Política

Alemanya

Schulz llança la tovallola

GIR

Les pressions internes forcen el líder socialdemòcrata a renunciar al futur càrrec de ministre d’Afers Estrangers

La decisió afegeix dubtes a la consulta a la militància que ha de ratificar l’acord de govern amb Merkel

De gran esperança de la socialdemocràcia al no-res en menys d’un any: Martin Schulz va renunciar ahir a ocupar el Ministeri d’Afers Estrangers, un dels sis que corresponen al seu partit, el Partit Socialdemòcrata (SPD), en la nova gran coalició d’Angela Merkel. Ho va fer dos dies després d’anunciar que deixarà la presidència del partit a mans d’Andrea Nahles, l’actual cap del grup parlamentari, i enmig dels preparatius per guanyar-se el sí dels 463.000 militants al pacte de govern assolit, després de dures negociacions, amb el bloc conservador de la cancellera. Del sí o no dels afiliats a l’SPD depèn que la tercera gran coalició de Merkel arribi a ser realitat.

“Estic orgullós de les millores aconseguides”, va afirmar, en el mateix comunicat en què feia oficial la renúncia a Afers Estrangers, amb referència als apartats inclosos en el pacte en matèria d’educació, política social, laboral i fiscal, teòricament de segell socialdemòcrata. “Les ambicions personals estan per sota dels interessos del partit”, va continuar, després d’aclarir que renunciava tant al càrrec d’Afers Estrangers com a qualsevol altre càrrec en el govern de Merkel.

Aquesta darrera frase remet a allò que durant mesos va ser una promesa personal –que mai no seria un ministre de la cancellera–, però de la qual s’havia desdit progressivament fins a autodesignar-se ministre d’Afers Estrangers, decidit a tirar endavant conjuntament amb el president francès, Emmanuel Macron, la refundació europea sota l’eix francoalemany. La renúncia, dos dies després de presentar un pacte carregat de concessions a l’SPD, no tenia a veure amb la recuperació d’una promesa feta i enterrada, sinó amb una traïció personal.

Sigmar Gabriel, l’encara ministre d’Afers Estrangers i l’home que, fa un any, va renunciar a la presidència del partit a favor de Schulz, havia acusat públicament des d’un grup mediàtic l’SPD d’haver “trencat” la paraula donada. Gabriel volia mantenir-se en el càrrec, després d’haver estat ministre de Medi Ambient en la primera legislatura de Merkel i d’Economia en la primera part de la tercera.

La traïció a Gabriel

Quan l’any passat va deixar la presidència del partit a Schulz ho va fer perquè es considerava que aquest tenia més possibilitats de plantar cara a Merkel en les generals del 24 de setembre passat. De cop, es va trobar que quedava fora del ministeri on havia recuperat popularitat, sense que aparentment tampoc no es considerés donar-li un paper destacat en la cúpula renovada. La traïció a Gabriel hauria quedat en una picabaralla interna, si no fos que Schulz ha passat de gran esperança a gran decepció de la socialdemocràcia alemanya. Podria haver dimitit la nit electoral, després d’enfonsar el partit en el mínim històric del 20,5%. O en veure’s obligat a desdir-se de la seva promesa que mai no negociaria una nova gran coalició o acceptaria un ministeri. En comptes d’això, ha acabat renunciant des de la posició de ministre “designat”, una primera baixa en el govern encara no constituït de la cancellera.

La decisió de passar la direcció del partit a Nahles responia a l’evidència que Schulz no ha aconseguit arrelar entre les bases. Nahles, excap dels Jusos –les joventuts del partit–, està més preparada que ell per respondre a l’ofensiva dels corrents interns en contra de la reedició de la gran coalició. L’actual líder dels Jusos, Kevin Kühnert, és el capdavanter del no en la consulta entre la militància. Nahles, de 47 anys, és una dona de temperament fort i discurs vibrant, que sap tocar la fibra del partit. La consulta és vinculant i el resultat se sabrà el 4 de març. De la capacitat de convicció d’aquesta dona, exministra de Treball amb Merkel, pot dependre ara que la cancellera conservadora pugui accedir a un quart mandat.

Estic orgullós de les millores aconseguides [en l’acord de govern amb Merkel]
Les ambicions personals estan per sota dels interessos del partit
Martin Schulz
LÍDER DE L’SPD

Turbulències al bloc de Merkel

Gemma C.Serra

El bloc conservador de Merkel tampoc no ha quedat content amb el repartiment de competències en la futura gran coalició. El fet que Finances quedi en mans de l’SPD –a més d’Afers Estrangers i Treball– ha encetat el que el popular diari Bild anomenava ahir “rebel·lió contra Merkel”. “Si s’accepta aquesta humiliació, és que hem renunciat a ser nosaltres mateixos”, afirmava l’excap del grup parlamentari conservador Friedrich Merz, actual consultor d’un gegant inversor i amb molt de pes en l’àmbit financer. Merz s’afegeix a l’allau de crítiques contra els “regals” de la cancellera a l’SPD, fins i tot d’alguns representants regionals que demanen que es “comenci” a preparar el relleu de Merkel al capdavant del bloc conservador.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Resistència cap a la República

El nou full de ruta de l’Assemblea Nacional (ANC) planteja fer efectiu l’estat propi i afrontar la repressió

Crida a organitzar-se per defensar pacíficament la República al carrer

barcelona
 

Acusen Cs de fer demagògia amb el barri de Sant Joan de Figueres

FIGUERES
 

L’ANC afronta el delicat relleu de Sànchez i de mig secretariat

barcelona
 

El desordre mundial es trasllada a Munic, en espera d’un nou lideratge alemany

Berlín
 

Gabriel es refugia a Suïssa abans de la declaració al TS

BARCELONA
 

Barcelona es persona en la causa de l’atemptat del 17-A

barcelona
 

Trump accepta que la trama russa és real

Washington
 
opinió

La UE i les capacitats militars

Economista i politòleg
 

ERC alerta d’una causa general

barcelona