Cara a cara entre dos blocs
El debat de TV3 posa de manifest l’enrocament entre independentisme i unionisme
L’absència de Puigdemont i Junqueras enrareix la discussió
Si les eleccions de demà passat no seran convencionals, tampoc el debat de Televisió de Catalunya d’ahir no ho podia ser. Faltava el cap de llista de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, a l’exili brussel·lès, i el número 1 de la candidatura d’Esquerra, Oriol Junqueras, empresonat a Estremera. A partir d’aquí, el debat a set es va convertir en un cara a cara entre dos blocs, el de l’independentisme i el del 155, amb els comuns intentant no quedar esclafats enmig.
L’allunyament va quedar palès quan el representant de Carles Puigdemont, el conseller de la Presidència, Jordi Turull, va recordar a Xavier García Albiol que no li podia respondre segons què perquè la seva llibertat provisional no li ho permetia. O quan la número 2 d’ERC, Marta Rovira, va demanar una mica de respecte a la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas: “Amb Junqueras ara mateix no hi puc parlar ni jo.”
Els blocs, però, expressaven els seus matisos. Restituir va ser la paraula més utilitzada per Turull, que va fer campanya per la tornada del 130è president de la Generalitat i el seu govern “o entrarà el president 155”. El número 4 de la llista de Puigdemont va alertar que el govern espanyol pot voler tornar a “fulminar” l’inquilí del Palau. “Si ho fan una vegada, qui ho diu que no ho faran dos cops?”, es va interrogar.
Rovira, vestida de groc –el color per reclamar l’alliberament dels presos polítics–, va manllevar el lema de la CUP “dempeus” per denunciar que l’Estat és “tan demofòbic” que altera les normes del joc en l’1-O i en el 21-D.
La constant interrupció de la candidata de Ciutadans, que repartia els mantres habituals contra l’escola pública, la immersió i a favor del trilingüisme, va enervar la resta de candidats. “Els partits independentistes tenen un problema amb la realitat perquè viuen en la bombolla del procés”, va remarcar la fins ara cap de l’oposició. Arrimadas va intentar reproduir amb Rovira el cara a cara de Salvados, retraient a ERC que la declarés persona no grata en un municipi del Maresme. Al seu torn, la republicana li va exigir disculpes pel seu concurs en la condecoració dels policies que van agredir els votants del referèndum de l’1-O.
El cap de cartell del PP, Xavier García Albiol, amb un llaç rojigualdo a la solapa, va començar el debat en castellà i va intentar arrossegar el presentador, el director de TV3 Vicent Sanchis, a l’arena acusant-lo de responsabilitzar el PP d’incitar a la violència feixista. “Gràcies per intentar fer-me entrar en el debat, però el debat avui els correspon a vostès”, va declinar elegantment Sanchis.
Competició no grata
“Vostès només tenen als llavis presos polítics, República i coses que no donen de menjar”, llançava l’exalcalde de Badalona. Mentre García Albiol competia amb Arrimadas sobre el nombre de municipis que han declarat no grat el delegat del govern espanyol, Enric Millo, Turull va intercedir per recordar-li que a ell havia passat un mes a la presó. “A vostè no l’ha posat a la presó Mariano Rajoy”, va exclamar Albiol. L’afirmació va despertar indignació al bloc independentista i Rovira va proferir un “no ni poc”. Ressonaven les paraules de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, penjant la medalla d’haver “escapçat” l’independentisme a Rajoy, reconeixent sense voler la inexistència de la separació de poders a l’Estat.
“Tens tendència a respondre per la Inés”, va ser una de les intervencions més brillants de Xavier Domènech, adreçada a Iceta. El candidat de Catalunya en Comú-Podem –que no portava cap llaç groc– va poder colar algun missatge de campanya entre les dues aigües, però va ser víctima de les acusacions d’equidistància entre “porres i urnes” que li va fer Turull. “Com s’atreveixen”, es va indignar Domènech, que va recordar l’acció policial a plaça Catalunya pel 15-M. L’historiador va denunciar “falta de claredat i honestedat” en l’independentisme.
“A partir del 27-S, el procés comença a ser menys de país i té massa de partit, amb imatges de trencament del Parlament i decisions d’enorme irresponsabilitat”, va censurar Domènech.
1-O o cop d’estat
L’aposta de la CUP, Carles Riera, va emplaçar Domènech a ser conseqüent amb el recurs al Tribunal Constitucional contra el 155 i no plantejar-se governs amb el PSC, que l’ha avalat.
Riera va advocar per construir República en el marc de dos fenòmens: “L’acte democràtic de l’1-O i un cop d’estat que pretén imposar l’autoritarisme i el despotisme de la monarquia espanyola”.
Miquel Iceta, empetitit al costat de l’alçada –física– de García Albiol, tenia una mica més de veu que al debat del dia abans a La Sexta. El primer secretari del PSC va utilitzar el to menys aspre del bloc unionista. “Hem d’exigir al govern d’Espanya que faci els deures en matèria de finançament des d’un activisme negociador que no ho fiï tot a l’arcàdia de la República”, va ironitzar Iceta.
El debat va estar estrictament regulat per un cronòmetre que mesurava les intervencions. En molts moments se sentien de fons esternuts i tos. L’últim debat abans de les primeres eleccions després de la proclamació de la República, convocades pel president espanyol, Mariano Rajoy, va esdevenir la constatació de l’anormalitat.
Tots els partits fan bandera de programa social
Si el 155 va protagonitzar la primera part del debat, els programes socials van centrar el segon període d’intervencions per part de tots els candidats. Tots tenen a punt un pla de xoc que faci front a les retallades dels últims anys. Van incidir en aquest aspecte ERC, els comuns i la CUP mentre que Junts per Catalunya també posava sobre la taula la recuperació de les 26 lleis més socials que han estat suspeses pel TC. A l’hora de parlar del futur més immediat, la immersió lingüística, les llistes d’espera, el servei public de la sanitat i l’educació van ser alguns dels temes més polèmics que van enganxar els representants del PP i Ciutadans amb la resta de candidats. El candidat del PSC, Miquel Iceta, va enarborar el dèficit d’inversió en les escoles bressol per part de la Generalitat i que els alcaldes socialistes han portat als jutjats. Com aconseguir els recursos necessaris per poder portar a terme els projectes més socials també va focalitzar algunes de les discrepàncies, ja que mentre els partits constitucionalistes aposten per afrontar d’una vegada la reforma del finançament, pendent des del 2014, els partits sobiranistes posaven el focus en els 16.000 milions de dèficit que pateix Catalunya i que caldria abordar amb negociacions amb l’Estat. I entre tots els posicionaments, qui més es va desmarcar va ser el candidat de la CUP que va alertar que sense un nou país no es podrà portar a terme cap programa social. A més a més i a diferencia de la resta, vol enfortir el sistema públic i la nacionalització de serveis.