Política

El PDeCAT accelera amb un centenar de primàries locals

El partit reprèn la tria de candidats per a les municipals

Un centenar d’agrupacions han demanat a la cúpula iniciar el procés

Pretenen que les capitals de comarca les enllesteixin a finals de març

El PDeCAT accelera cap a les municipals del 2019. Un centenar d’agrupacions locals ja han demanat a la direcció que els autoritzi per obrir els processos de primàries per triar els seus candidats. La formació de Neus Munté i Marta Pascal, que havia ajornat la preparació de les eleccions com a conseqüència del referèndum de l’1-O i els comicis del 21-D, afronta ara la designació dels caps de cartell amb l’objectiu que el 31 de març ja s’hagin elegit els de les capitals de comarca i, a finals de maig, tota la resta. Fins ara, només Girona i Cunit han enllestit la tria de candidats: Marta Madrenas, que mesurarà per primer cop la seva força a les urnes després de rellevar a l’alcaldia Albert Ballesta i Carles Puigdemont, i Jaume Casañas, amb el repte de rellevar la fins ara alcaldessa i també exconvergent Montserrat Carreras, que no repeteix.

Després que Artur Mas en deixés la presidència i el partit marqués distàncies amb la sentència del cas Palau, el PDeCAT es conjura per intentar mantenir-se com a primera força en les municipals, una fita que CiU va aconseguir per primer cop el 2011 i va repetir el 2015. Els exconvergents ocupen ara 436 alcaldies. En ple debat sobre la possible investidura a distància de Puigdemont, però, no volen abordar encara si es presentaran amb la marca de JxCat o amb la del Partit Demòcrata. En qualsevol cas, asseguren que optaran per la més ben posicionada. “Salvant totes les distàncies del món, igual que amb JxCat la marca era Puigdemont, en molts municipis ho és l’alcalde o alcaldessa”, adverteix Ferran Bel, responsable d’acció política i d’estratègia municipal del PDeCAT. “El més rellevant és configurar els equips i les propostes de cada municipi”, hi afegeix. L’actualitat del país imposarà, segons Bel, si aquestes eleccions tindran un marcat caràcter nacional o si la lògica electoral serà estrictament local com és habitual.

Deu en un mes

La cúpula que coordina Pascal ja ha donat el vistiplau a deu municipis perquè engeguin el procés, amb la previsió que el tanquin durant el proper mes, segons fonts del partit. Es tracta de Lleida, Mollerussa, Gandesa, Deltebre, Tortosa, Sabadell, Granollers, Vilanova del Vallès, Teià i Arenys de Munt. El reglament comú per a la majoria de municipis estableix, a més, que també poden participar en les primàries no associats, una via per incorporar independents i cares noves a la primera línia. Les agrupacions locals de municipis de més de 100.000 habitants poden tenir el seu reglament propi. És el cas, per exemple, de Barcelona, on tot fa pensar que es produiran les primàries més disputades, amb un marcat caràcter nacional condicionat per la capitalitat. També aquí es poden presentar candidats no militants. Tarragona està a punt d’aprovar les seves normes. Lleida es regeix per les generals.

En les municipals del 2007, i sobretot en les 2011, l’aleshores federació nacionalista va executar un important relleu d’alcaldables que van nodrir el partit de nous dirigents i diputats. Eren candidats que majoritàriament es van consolidar als seus municipis en els comicis del 2015. En els propers, hi haurà alguns relleus de pes. A banda de Bel, que no repetirà a l’alcaldia de Tortosa, ja han anunciat que no aspiraran a governar els seus municipis Neus Lloveras, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, i Miquel Buch, batlle d’Arenys de Mar. Tots dos estan investigats judicialment pel procés d’independència.

436
alcaldies
va aconseguir CiU en les eleccions municipals del 2015. Es va mantenir com a primera força.
100
agrupacions locals
han demanat a la direcció del partit el vistiplau per iniciar les primàries.
10
faran la votació
durant el pròxim mes, aproximadament. Girona i Cunit ja han triat els seus candidats.

Retards i interrogants oberts en la tria de Barcelona

F.E

A Barcelona ciutat, tot el pla d’etapes que es va dissenyar per escollir el relleu de Xavier Trias ha quedat sepultat pels esdeveniments. Aquest full de ruta esbossava que el nou cap de llista havia de ser triat en unes primàries que se celebrarien, com a molt tard, el maig del 2017. L’aleshores regidor Joaquim Forn era un nom que sonava amb més insistència. Però la refundació del partit, l’acceleració del procés sobiranista i el pas de Forn al Departament d’Interior, així com el seu posterior empresonament, han estat elements sobrevinguts que han impedit que aquesta successió s’hagi concretat. En aquest context, fonts del PDeCAT admeten que les decisions no es poden dilatar gaire més, però que alhora cal veure com evoluciona l’escenari català. Així mateix, hi ha un sector que recomana esperar a veure com es resol la situació de Forn. Hi ha qui encara no el descarta com a candidat, mentre que Neus Munté ja s’ha posicionat. En aquest impasse, els resultats de Junts per Catalunya han fet aflorar el debat sobre la idoneïtat d’idear una fórmula similar. Si fos així, l’alcaldable podria ser un independent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona