona