Toc d’atenció del Consell d’Europa a Espanya per la corrupció política i judicial

Nova estirada d’orelles europea a l’Estat espanyol per la corrupció en l’àmbit polític i judicial, i especial preocupació per la politització de la justícia. En un informe publicat ahir, el Grup d’Estats contra la Corrupció del Consell d’Europa (Greco) revisa el nivell de compliment de l’Estat en l’aplicació de les recomanacions fetes ara fa quatre anys i mig per prevenir i combatre la corrupció pel que fa a parlamentaris, jutges i fiscals, i el diagnòstic és “globalment insatisfactori”. I és que Espanya no compleix del tot cap de les onze recomanacions, només set de manera parcial i les altres quatre “no les compleix en absolut”.

La part més dura de l’informe fa referència a la judicatura, en què es qüestiona la independència del poder judicial. Tot i que en el document es destaca “l’alta qualitat del sistema judicial i del ministeri fiscal a Espanya”, es torna a subratllar la necessitat d’aplicar mesures encaminades a millorar la independència del poder judicial. El text critica el procés d’elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). En aquest sentit, lamenta que no s’hagi aplicat íntegrament la recomanació d’avaluar el marc legislatiu que dirigeix el màxim òrgan de govern de jutges i magistrats, així com els efectes sobre la realitat i la independència percebuda d’aquest cos. En l’informe es reitera que les autoritats polítiques “no han d’estar involucrades, en cap cas, en el procés de selecció d’un canvi judicial”. El mateix passa amb la recomanació que demanava fixar criteris objectius i requisits d’avaluació en la llei per al nomenament dels alts càrrecs de la judicatura.

En aquest sentit, critica la falta de desenvolupament legislatiu per establir els criteris a l’hora de nomenar els presidents dels tribunals provincials, els tribunals superiors de justícia, l’Audiencia Nacional i el Tribunal Suprem per garantir que no generin “cap dubte sobre la independència, la imparcialitat i la transparència del procés”. Amb relació a la fiscalia, el Greco pren nota que en el Congrés s’estigui analitzant com se’n podria millorar l’autonomia, però considera que la comunicació entre el fiscal general de l’Estat i el govern s’ha de fer de manera transparent i per escrit.

Pel que fa als parlamentaris, una de les recomanacions que no s’han posat en pràctica en els darrers quatre anys és l’adopció d’un codi de conducta per a diputats que sigui fàcilment accessible i que inclogui informació sobre, per exemple, prevenció de conflictes d’interessos, obsequis i interessos financers. L’informe també recull que la recomanació per introduir normes sobre com els membres del Congrés es relacionen amb els diversos lobbistes que pretenen influenciar en el procés legislatiu només s’ha aplicat de manera parcial.