Tensió per la investidura ajornada

Tensió, malestar i retrets mutus, però voluntat de reconduir la situació i de recompondre el bloc independentista, que ahir mostrava la cara més fràgil arran de la falta d’acord en l’estratègia dels tres partits (JxCat, ERC i la CUP) per tirar endavant la dotzena legislatura, que havia de començar amb la investidura ahir de Carles Puigdemont. Un candidat que ahir a la nit ja els reclamava una resposta “coordinada i unitària”. “No perdem la unitat; mantinguem-nos units, perquè vindran molts més desafiaments”, advertia Puigdemont.

La tensió viscuda dins la cambra catalana des de primera hora del matí també es traslladava a la tarda al carrer, on els manifestants que havien esperat, en va, la investidura de Puigdemont van optar per dirigir-se fins a les portes del Parlament com a mostra de protesta per l’ajornament. Centenars de persones van fer cas omís dels cordons policials i, en el moment de tancar aquesta edició, alguns manifestants amenaçaven de quedar-se a dormir al parc de la Ciutadella.

La jornada de tensió i conflicte s’havia iniciat ben d’hora al matí. Es constatava que la decisió sobtada del govern espanyol de presentar recurs davant del TC i la resposta del tribunal de decretar mesures cautelars per obstaculitzar la investidura de Puigdemont sense haver de suspendre, de moment, el ple, havien sacsejat els plans del bloc independentista. A més a més, es posava en evidència l’absència d’un full de ruta que uneixi els tres partits més enllà del ple d’investidura.

Les discrepàncies ja havien començat el dia abans. La carta de Puigdemont en què reclamava garanties al president del Parlament sense cap comunicació prèvia no va agradar als republicans, que lamentaven que es posés el focus en l’actuació de Torrent sense disposar, a canvi, de cap informació sobre com es volia dur a terme el ple i sobre quin programa de govern s’havia de desenvolupar després de la investidura. Unes incògnites que els republicans asseguraven que s’havien mantingut fins ahir al matí. ERC, a més, considerava que en les condicions actuals la investidura de Puigdemont quedaria suspesa automàticament i que Rajoy podria mantenir el control de la Generalitat.

En vista d’aquest escenari, el president Torrent optava per agafar les regnes de la investidura i, aferrant-se també a la petició del candidat Puigdemont, traslladava la seva demanda al TC aprofitant el termini d’al·legacions per recórrer contra el recurs del govern de Rajoy. Torrent anunciava l’encàrrec als lletrats de la cambra per tal de poder celebrar “un debat amb garanties i efectiu” i en conseqüència ajornava el ple d’investidura fins a disposar d’una resposta. Paral·lelament, i d’acord amb les primeres informacions dels lletrats, el rellotge que marca els terminis per investir el president de la Generalitat quedava congelat, segons destacaven fonts de la presidència.

ERC valorava positivament la decisió de Torrent, que també rebia el suport d’Oriol Junqueras, ja que, a parer d’alguns diputats, també els permetia guanyar temps per acabar de cosir un projecte a tres bandes.

Però si el dia abans la carta de Puigdemont havia agafat desprevinguts els republicans, tanta o més sorpresa va causar la decisió de Torrent entre les files de Junts per Catalunya, que asseguraven i reivindicaven que una hora abans d’aquell anunci s’havia arribat a un acord per tirar endavant la legislatura, un pacte que també incloïa la CUP i que, si bé els anticapitalistes el qualificaven de preacord, contenia aspectes clau com ara el retorn de la gestió pública de l’ATLL i la fi de les subvencions a les escoles que separen els alumnes per raó de sexe.

El grup parlamentari de JxCat, per la seva banda, després d’una llarga reunió dels diputats que l’integren, insistia a investir Puigdemont aquella mateixa tarda com a màxima expressió del resultat de les urnes, una petició que també era compartida i expressada per la formació anticapitalista. “Entenem que la democràcia no s’ajorna; la restitució de les institucions, tampoc, i que la dignitat no està subjecta a resolucions d’un Tribunal Constitucional”, assenyalava el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol. El dirigent assegurava als republicans que no “defalliran” en el seu intent d’investir Carles Puigdemont. Moments després, el portaveu, acompanyat d’altres membres del grup, sortia del Parlament per fer costat als manifestants concentrats al passeig Lluís Companys.

Els quatre diputats de la CUP, abans d’afegir-se també a les protestes del carrer, van expressar el seu desacord amb l’ajornament de la sessió plenària entrant a l’hemicicle a la mateixa hora que s’hauria d’haver iniciat el ple i mostrant des dels escons cartells en què es podia llegir “El poder, per al poble”. Hores després, els anticapitalistes endurien les crítiques contra els dos socis del bloc independentista i els instaven a posar fi a “les lluites partidistes”. Fonts de la formació retreien a ERC i a JxCat que utilitzessin les institucions, el Parlament i la Generalitat, en benefici propi, i criticaven l’escassa informació que els arribava, situació que consideren un “menyspreu”. I si ERC, per primera vegada en les negociacions, es plantava davant de Junts per Catalunya, la CUP anunciava també un “prou”.

En contraposició amb les crítiques entre els independentistes, la decisió de Torrent era ben valorada pel PSC, Catalunya en Comú Podem i el PP, mentre que Ciutadans criticava durament el fet que Torrent conservés l’interès per investir Puigdemont. Un interès, però, que de moment no es veu reflectit en les agendes dels partits independentistes, que ahir no havien decidit encara quan reprendran les converses. L’espera se cenyeix al que pugui decidir el TC en les pròximes setmanes, un cop respongui a les al·legacions. Entre les quals, les del Parlament, tenint en compte que encara pot admetre el recurs de Rajoy, amb la qual cosa el ple per investir Puigdemont quedaria suspès automàticament. I la política catalana entraria de nou en una dimensió desconeguda.