Ofensiva turca sobre Afrin

El conflicte entre turcs i kurds s’ha traslladat amb més virulència al nord de Síria. Ja fa temps que el govern d’Ankara té l’ull posat sobre els enclavaments kurds que limiten amb el seu territori.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha vist sempre com una amenaça els bastions de les forces kurdosirianes, que s’han erigit en milícies que controlen bona part del nord de Síria. Els kurds –des de l’inici de la guerra de Síria, el març del 2011– han estat una peça clau per aturar els atacs dels grups islamistes, que arribaven principalment des de Turquia, i sobretot d’Estat Islàmic. De fet, les milícies YPG (Unitats de Defensa Popular) van aconseguir expulsar de Kobane (enclavament kurd) les forces gihadistes després d’un setge que es va allargar durant mesos i al qual Estat Islàmic va destinar gran quantitat de recursos bèl·lics i humans (perquè hi va traslladar bona part de les seves forces d’elit, formades per militars de les ex-repúbliques soviètiques).

Els kurds sirians, tres anys després, es tornen a enfrontar a un enemic superior en nombre i en pressupost. Es calcula que les forces kurdosirianes tenen 8.000 combatents a la zona d’Afrin. I per què ara es desencadena l’ofensiva turca en territori sirià? Jordi Vàzquez, membre de Kurdiscat, assegura que els kurds “ja saben que viuen sota una espasa de Dàmocles”. “De fet, Turquia s’ha comportat com una hiena, ja que ha atacat una de les zones kurdes més dèbils”, hi afegeix.

Aquesta entitat catalana que dona suport al Kurdistan denuncia la situació que viu la població kurda davant dels atacs turcs. “Ni tan sols Síria està protegint el seu espai aeri. El dia que hi va entrar l’exèrcit turc, curiosament, les tropes russes es van evaporar”, comenta Vàzquez. Denuncien que Rússia ha arribat a un acord amb Turquia per fer un gasoducte (que ha de passar per territori turc) que permeti als russos no haver de passar per Ucraïna. El règim sirià de Baixar al-Assad ha denunciat la ingerència de Turquia al seu territori (enviant cartes a l’ONU), però a la pràctica poc està fent per defensar la població kurda del nord del país. El territori on s’han endinsat els turcs és molt més complicat que, per posar un exemple, la zona de Kobane. “Afrin és molt muntanyós –de fet, l’anomenen «la muntanya kurda»– i és ple de trinxeres perquè els seus habitants sabien que en algun moment els atacarien”, comenta Vàzquez, que és autor del llibre Kurdistan, el poble del sol. Una història política. Es dona la circumstància que molts dels milicians que ara van a lluitar a la zona d’Afrin són soldats que pertanyien a diversos grups de rebels sirians, des d’islamistes fins a membres de l’Exèrcit Lliure Sirià. Es calcula que són uns 25.000 homes. “Veuen que han perdut la seva guerra ”, afirma Vàzquez. En aquests més de deu dies de combats, es calcula que hi ha hagut un centenar de morts i uns 150 ferits. “Són les xifres més fiables, les que han donat els metges”, hi afegeix Vàzquez. L’entitat denuncia que Turquia està duent a terme una “guerra imperialista” contra les zones kurdes de Síria. Per la seva banda, Turquia veu com una amenaça les milícies kurdes, ja que les considera una extensió del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan) i hi manté un conflicte obert. Mentrestant, el règim d’Al-Assad continua impassible davant dels atacs contra la seva població. Durant el conflicte sirià, la regió kurda havia aconseguit un règim de semiautonomia que Baixar Al-Assad va permetre. Algunes fonts assenyalen un pacte tàcit entre el dictador sirià i el líder turc per controlar la zona kurda de Síria, sempre sota la tutela del gran i fidel aliat del règim d’Al-Assad, Rússia, que va entrar en el conflicte el setembre del 2015 i que ha estat clau perquè Al-Assad hagi guanyat pràcticament la guerra i continuï en el poder. L’altre actor en aquest escenari són els Estats Units, que donen suport a les FSD (Forces Democràtiques de Síria), una milícia formada per kurds i àrabs, però tot fa pensar que el que mou els fils ara per ara a Síria, i de retruc a la seva zona d’influència, és Moscou.