Forn torna a demanar la llibertat després de renunciar a l’acta
El conseller d’Interior assegura que s’aparta de la política i per tant no hi ha possibilitat de reiteració delictiva
L’exconseller d’Interior destituït Joaquim Forn ha tornat a demanar al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena poder sortir de la presó un cop aquest dimecres va fer oficial la seva renúncia a l’escó de diputat de Junts per Catalunya obtingut en les eleccions del 21-D. L’exregidor de l’Ajuntament de Barcelona argumenta que desistint a ser diputat aquesta legislatura s’aparta de la política i no hi ha risc de reiteració delictiva. Forn és a la presó d’Estremera des del 2 de novembre.
L’escrit del seu advocat, Daniel Pérez-Esqué, avançat per ’La Vanguardia’ i al qual ha tingut accés l’ACN, diu que la delegació del vot des de presó l’impedeix participar activament en els debats interns del seu grup parlamentari i els de la pròpia cambra catalana, recordant que va renunciar a la via unilateral i va acatar les vies constitucionals. Per això, considera que renunciant a l’escó, s’elimina qualsevol possibilitat de reiteració delictiva, motiu pel qual segueix empresonat.
Precisament, aquest dimarts la fiscalia es va oposar a la petició d’excarceració de Forn –així com pel número 2 de JxCat, Jordi Sànchez- incidint en el risc de reiteració delictiva tot i que l’escrit és anterior a la renúncia de l’exconseller a l’acta de diputat.
L’exprimer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona amb el govern municipal de Xavier Trias ja va demanar la seva llibertat després de declarar davant del jutge Suprem el passat 11 de gener i de renunciar a la via unilateral. A més, el conseller d’Interior destituït amb l’article 155 va dir que renunciaria a l’escó si el Govern optava per la via unilateral. Forn era el número 7 de la llista de JxCat per Barcelona, i ja ha traslladat la seva decisió a la direcció del PDeCAT.
En l’escrit, Forn va al·legar que no serà conseller del ram altre cop i que ell mai va influir en els dispositius policials dels Mossos el 20 de setembre i l’1 d’octubre. La seva defensa també va recordar que la planificació policial pel dia del referèndum es va pactar amb els cossos policials espanyols i el TSJC i no va rebre cap queixa.
