La tomba dels somnis

Ni el fred ni la mala mar aturen el somni d’arribar a Europa. Desenes d’embarcacions surten des de la costa de Líbia plenes de gent esperançada per trobar un futur millor a Europa. En només una setmana, s’han rescatat a 1.600 persones a alta mar, en barques precàries, i a aquest fet s’afegeixen el mal temps i el fred. Tres persones –dos nadons i un noi jove– han perdut la vida.

L’ONG catalana Proactiva Open Arms, amb què ha contactat aquest diari, assegura que la situació està desbordada. “Dimarts 16 de gener, vam rescatar una embarcació de fusta amb unes 500 persones a bord, 181 dones ( 50 estan embarassades), 32 bebès (un d’ells mort) i més d’un centenar d’homes. Vam haver de fer les maniobres de reanimació a un jove d’uns vint anys, que no vam poder recuperar.” Aquestes són les paraules d’Òscar Camps, el fundador de l’entitat i una de les ànimes de Proactiva Open Arms. “Desolació a bord. No ha pogut ser. Tot i els nostres esforços, no vam poder aturar el comptador de morts. I la suma segueix. Gràcies per res, Europa!”, escrivia a Twitter Camps, el mateix dia.

En aquests moments, l’organització assegura que només hi ha tres vaixells de diferents associacions (Seawatch i SOS Mediterranée), un nombre totalment insuficient. “A més, hi ha la guàrdia costanera italiana que ens coordina”, explica un altre dels integrants de l’organització, Ricardo Gatti, que fa pocs dies que ha arribat d’una missió a la Mediterrània. “Tenen tres vaixells, però a vegades no estan operatius per poder fer aquestes rescats perquè tenen altres tasques. L’any passat, hi havia dotze vaixells de diferents entitats; ara només en quedem tres”, explica Gatti. “Hem estat víctimes d’atacs mediàtics, de les paraules del ministre Zoido [que va acusar aquestes entitats de fomentar la immigració irregular], hem patit investigacions per part d’algunes fiscalies italianes que no han tingut cap èxit i atacs per part de grups d’extrema dreta i dels guardacostes libis”, explica Gatti.

L’integrant de l’ONG assegura que aquest és el sistema que utilitza Europa –els guardacostes libis– per foragitar els refugiats, perquè no vol que arribin a les seves costes. “De fet, pràcticament cap país ha complert amb les quotes d’acollida que se li demanaven”, hi afegeix Gatti. Ara, la ruta de Líbia és una de les més utilitzades, però des de Turquia també surten embarcacions. “Tampoc es parla es de la violació constant que hi ha dels drets humans en aquest país”, explica. “Es parla que els nombres han disminuït però, és clar, si poses guardes a disparar contra la gent, com s’ha pogut veure en diferents vídeos, doncs és evident que els nombres baixen”, denuncia. “No disminueix el nombre perquè no vulguin fugir del seu país, sinó perquè se’ls posen militars davant”, rebla.

Des de Proactiva Open Arms denuncien que, des de fa temps, s’ha silenciat el drama que es pateix a les costes del Mediterrani. Aquesta organització es finança amb aportacions de particulars i, d’un temps ençà, han notat un descens de les donacions. “Han mort dos bebès, un per desnutrició. Ho has vist enlloc?”, es pregunta Gatti. “Invisibilitzar el problema és una de les estratègies. La gent se n’oblida”, reflexiona.

Per la seva banda, la Unió Europea no amaga que una part del finançament que destina a la crisi humanitària que pateix el Mediterrani és per evitar que surtin embarcacions des de Líbia. També es financen centres d’acollida al mateix país, per a les persones que arriben d’altres territoris.

Són 46 milions d’euros per procurar controlar les fronteres d’un territori que, des de la caiguda del règim de Muammar al-Gaddafi, l’octubre del 2011, viu instal·lat en el caos. Fa poques setmanes, la cadena nord-americana CNN va publicar un reportatge en què es podia veure la venda de persones com a esclaus. El fet que hi hagi més vigilància a l’hora de salpar les embarcacions ha propiciat que, paral·lelament, hagi sorgit aquest negoci perquè hi ha moltes persones que no poden marxar i que s’han gastat tots els diners en una llarga travessia.