El jutge nega a Sànchez fer campanya, per “violència”
El magistrat del Suprem respon al número dos de Junts per Catalunya que mantenint-lo en presó no perilla “el seu dret a ser escollit”
Ajorna la nova declaració de Forn, Sànchez i Cuixart fins a l’11 de gener
Amb les dues resolucions dictades ahir, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena deixa clar que aparca tota resposta vers els empresonats independentistes fins passades les eleccions del 21-D. Per una banda, el jutge nega a Jordi Sànchez, expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i número dos de Junts per Catalunya, poder sortir de la presó amb permisos puntuals per fer campanya, en assegurar que amb la seva llibertat “hi ha el risc de violència”. Per l’altra, Llarena ha ajornat fins a l’11 de gener la nova declaració de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, de Sànchez i del líder d’Òmnium, Jordi Cuixart, els quals, la setmana passada, li van demanar la seva compareixença “de forma urgent” per declarar “a fons” vers la causa contra el sobiranisme. El jutge ara no té cap pressa.
L’advocat de Sànchez, el penalista Jordi Pina, ja va anunciar ahir que presentaran recurs a la sala penal del Suprem contra la negativa de Llarena de donar-li autoritzacions de sortida, tot i que només queda una setmana de campanya electoral. Sànchez volia participar en alguns actes de la campanya, i que mitjans de comunicació li poguessin fer entrevistes i usar internet des del penal de Soto del Real per participar en els debats.
En la resolució, el magistrat admet que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) protegeix drets humans com ara la participació en l’acció pública. Tot i això, hi afegeix que el mateix tribunal fixa que els drets subjectius de vot i elegibilitat “no són drets absoluts per importants que siguin”. El jutge també exposa a Sànchez que la restricció de mantenir-se en presó provisional i no poder participar en la campanya “té un menor efecte que l’exclusió absoluta del dret a ser escollit”, i hi afegeix que va ser nomenat número dos de la llista de JxCat “quan ja era en presó provisional”.
I, sobretot, el magistrat justifica la limitació del dret de participació democràtica de Sànchez pel “risc” que “pugui impulsar mobilitzacions públiques violentes (o greument contràries a l’ordre públic i la pau social) similars a les que se li atribueixen”.
Tot i que la causa per rebel·lió acaba de començar, l’instructor Llarena, en les seves resolucions, comparteix la tesi de la fiscalia per acusar el moviment independentista català de fomentar la violència. “Les autoritzacions que reclama de sortides no només facultarien l’impuls de mobilitzacions immediates, sinó que poden aprofitar-se perquè els tumults es materialitzin com a reacció a qualsevol actuació política que cristal·litzi en la forma que refusa l’ideari de l’encausat”, clou el jutge Llarena.
LA FRASE
La Guàrdia Civil torna a escorcollar Unipost per l’1-O
Agents de la Guàrdia Civil van escorcollar ahir, durant força hores, la seu de l’empresa postal Unipost a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) i van retenir el seu director general, Pau Raventós, per ordre del magistrat substitut del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, Jaime Conejo, que des de l’octubre s’encarrega de la investigació sobre l’organització de l’1-O. La dificultat d’enregistrar tota la documentació i correus electrònics —amb l’any 2015 com a data de partida— dels ordinadors de l’empresa va perllongar l’actuació. Raventós, assistit per la penalista Cristina Molins, va ser detingut al seu domicili, que també va ser escorcollat, i després va ser conduït a l’empresa de l’Hospitalet. “ Se li ha donat un bon tracte i s’ha acollit al seu dret a no declarar a comissaria”, va explicar Molins. A la tarda, Raventós va quedar en llibertat en espera que el citi a declarar el jutge. El setembre passat, diverses naus d’Unipost, com una de Terrassa, van ser escorcollades, i van trobar-hi cartes censals per a l’1-O. Unipost va presentar un ERO per a tota la plantilla, de 2.200 treballadors a l’Estat, a l’octubre.
