La història es repeteix a Berga

L’estratègia del PP de demanar a les juntes electorals que faci retirar tots els símbols favorables a la independència o de suport als presos polítics en motiu de les eleccions del 21 de desembre no podia passar de llarg una plaça ja emblemàtica del sobiranisme: Berga. El grup municipal del PP ha entrat un escrit en què reclama just el que ja va fer el 2015, quan en període electoral va reclamar que es retirés l’estelada del balcó de l’ajuntament. Com que el consistori es va escudar en una moció aprovada pel ple que acordava “no despenjar l’estelada fins la independència”, no va obeir la instrucció de la junta electoral. La conseqüència? un procés judicial contra l’alcaldessa de la ciutat, Montse Venturós, que encara no ha conclòs.

Ara, el PP torna a la càrrega però afegeix a la petició que, a més de l’estelada, es prohibeixi la “col·locació de pancartes i símbols a les façanes dels edificis municipals i els seus voltants” durant el període electoral. L’argument és el mateix que el partit ha esgrimit en les altres poblacions on ha presentat peticions similars: que la simbologia podria afavorir una opció que es presenti a les eleccions “en detriment del principi de neutralitat política que s’ha d’exigir a qualsevol institució”. És a dir, que col·locar les pancartes i els llaços de color groc són sinònim “d’una opció política i un interès partidista” de totes aquelles formacions que exigeixen l’alliberament dels presos polítics. Uns presos polítics que el PP no reconeix com a tals tot i que ha estat el govern de Mariano Rajoy qui ha judicialitzat el procés i ha engegat, políticament, l’article 155 que a la pràctica ha suposat la intervenció de la Generalitat i la suspensió de l’autonomia.