Un poble de pau

Oriol Junqueras es declarava un home de pau al matí al Tribunal Suprem. A la tarda, Sant Vicenç dels Horts el secundava a la plaça de la Vila. I a la mateixa hora a totes les capitals de comarca, els catalans proclamaven ser un poble de pau. Coincidint amb la compareixença del vicepresident, Òmnium Cultural i l’ANC havien convocat concentracions arreu del país, però amb epicentre al municipi de Junqueras, on va ser alcalde.

En Josep, l’altre Josep i en Francesc són de Sant Vicenç. Seien en un banc de la plaça mirant com penjaven al balcó del consistori una pancarta que diu Llibertat d’expressió per acompanyar la que diu Llibertat presos polítics. Venen cada dia 2 i 16 del mes a les vuit del vespre. El primer, per recordar la data en què van empresonar Junqueras i el seu company de cel·la a Estremera, Joaquim Forn. El segon, pels Jordis. Potser pel bastó, potser pels cabells blancs, el Josep, l’altre Josep i en Francesc feien cara de saber-ho tot en general, i del poble i de l’Oriol en particular. Efectivament. “I tant, és molt proper amb tothom”, remarcava el primer Josep. “Em sembla una marranada si no el deixen anar, però no m’estranya gens”, lamentava l’altre. “Ja no hi hauria de ser, a la presó, perquè ell és una bella persona, com ell no n’hi ha”, rematava en Francesc. “És un tio de pau. A més, ja se li veu a la cara, d’una hora lluny”, coincidien els Joseps.

De mica en mica la plaça es va anar omplint de llaços i bufandes grocs. Van passar unes noies joliues repartint llibertat, és a dir, cartells amb el lema Freedom political prisoners. El trànsit rodat va acabar tallat per la concentració. Primer, en silenci. Després, amb crits d“estat opressor” i “no hi ha dret, no hi ha justícia”.

“Som un poble de pau”, va condensar el portaveu d’Òmnium, Marcel Mauri. “Malgrat els atacs, la nostra resposta és sempre serena”, hi afegia, abans de llegir un missatge del president de l’entitat, Jordi Cuixart, empresonat a Soto del Real: “No permetrem que ens venci el desànim.”

Entre els assistents hi havia representació del Partit Demòcrata i d’Esquerra, com ara el conseller Jordi Turull i el diputat al Congrés Joan Tardà. “Avui no podrem celebrar res. Estem a l’espera que tres jutges resolguin la situació de l’Oriol”, explicava l’alcaldessa del municipi, a qui Junqueras va passar el testimoni, Maite Aymerich. “Li demanen que abjuri dels seus principis i que renunciï als seus drets polítics que es va guanyar el 21-D”, va denunciar.

El vicepresident de l’ANC, Agustí Alcoberro, va rememorar quan Junqueras va ser alumne seu i després company docent a la universitat i va lloar la seva humanitat, sentit de l’humor i capacitat divulgativa. “A Estremera segur que ja ha muntat una acadèmia i està explicant el passat d’aquest país. Amb tota seguretat està creant a Madrid mateix molts independentistes catalans”, va imaginar Alcoberro.

L’historiador va revelar per què l’independentisme guanyarà el procés: “Un estat és un instrument de coerció, però els estats es fonamenten també en la cohesió i l’adhesió dels ciutadans. Quan un estat ha perdut tota credibilitat, com l’Estat espanyol a Catalunya, quan una majoria entén que l’Estat espanyol ja no és el nostre i ens és adversari, és impossible mantenir a llarg termini la situació de domini, perquè només es pot fonamentar en la coerció i la violència, i això és caríssim. Si ens mantenim ferms, no ho dubteu, la victòria serà nostra.”

En direcció a l’estació de Sant Vicenç, al mur per on passa la via dels ferrocarrils catalans, una pintada sembla escrita per Junqueras: “Casa meva és casa vostra.”