Inhabilitació sense cap judici
Rajoy porta la proposta d’investir Puigdemont al TC perquè la suspengui adduint que no té “llibertat deambulatòria”
Repta Torrent a buscar un altre candidat o bé desobeir
El Consell d’Estat refusa la impugnació ara i La Moncloa l’ignora
Mariano Rajoy va admetre dimecres que el seu govern no tenia encara cap acte administratiu del Parlament contra el qual poder recórrer al Tribunal Constitucional per iniciar un boicot a la investidura de Carles Puigdemont com a president. Només vint-i-quatre hores després, i sense que s’hagués produït cap novetat, la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va convocar la premsa ahir d’urgència a La Moncloa per anunciar un canvi d’estratègia que persegueix inhabilitar Puigdemont sense judici per la via de recórrer davant del TC contra el simple fet que el president del Parlament, Roger Torrent, el proposés com a candidat. Per fer-ho, al·leguen que el cap de llista de Junts per Catalunya “no té llibertat deambulatòria” per acudir a la cambra. Com que dona per fet que el TC atendrà el recurs i deixarà automàticament en suspens la proposta d’investidura –el tribunal disposarà després de cinc mesos per donar-li o no la raó–, el govern espanyol es vol assegurar així una inhabilitació de facto de Puigdemont i desafia Torrent a buscar “un altre” candidat en només tres dies o bé encetar el seu mandat amb una desobediència.
Enmig de l’onada de confessions del cas Gürtel i després que Puigdemont hagi demostrat que es pot moure amb llibertat per la UE –tret d’Espanya– per la renúncia a perseguir-lo del jutge Pablo Llarena, la vicepresidenta Sáenz de Santamaría va decidir agafar el timó de l’ofensiva contra Puigdemont. El primer gir de Santamaría va ser corregir el que havia dit Rajoy en una entrevista a Onda Cero: si el dia abans ell no hi veia cap acte administratiu que es pogués portar al TC, ara ella assegura que sí que existeix, perquè Torrent va dir el nom de Puigdemont el dilluns 22 de gener, i el dimarts 23 el nom va sortir publicat al butlletí del Parlament. “El seu estatus jurídic és incompatible amb la seva presència al Parlament”, va concloure Santamaría amb relació a un Puigdemont que té intacte el dret de sufragi passiu –poder ser elegit–, perquè sobre ell no pesa cap condemna ferma.
Segons Sáenz de Santamaría, n’hi ha prou amb l’ordre de detenció dictada pel jutge Llarena només per al territori estatal perquè Puigdemont pugui ser apartat. “Tan bon punt trepitgi territori espanyol, ha de ser posat a disposició judicial”, va aventurar la vicepresidenta espanyola. Quan es plantejava què succeiria si Oriol Junqueras pogués ser un pla B com a candidat, fonts de La Moncloa reconeixien que estudiarien com li podrien aplicar la mateixa mesura també a ell pel fet de ser un pres a Estremera.
Revés del Consell d’Estat
En una seqüència exprés, l’executiu va demanar ahir un informe preceptiu al Consell d’Estat, presidit per l’extresorer del PP José Manuel Romay Beccaría. L’informe, que va ser lliurat al vespre i que no és vinculant sinó consultiu, va ser un revés inesperat per a Rajoy, perquè l’ens consultiu opina que ara “no hi ha fonaments per a la impugnació”. Fonts de La Moncloa, però, van fer la interpretació que el Consell d’Estat “avala els arguments jurídics plantejats, però discrepa sobre el moment temporal de fer-ho”, i van confirmar que serà ignorat, perquè “el govern té la intenció de tirar endavant el recurs contra la candidatura de Puigdemont”. “La vicepresidenta Sáenz de Santamaría ha de dimitir immediatament pel frau de llei que pretenia orquestrar”, exigia el president Puigdemont a Twitter.
El Consell de Ministres, doncs, aprovarà avui el recurs a l’alt tribunal, que en podria acordar l’admissió a tràmit de manera immediata un divendres a la tarda, fora dels seus horaris habituals. La suspensió de la investidura es faria d’acord amb l’article 161.2 de la Constitució, que permet l’anul·lació de “disposicions o resolucions” d’un govern autonòmic quan el recurrent és el govern espanyol. El constitucionalista Javier Pérez Royo, però, veu un “frau constitucional” en el fet de convertir un article ideat per resoldre les invasions de competències en una eina de boicot a una investidura indesitjada per La Moncloa. Què succeiria si, passats els cinc mesos de deliberació, el TC determinés al juny que el vet a Puigdemont va ser inconstitucional? “L’única cosa segura és que convocaríem un brífing com el d’avui”, responia amb un somriure un alt càrrec pròxim a Rajoy.
Investidura a distància
L’ofensiva de La Moncloa no s’atura aquí i també envia al Consell d’Estat una consulta potestativa perquè opini sobre tres interrogants: si un candidat que no es presenta al Parlament pot ser investit, si es podria presentar recurs al TC contra això si fos autoritzat per la mesa del Parlament i si es podria anul·lar el vot delegat dels diputats exiliats a Brussel·les presentant-hi recurs de nou al TC. Amb aquesta jugada, que extrema la pressió en tots els flancs, Santamaría pretén acorralar Torrent i forçar-lo a proposar “un altre” candidat contra rellotge abans del dimecres 31 de gener, la data límit per fer un ple d’investidura, i amb l’espasa de Dàmocles de prolongar l’article 155. “El que diem és que el senyor Torrent no pot proposar el senyor Puigdemont com a candidat. En pot proposar un altre”, li va concedir Santamaría, que mai s’hi refereix com a president del Parlament, sinó com a “senyor Torrent”.
Amb el PSC i ignorant Cs
Després de censurar-li la “circumstància insòlita” d’haver-se desplaçat fins a Brussel·les per “evacuar consultes” amb Puigdemont, Santamaría va advertir Torrent que haurà d’acatar la decisió de la justícia, “sigui quina sigui”, i li va exigir que sigui “respectuós” amb la legalitat. “Tothom ha de ser adult, encara que n’hi hagi que no ho semblin”, va etzibar la vicepresidenta.
En l’ofensiva contra el Parlament sorgit del 21-D i el boicot a Puigdemont, Rajoy té l’aval del líder del PSOE, Pedro Sánchez, amb qui va conversar ahir, i del líder de Ciutadans, Albert Rivera, tot i que a ell no el va informar de res i el va castigar amb la indiferència després de negar-li la cessió d’un escó al PP per formar grup al Parlament. El govern de Rajoy, això sí, va agrair l’adhesió del PSC, amb el qual ha conversat per abordar el boicot a Puigdemont.