Política

opinió

Seguretat i defensa a la UE

Mogherini fixa una nova estratègia global sobre la política exterior i de seguretat de la UE basada en cinc punts

La seguretat i defensa de la UE ha sigut durant anys tractada entre bastidors, sense que fos vista com una política important. D’una banda, per la complicitat i l’interès dels EUA i l’OTAN per mantenir i assegurar la defensa de l’Europa occidental durant els llargs anys de la Guerra Freda, amb l’objectiu de controlar els moviments de l’URSS, i de l’altra, per la voluntat de bona part de la ciutadania europea cap a posicions pacifistes que han orientat els governs a no invertir en seguretat i defensa. Així les coses, ja el 2003, sota el comandament de Javier Solana, es va fixar la primera estratègia de seguretat i defensa de la UE, exposant les amenaces que s’havien de tractar i controlar per tots els estats membres de la UE.

Amb l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa es dona un impuls més a aquest àmbit, tot i que sovint ha faltat la voluntat política d’establir avenços concrets. I és el juny del 2016 quan l’alt representant de la Unió per a Assumptes d’Exterior i Política de Seguretat, Federica Mogherini, estableix una nova estratègia global sobre la política exterior i de seguretat de la UE, basada en cinc punts, com són la seguretat de la UE, la resiliència estatal i social dels veïns orientals i meridionals de la UE, la concepció d’un enfocament integrat en relació amb els conflictes, les ordres regionals de cooperació i per una governança mundial pel segle XXI. Lògicament són àmbits generals que s’han de concretar, desenvolupar i coordinar tant en el si de la UE com amb altres estats aliats, però amb un objectiu concret, que és avançar cap a una política de seguretat i defensa cada vegada més autònoma, més coordinada i menys dependent de països tercers. Aquest nou escenari representa un salt qualitatiu en l’àmbit de la seguretat i defensa que, propiciat també pels esdeveniments del moment, la UE ja no hauria d’abandonar. Les realitats i discrepàncies amb Rússia, Turquia i altres o els conflictes propers com la guerra de Síria i la situació de l’Orient Mitjà, d’una banda, o les conseqüències que pot generar el Brexit en aquest àmbit de la defensa tenint en compte que el Regne Unit és l’exèrcit més potent de la UE i té capacitat nuclear, de l’altra, i també els avisos, amables d’Obama i més barroers de Trump, sobre la necessitat que la UE es vagi plantejant sense demora la necessitat de tenir una política de seguretat i defensa pròpia i sense dependre d’ajuts exteriors, tot plegat representen prou elements per considerar la necessitat d’una seguretat i defensa pròpia i autònoma.

Sigui com sigui, en un món globalitzat com en el que estem, en què els estats grans com els EUA, la Xina, l’Índia o Rússia i d’altres mitjans, incrementen les seves polítiques de seguretat i defensa, la UE no hauria d’anar en direcció contrària, perquè aquestes polítiques, tot i que sovint mal vistes perquè se solen associar a la repressió i al conflicte, també representen una garantia per a la llibertat i la seguretat dels valors de la UE i dels ciutadans europeus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern de la República reivindica l’esperit de Sant Jordi per fer front als dracs de la censura i l’exli

Carles Puigdemont i els consellers a l’exili recorden “aquells que es troben privats de llibertat” en la seva felicitació de Sant Jordi

 

Puigdemont veu imprescindible que el govern espanyol s’assegui i reconegui els líders independentistes

 
opinió
Carta de Jordi Turull

Senyor jutge, vostè m’ha fet un pres polític

Conseller de presidència, des de la presó d’Estremera
 
ROGER TORRENT
PRESIDENT DEL PARLAMENT

“Parlen de diàleg però Rajoy no s’ha dignat ni a contestar a la carta”

BARCELONA
 

L’SPD busca la renovació amb Andrea Nahles com a nova líder

Weisbaden
 

Evangèlics al poder

Buenos Aires
 
Nicaragua
Agitació al carrer

Les protestes aïllen el govern d’Ortega

managua
 

Els comuns acusen l’independentisme de bloquejar el país

barcelona
 

Olot reclama l’alliberament dels presos

OLOT