Política

POLÍTICA

Llarena i els “satanitzats”

La defensa de Forn retreu al jutge del Suprem que la causa s’està nodrint de manera “unidireccional i esbiaixada”, i que la Guàrdia Civil ha distorsionat declaracions de l’exconseller

I Sànchez s’empara en accions com la PAH

Després de beure, voluntàriament, oli de ricí i afirmar davant del jutge Pablo Llarena que descarten tornar a la via unilateral per impulsar la independència de Catalunya i que acataran la Constitució, les defenses de l’exconseller Joaquim Forn i de l’expresident de l’ANC i ara diputat, Jordi Sànchez, han tornat a demanar la seva llibertat provisional, en descartar l’autoria de rebel·lió, i alhora recorden a l’instructor del Tribunal Suprem els errors jurídics que estan prenyant aquest procés penal. Per a molts, el relat condemnatori ja està construït abans del judici, però l’alt tribunal haurà d’arremangar-se, almenys, per donar resposta a les irregularitats ja plantejades.

En la petició de llibertat provisional de l’exconseller Forn –presentada divendres i signada pel reconegut penalista Cristóbal Martell i per Daniel Pérez-Esqué, jove i avantatjat advocat del seu despatx–, es posa en evidència una falta molt greu. En concret, s’alerta al magistrat que la causa contra els independentistes catalans s’està nodrint de manera “esbiaixada i parcial”, ja que la Guàrdia Civil en els atestats “es limita a la recollida selectiva de càrrec, desoint el mandat de l’article 2 de la LECrim i, en ocasions, prenyats de distorsió valorativa amb artificiosa concreció temporal i la seva descontextualització”. Per evidenciar-ho, exposen dos exemples. En un, es recull una declaració de Forn a la premsa que afirma que els Mossos “estan encantats de complir la llei i permetre el referèndum”, datat per la policia judicial el 28 de setembre, quan en realitat –precisa la defensa– es va fer el 28 de juliol, molt abans que el TSJC ordenés als Mossos i a la policia espanyola d’aturar l’1-O. Amb aquests esbiaixats informes policials, vertebradors de les resolucions del magistrat, “s’ha satanitzat i criminalitzat el perfil de Forn”, sosté la seva defensa, que alhora el defineix de “servidor públic de llarga trajectòria” i en destaca “la seva afable flexibilitat per trobar solucions de diàleg”, i com a mostra es recull el comiat amable de tots els grups municipals a l’ajuntament de Barcelona.

Per la seva part, Jordi Pina, advocat de Sànchez, en l’escrit que torna a demanar la seva llibertat, també apunta incongruències jurídiques de la instrucció. Primer de tot, el penalista recorda al magistrat que per ara l’excap de l’entitat sobiranista només està imputat pels fets emmarcats en la gran manifestació del 20 de desembre, en protesta pels registres del Departament d’Economia, ja que Llarena no ha ampliat els fets imputats, tot i que Sànchez, segons Pina, no ha eludit cap pregunta.

Pina insisteix que l’acusació no pot ser pel delicte de rebel·lió, ja que no encaixa en els requisits exigits pel Codi Penal vigent. “Va ser una concentració pacífica”, de la qual “es va demanar permís a les autoritats”, on s’esperaven 2.000 manifestants i en van ser 40.000. Pina recorda que la protesta no va impedir el registre manat pel jutjat, i compara aquesta acció amb les que darrerament munten ciutadans a través de la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca) i no són pas acusats de rebel·lió. Fins i tot, Pina posa en dubte la validesa d’aquests registres, ordenats per un jutjat de Barcelona per perseguir suposats delictes de rebel·lió o de sedició, dels quals l’Audiencia Nacional s’ha apoderat com de la seva competència.

De la llarga llista de juristes crítics amb aquesta criminalització dels independentistes catalans, hi ha l’exfiscal José Maria Mena, que en una recent entrevista a Eldiario.es reitera que no s’ha produït el delicte de rebel·lió, que hi ha hagut “delictes polítics”, i que el cas dels Jordis, als quals pel fet de no ser funcionaris no se’ls pot acusar ni de desobediència ni de malversació, és tota una aberració perquè poden haver d’afrontar penes com les dels violadors de La Manada.

Dialogant
Pablo Llarena (Burgos, 1963), magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem des del 2016, ha exercit gairebé tota la seva carrera a Catalunya, primer en un jutjat d’instrucció de Barcelona i després a l’Audiència de Barcelona, que va compaginar amb el càrrec de portaveu de la conservadora Associació Professional de la Magistratura. Del seu pas per l’Audiència, se’l recorda com un home seriós, dialogant i bon jurista. I no refusava resoldre dubtes jurídics a tot periodista que se li acostés. Ara, per a alguns, sobta la seva radicalitat jurídica, en què suprimeix l’excepcionalitat de la presó provisional sense haver-hi cap delicte de sang. La criminalització de les diades, que ha fet la Guàrdia Civil, no ha estat, fins ara, subscrita per Llarena. La majoria les ha viscut a Barcelona i en sap el seu ambient.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Moncloa lliura a la Fiscalia tota la informació policial sobre el viatge de Puigdemont

El govern espanyol recorda que la decisió de reactivar l’euroordre “correspon a la justícia”

madrid
 

Puigdemont ja és a Copenhaguen, tot i l’amenaça de detenció

Barcelona
 
ELPIDIO JOSÉ SILVA
JURISTA

“Si Puigdemont no pot ser president, adeu democràcia”

madrid
 

El fiscal vol que el president sigui detingut a Dinamarca

BARCELONA
 

L’SPD s’avé a Merkel

Berlín
 

El PSC diu adeu a Nicaragua

barcelona
 
Itàlia
Crim organitzat

La Cosa Nostra té una mestressa

Roma
 
opinió

Ramon Vila-Abadal

 
Unió Europea
Crisi humanitària al Mediterrani

La tomba dels somnis

barcelona