El rellotge de Puigdemont

Puigdemont ha demanat garanties per poder ser investit com a diputat electe; Torrent també les vol per poder convocar el ple. I ahir el rellotge es va posar en hora per aconseguir-ho. Tot un repte.

El Parlament va rebre finalment ahir al migdia la notificació oficial del Tribunal Constitucional en què es comunica la petició de La Moncloa d’impugnar el ple d’investidura de Carles Puigdemont. Aquesta vegada el TC va decidir, abans d’acceptar a tràmit la petició, obrir un període d’al·legacions de les parts afectades (Advocacia de l’Estat, Parlament i Junts per Catalunya). Mentrestant, va imposar l’aplicació d’unes mesures cautelars, un mecanisme sense precedents, per impedir la investidura de l’únic candidat a presidir la Generalitat.

Amb la notificació feta arribar ahir, s’obre un termini de deu dies per presentar al·legacions. Aquest és el pas al qual es referia el president del Parlament, Roger Torrent, quan va anunciar dimarts passat l’ajornament del ple fins a disposar de les garanties necessàries perquè la investidura de Puigdemont sigui efectiva. Amb aquest objectiu, Torrent va encarregar als serveis jurídics l’informe amb les al·legacions que hauran de lliurar abans del dia 15 de febrer al Constitucional. Les garanties que demana Torrent, és a dir la sentència, trigaran a arribar.

I ara? La importància del termini radica en el fet que a partir del dia 15 el tribunal ja disposarà de totes les al·legacions de les parts per decidir si admet o no a tràmit el recurs de La Moncloa per impugnar el ple d’investidura de Puigdemont. I si accepta iniciar els tràmits de la impugnació, comportarà de manera automàtica la suspensió del ple fins que hi hagi una sentència del tribunal, ja que així ho reclama el govern de Rajoy en el recurs al TC.

L’anunci de la suspensió podria arribar a mitjan febrer, un cop el tribunal reuneixi el seu plenari per aprovar l’admissió que, a hores d’ara, encara no disposa de la unanimitat de tots els magistrats, però que es dona per segura després d’haver ordenat unes mesures cautelars que ja van fer avortar la celebració del ple. Tot i això, cal recordar que el govern de Rajoy va decidir presentar aquest recurs d’impugnació, malgrat que l’informe del Consell d’Estat era negatiu, ja que el govern demanava la impugnació d’un ple fent valer uns fets que encara no s’havien produït, com era la no compareixença de Puigdemont en el ple. Els lletrats del TC tampoc han avalat el recurs de Rajoy.

Així doncs, lluny d’aconseguir obtenir les garanties per investir Puigdemont, s’obre un cicle de tramitació farragós, complex i lent que dificulta encara més una possible investidura de Puigdemont com a mínim en els pròxims mesos. A més a més, el TC no disposa d’un termini per dictar sentència sobre el contingut de la impugnació; és a dir, sobre si es pot investir president Puigdemont.

Paral·lelament al tràmit de les al·legacions, els lletrats de la cambra catalana també treballen en l’informe sobre els nous terminis que s’han generat arran de l’ajornament decidit pel president Torrent i els dubtes que provoca pel fet de conèixer si s’ha posat en marxa el rellotge que marca el temps, dos mesos, obligatoris per poder celebrar una investidura que, en cas de resultar fallida, comportaria la convocatòria automàtica de noves eleccions.