Unió Europea - Gran Bretanya
Les negociacions del Brexit passen a la segona fase
Els 27 estats membre avalen “els progressos suficients” sobre la els drets ciutadans, factura i Irlanda del nord
May vol una sortida de la UE suau i ordenada, que garanteixi el major accés possible als mercats europeus
L’any nou depara reptes més complexos en les negociacions del Brexit per a Londres i Brussel·les. Tal com estava previst, els caps d’estat i de govern dels 27 estats membres de la UE van acordar ahir passar a la segona fase de les negociacions per discutir la transició cap a la sortida del Regne Unit i el marc de relacions futures. Així, líders europeus avalen l’acord fet per la Comissió Europea i el vistiplau de l’Eurocambra als “progressos suficients” entre els negociadors. El pacte es basa en el compromís de Londres de pagar una factura aproximada per marxar de 50.000 milions d’euros, de garantir que no hi haurà cap frontera a Irlanda del Nord i de protegir els drets dels europeus que viuen al Regne Unit, sota supervisió, per 8 anys, del Tribunal Europeu de Justícia.
Superar la primera fase ha costat suor i capital polític a la primera ministra britànica, Theresa May, que després d’una relliscada amb els seus socis unionistes d’Irlanda del Nord, va aconseguir tancar un acord in extremis directament amb el president de la CE, Jean-Claude Juncker, pactant un compromís ambigu sobre la frontera irlandesa. El jove nou primer ministre austríac ja va dir ahir que era evident inclús per a “un estudiant de primària” que aquest problema no està resolt. A més, el cap negociador britànic David Davis va embrutar també la confiança aconseguida qualificant l’esborrany d’acord com una simple “declaració d’intencions”. En aquest sentit, el text del Consell d’ahir ja remarcava que “la segona fase només podrà progressar si tots els compromisos de la primera es respecten completament”.
Fins i tot abans que el Consell donés el seu vistiplau, la líder tory va rebre una altre bufetada més amb la decisió de la Cambra dels Comuns de validar el futur acord a Westminister. El gran dubte ara als dos costats del canal de la mànega és si May tindrà prou força per liderar a partir del nou any les negociacions sobre l’aspecte més delicat: els acords comercials. De moment, es mostrar decidida assolir “un Brexit suau i ordenat” que garanteixi “el major accés possible als mercats europeus, impulsi el lliure comerç arreu del món i un control sobre les seves fronteres”.
Transició i comerç
Als negociadors britànics i europeus se’ls hi comença a acumular la feina. No només hauran d’acabar de pactar els interrogants oberts sobre les condicions de la sortida que no s’han aclarit a la primera fase, si no que a més hauran de començar a redactar els papers del divorci. Els dos aspectes claus que se sumen a les discussions seran el període de transició i el comerç. Davant la proposta del Regne Unit per establir un període de dos anys en què la sortida del bloc europeu sigui progressiva, els líders europeus van acordar negociar els termes d’aquesta transició en què encara es podria aplicar la normativa europea, però Londres no tindria ni veu ni vot a les institucions europees. Pel que fa a les relacions comercials, els 27 estats membres tindran en compte que els britànics no tenen “intenció” de romandre al mercat comú ni a la unió duanera a l’hora de calibrar la seva estratègia de negociació. Per començar bé l’any però, primer es parlarà sobre el període transitori i al març s’iniciaran les delicades negociacions comercials, moment en el qual la UE haurà d’establir com vol relacionar-se amb Regne Unit un cop aquest abandoni el vaixell.
Eurozona i migració
Excepte per afrontar el Brexit, els líders europeus no troben consens per encaminar el futur del projecte europeu. Després del crispat sopar de dues hores i mitja del dijous en què els líders van posar clarament sobre la taula les seves discrepàncies sobre les quotes de refugiats, ahir al matí va ser el torn d’afrontar el debat sobre el futur de la Eurozona. Però igual que amb immigració, les cancelleries europees guarden al calaix aquestes dues carpetes sis mesos més. L’eix franco-alemany ha de ser el motor que reactivi les polítiques europees i ajudi a salvar distàncies en matèria financera i migratòria. Per això, al març Berlin i París presentaran una posició comuna sobre la unió monetària per arribar a un consens al juny amb la resta de socis. Merkel i Macron van escenificar el seu protagonisme en el futur de la UE amb una roda de premsa conjunta en què la cancellera alemanya va assegurar que “trobaran una solució” sobre l’eurozona i que “ara mateix els detalls no són l’aspecte més crucial”. Per la seva banda, Macron va defensar que cal “una Alemanya forta i estable”.
Menys bona sintonia mostraven Tusk i Juncker en la seva aparició davant dels mitjans on no van amagar les seves desavinences sobre les quotes de refugiats. Mentre el polonès defensava una dura posició sobre la política migratòria en què assegurava que la reubicació “no era una solució a la immigració il·legal” , Juncker insistia que el sistema de quotes ha sigut “un èxit” i que les interpretacions sobre la seva efectivitat depenen del punt de vista de cadascú. Segons el luxemburguès, el problema de fons “no és el mandat de la reubicació”, si no la falta de voluntat per redistribuir demandants d’asil.
Polònia contra les cordes
Brussel·les no mostra pietat amb el nou líder polonès. La Comissió Europea “activarà probablement” l’article 7, segons va reconèixer ahir el recent estrenat primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, al marge de la cimera. El gabinet comunitari de Jean-Claude Juncker debatrà dimecres que ve si activa el “botó nuclear” que deixaria Varsòvia sense dret a vot al Consell. Tot i això, la decisió final està en mans de tots els estats membres ja que requereix un acord unànime al consell. Per això, Morawiecki va avisar ahir que si aquest “procediment injust” tira endavant parlarà amb els seus socis. De fet, la proposta de Juncker naixeria morta perquè Hongria fa temps que defensa Polònia en aquest escenari.
