Revés de la UE a Abbas
Els Vint-i-vuit neguen el reconeixement a Palestina com a estat, però reiteren el suport a Jerusalem Est com a futura capital dels palestins
Els socis europeus aposten per la solució dels dos estats i per reactivar les negociacions de pau al Pròxim Orient
Galleda d’aigua freda per als palestins. Brussel·les no es pronuncia ni tan sols quan Trump decanta la balança a favor dels israelians en l’etern conflicte arabo-israelià. El president de l’Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, és conscient que a la Unió Europea no hi ha consens per reconèixer l’Estat palestí, i, tot i això, ahir va llançar aquesta petició per forçar un gest europeu després l’anunci de Washington de traslladar la seva ambaixada a Jerusalem.
El vell líder àrab va marxar amb un copet de suport a l’esquena dels aliats occidentals, però amb les mans buides. Ni reconeixement ni res que s’hi assembli. Això sí, es van comprometre a fer pressió per rellançar les negociacions de pau, evitar una solució unilateral dels Estats Units i defensar la capitalitat de Jerusalem Est en el futur Estat palestí.
Rebut per la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, el president de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina va fer la seva declaració d’intencions abans de reunir-se en un dinar amb els ministres d’Afers Estrangers europeus. “La UE és un soci de debò i per això demanem als seus estats membres que reconeguin ràpidament l’Estat de Palestina”, va anunciar Abbas oficialment, tot i que ja feia dies que s’havien filtrat els seus propòsits. Si bé el líder palestí va assegurar que el reconeixement no afectarà el procés de pau, Brussel·les no ho veu clar.
En la roda de premsa abans del dinar amb els ministres, Mogherini ja deia que la UE “ha de demostrar més que mai” el suport a la solució dels dos estats amb una capital única com a resultat de les negociacions de pau.
Una resposta que ja augurava la poca implicació del bloc. I és que aquesta és exactament la salvaguarda per evitar el reconeixement de tot el bloc europeu, una posició sense consens entre els països membres. Només Suècia, Malta i Xipre reconeixen diplomàticament Palestina com a estat, mentre que 11 estats més van votar a favor de la seva entrada a l’ONU com a estat observador.
Per contra, 14 es van abstenir o hi van votar en contra. Així, en comptes d’apel·lar a la seva desunió sobre el conflicte, Brussel·les justifica el no –o més aviat la no resposta– a Abbas argumentant que el reconeixement conjunt europeu formarà part del resultat de les negociacions de pau entre palestins i israelians.
Cap compromís nou
Malgrat la falta de consens en aquesta qüestió, el bàndol propalestí dins la UE volia llançar un missatge contundent. “Alguna cosa hem de donar als palestins perquè es tranquil·litzin”, asseguraven fonts diplomàtiques abans de la reunió. De fet, el ministre d’Afers Estrangers francès, en arribar, expressava la seva voluntat de passar “d’un acord interí a un acord d’associació”. Així, França, l’Estat espanyol, Suècia i Irlanda eren partidaris de fer aquesta oferta als palestins, mentre que Alemanya, Dinamarca i sobretot el Regne Unit eren reticents a fer el pas. Ja que aquest tipus d’acords només es firmen amb estats, aquesta opció permetria apostar políticament pel reconeixement de l’estat palestí, sense fer-ho efectiu fins al final de les converses amb una firma formal.Una possibilitat que podria donar esperances als territoris palestins sense el reconeixement immediat.
Tanmateix, al final de la reunió Mogherini negava completament que aquesta qüestió ni tan sols s’hagués posat sobre la taula. En canvi, va confirmar que la UE reitera el seu suport “a la solució dels dos estats amb Jerusalem com a capital dels dos”, a més del seu compromís per “rellançar les negociacions” de pau. En aquest punt és on Brussel·les vol marcar la diferència. Mogherini frisa per tenir un paper clau en la reactivació del procés de pau a l’Orient Pròxim, tot i que tem per la via unilateral que està adoptant la Casa Blanca, ja que posa en perill el marc multilateral. Una estratègia per contrarestar l’encara absent “pla de pau” de Trump i que pretén reforçar la implicació dels socis àrabs en les negociacions.
Mogherini va confirmar que convidaran la Lliga Àrab a la pròxima reunió del Consell d’Exteriors, al febrer. En qualsevol cas, la italiana va reconèixer que “no hi haurà converses creïbles” si només hi ha “un esforç dels EUA”, però tampoc es podrà asseure els dos bàndols a la taula si el marc multilateral “no inclou” Washington.
Per això, la UE considera un “molt bon senyal” que la setmana passada es reunís el Quartet, integrat pels EUA, la UE, l’ONU i Rússia, a Israel. Sobre l’anunci del vicepresident nord-americà d’obrir l’ambaixada a finals del 2019 just coincidint amb la visita d’Abbas, Mogherini no es va mostrar sorpresa i va negar que es tracti d’“una bufetada”.
LA FRASE
Els EUA, a Jerusalem el 2019
El vicepresident dels EUA, Mike Pence, va anunciar ahir al Parlament israelià (Knéset) el trasllat de l’ambaixada de Tel-Aviv a Jerusalem “abans del final de l’any que ve”.“Jerusalem és la capital d’Israel i com a tal [Donald] Trump ha donat indicacions al Departament d’Estat per començar les preparacions del trasllat de l’ambaixada dels Estats Units a Jerusalem”, va declarat al Parlament davant el boicot dels diputats àrabs israelians, que van ser expulsats per protestar contra la decisió sobre la capitalitat. Pence va demanar ahir als palestins –que rebutgen la mediació de Washington– que tornin a la taula de negociacions amb Israel. “Els Estats Units aprecien la voluntat declarada del govern israelià de reprendre les negociacions directes de pau amb l’Autoritat Nacional Palestina i instem els líders palestins a tornar a seure a la taula. La pau només pot venir a través del diàleg”, va dir Pence. L’anunci de Trump de traslladar l’ambaixada nord-americana a Jerusalem, el desembre passat, va provocar un augment de la tensió entre israelians i palestins.