Política

Egipte

Set anys de la revolta

Sense rivals

La revolució que va fer caure el règim de Mubarak, el gener del 2011, un miratge

L’economia empitjora i es denuncia que hi ha poques garanties democràtiques

El president, Al-Sisi, és omnipresent i els candidats que tenen possibilitats en els comicis de finals de març reben pressions per retirar-se o han estat detinguts

Diverses ONG egípcieshan demanat al president que deixi de “fustigar” els seus contrincants

Fa set anys la plaça Tahrir del Caire es va convertir en l’epicentre de la revolta. Centenars de milers d’egipcis van veure en aquell moviment l’oportunitat de derrocar el règim de Hosni Mubàrak –que feia 30 anys que ocupava el poder– i començar una nova era democràtica. La realitat, però, en aquests set anys, ha estat ben diferent. L’economia ha empitjorat per a les classes populars i les garanties democràtiques al país àrab són més aviat escasses. Molts joves opositors que van liderar les protestes estan empresonats, alguns són buscats pels seus familiars perquè han desaparegut.

Les pròximes eleccions presidencials que s’han de fer a finals de març sembla que es fan a mida per a l’actual president del país, Abdel Fatah al-Sisi, que va arribar al poder després de perpetrar un cop d’estat –el juliol del 2013– contra el llavors president escollit democràticament, Muhammad Mursi, ara a la presó, i condemnat a cadena perpètua. Mursi liderava els Germans Musulmans, una organització històrica a Egipte i amb una gran base social, però aquest suport al carrer no es va traduir en un govern estable. Un any després de derrocar i detenir Mursi, el militar guanyava les eleccions amb un 96% dels vots. Des de llavors, Al-Sisi ha governat Egipte, donant encara més poder a l’exèrcit. Es calcula que el 40% de l’economia egípcia passa per les mans de l’exèrcit. A més, des d’aquesta setmana el mariscal és l’únic candidat que es pot presentar a les eleccions, de moment. Els comicis presenten seriosos dubtes. I és que els rivals de certa envergadura que han anat anunciant la seva candidatura hi han hagut de renunciar. La renúncia més recent ha estat la de l’advocat progressista Khaled Ali, que va retirar la seva candidatura dimecres davant de la decepció del seu equip de campanya. Un altre dels candidats que han hagut de fer marxa enrere és l’excap de l’Estat Major, Sami Anan, que va ser desqualificat per les autoritats i portat davant la fiscalia militar per “irregularitats”. Anan havia estat un dels homes forts de l’exèrcit en l’era del deposat Hosni Mubàrak. El militar, de 69 anys, va penjar un vídeo a la seva pàgina de Facebook en què anunciava la candidatura i criticava les polítiques del govern d’Al-Sisi. Anan ja fa temps que volia fer carrera política i en diverses ocasions s’ha postulat com a relleu al mariscal. Entre els altres rivals que també han estat vetats per participar en aquests comicis hi ha l’exprimer ministre Ahmed Shafik, que va ser deportat als Emirats Àrabs Units quan es van saber les seves aspiracions polítiques, i Muhammad Anwar al-Sadat, nebot de l’expresident egipci Anwar al-Sadat, entre pressions als seus equips de campanya.

Davant d’aquest panorama, moltes organitzacions sorgides de la revolució del 2011 han cridat al boicot a aquestes eleccions, que consideren com un referèndum de la figura d’Al-Sisi. De fet, Amnistia Internacional ha demanat a les autoritats egípcies que deixin d“interferir” en les eleccions a favor d’Al-Sisi, i els va comminar que deixin de “fustigar” els seus rivals. L’ONG va afirmar que la detenció d’Anan suposa un atac al dret a la participació i la llibertat d’expressió que pretén “eliminar qualsevol oposició seriosa”. També cinc ONG egípcies van condemnar l’arrest d’Anan i la “ingerència descarada de totes les institucions de l’Estat d’Al-Sisi en les eleccions”.

Amb gairebé 90 milions d’habitants, Egipte ha estat governat per Al-Sisi en un entorn de creixement molt deteriorat, amb una elevada desocupació –es calcula que el 40% dels joves estan a l’atur– i un elevat nivell de pobresa i una inflació alta: el 23,5% el 2017. Paral·lelament als greus problemes socials que té, Egipte s’enfronta, a més, a un ascendent nombre d’atacs terroristes, particularment a la península del Sinaí, que s’ha convertit en refugi de terroristes on actuen diferents grups radicals. El més actiu és el denominat Wilayat Sinai, una branca egípcia d’Estat Islàmic.

Al-Sisi es presenta en unes eleccions, per ara, sense rival per les pressions exercides però amb un futur que s’albira complicat per una economia castigada i una societat cada cop més desencisada.

93
milions
d’habitants té Egipte, un dels països àrabs més poblats.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls viatja a Bèlgica i lliura el premi del Concurs de Castells a Puigdemont

Waterloo

Torra veu “un pas essencial” guanyar les municipals “per fer efectiva la república”

Sant Celoni

Tensió i enfrontaments en les jornades de VOX al barri de Bonavista a Tarragona

Tarragona

Jordi Turull assegura que l’independentisme no li deu res a Pedro Sánchez 

Barcelona

El Nobel Muhammad Yunus diu que “tot el món coneix” la situació a Catalunya i demana una solució pacífica

Barcelona

Flandes retira el delegat castigat pel ministre Borrell

Brussel·les

Maragall reobre l’oficina del govern a Washington

Barcelona
Unió Europea

La salut de Juncker, altre cop qüestionada

Brussel·les

Cambodja condemna per genocidi els Khmers Rojos

Phnom Penh