Política

Macron alça la bandera verda

El president francès aspira a liderar la lluita mundial contra el canvi climàtic després de la retirada dels EUA de l’Acord de París

Actors públics i privats comprometen fons per finançar la transició ecològica

El president francès, Emmanuel Macron, pretén erigir-se en el nou referent de la lluita contra el canvi climàtic. Després que Donald Trump anunciés al juny la retirada dels EUA de l’Acord de París, el jove dirigent francès ja va reaccionar amb el seu famós “Make our planet great again”.

Aprofitant el segon aniversari de l’acord del clima de París, Macron va celebrar ahir una nova cimera als afores de la capital francesa per combatre l’escalfament global. El One Planet Summit, organitzat amb la col·laboració del Banc Mundial i l’ONU, va tenir com a objectiu principal la recerca de nous mecanismes de finançament per impulsar la transició ecològica.

“Estem perdent la batalla, no avancem amb prou rapidesa i això és un drama”, va recordar ahir el president francès davant de la resta de caps d’estat i de govern, entre els quals Rajoy, la britànica Theresa May i el president mexicà, Enrique Peña Nieto.

El 12 de desembre del 2015, els principals líders mundials es van comprometre a reduir les emissions de diòxid de carboni a un nivell suficient per evitar que les temperatures hagin augmentat el 2100 més de 2 °C respecte a l’era preindustrial. Però dos anys després de la COP21 de París, aquest acord amb prou feines s’està posant en pràctica. I la situació actual “és una tragèdia”, segons va qualificar-la Macron, que va advertir que l’escalfament a final de segle serà de 3,5°C si es manté el ritme de contaminació actual.

Organitzada tan sols tres setmanes després de la COP23 de Bonn, la cimera d’ahir no pretenia que els líders signessin una nova declaració, sinó que tant els actors públics com els privats anunciessin dotze mesures concretes. “Durant els últims anys, observem com són les regions, les ciutats, els actors privats i el conjunt del sector financer públic i privat els que s’han de mobilitzar per iniciar una nova etapa”, explicava ahir Macron en una entrevista al diari Le Monde.

Gates i fons d’inversió

Per aquest motiu, els països del nord van prometre augmentar fins a 100.000 milions de dòlars anuals d’aquí al 2020 el finançament que aporten als països del sud perquè impulsin la transició ecològica i s’adaptin a les conseqüències del canvi climàtic.

El Banc Mundial també va anunciar que deixarà de finançar l’exploració de gas i petroli. I una coalició de fons sobirans, com el de Noruega, Qatar o l’Aràbia Saudita, es va comprometre a apostar per la transició ecològica. L’Elisi espera que aquests dediquin almenys un 5% de les seves noves inversions a impulsar les energies renovables. A més, el multimilionari nord-americà Bill Gates incrementarà de 300 a 500 milions de dòlars la seva contribució als programes de recerca sobre el canvi climàtic i l’impacte en el món agrícola. Els grans fons d’inversió, com ara el nord-americà BlackRock, i el banc britànic HSBC van prometre “informar de manera transparent els accionistes sobre les seves inversions climàtiques”. “Els anuncis fets incorporen algunes iniciatives interessants, però moltes d’aquestes són promeses reciclades i mostren una absència de voluntat política”, lamentava a Le Monde Armelle Le Comte, d’Oxfam França, que trobava a faltar noves mesures fiscals i normatives més restrictives.

Segons un informe d’Attac, publicat dilluns, les inversions en energies renovables no passen el millor moment, ja que es van reduir un 23% l’any passat. En canvi, el finançament de les energies fòssils continua tenint una salut de ferro, com ho demostren els 844 milions de dòlars que els bancs francesos van invertir el 2015 en la construcció de centrals tèrmiques, segons ha denunciat l’ONG Amis de la Terre. Mentre ahir es lloava a París la importància del finançament per combatre el canvi climàtic, el Banc Europeu d’Inversions concedia un dels préstecs més importants de la seva història –1.500 milions d’euros– per impulsar la construcció del Trans Adriatic Pipeline, un polèmic gasoducte de 878 quilòmetres que creuarà Grècia i Albània. Un exemple més que no basta l’oratòria de Macron per impulsar la transició ecològica a Europa. Almenys de moment.

LES XIFRES

85.000
milions d’euros
anuals aportaran els països del nord per a la transició ecològica als països del sud.
425
milions d’euros
ha promès el multimilionari Bill Gates per als programes de recerca sobre el canvi climàtic.

Presència destacada dels EUA

Enric Bonet

Malgrat el climatoescepticisme de Donald Trump, els Estats Units van tenir una presència destacada al One Planet Summit, organitzat ahir als afores de París. En la vigília d’aquesta cimera celebrada per commemorar el segon aniversari de la COP21, Macron va concedir 18 beques per a científics estrangers —13 dels investigadors premiats treballen en universitats nord-americanes— perquè es dediquin a la investigació del canvi climàtic a França. L’oferiment d’aquestes beques va ser una de les decisions adoptades pel president francès per contrarestar mediàticament la retirada de Trump de l’Acord de París. Tot i l’absència de membres del govern dels Estats Units, la cimera sí que va tenir la presència de representants destacats de la política nord-americana, com ara el governador de Colorado, John Hickenlooper; l’antic governador de Califòrnia, Arnold Schwarzenegger, i el secretari d’Estat durant l’era Obama, John Kerry.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Iglesias diu que el PSOE no pactarà amb Cs “perquè Rivera s’ha tornat boig i passa per la dreta a Vox”

Tenerife

Estrasburg es pronunciarà dimarts sobre la suspensió del ple posterior a l’1-O

Brussel·les
Aclariment de MES, Moviment d’Esquerres
opinió

Aclariment de MES, Moviment d’Esquerres

Colau creu que és “incomprensible” i un “error” la suspensió dels diputats presos

barcelona

El Regne Unit tindrà nou primer ministre a finals de juliol

londres

El Senat es podria pronunciar dimecres sobre la suspensió de Romeva com a parlamentari

Madrid

El PNB considera “molt qüestionable” l’informe dels lletrats que ha avalat la suspensió dels diputats presos

Madrid

JxCat demana a la Mesa del Congrés que reconsideri la suspensió dels diputats empresonats: “És un cop a l’estat de dret”

barcelona

ERC: “Els han suspès a Espanya, però no podran suspendre’ls a Europa”

barcelona