ROSA PEÑAFIEL CANTANO
PORTAVEU DE LLEIDA LLIURE DE FRANQUISME
“El franquisme no es pot interpretar de cap manera, o n’ets o no n’ets”
La denúncia pels carrers de Lleida amb noms franquistes arriba al jutjat. La plataforma Lleida Lliure de Franquisme apunta que és el primer pas per “dignificar” els carrers de la ciutat
Per avui dijous està previst el judici contenciós pel nomenclàtor franquista d’alguns carrers de Lleida. La plataforma Lleida Lliure de Franquisme acusa l’Ajuntament de Lleida d’incomplir la llei de memòria històrica perquè manté nou carrers de la ciutat dedicats a personalitats de la dictadura. Demana que se’n canviï el nom per “restablir la dignitat de les víctimes del franquisme”. Amb quines expectatives afronten el judici?
Tenim clar que hem de guanyar la demanda i que la victòria al jutjat serà el primer pas perquè es treguin dels carrers de Lleida els noms de franquistes i feixistes. Ho tenim bé perquè, al cap i a la fi, el que reclamem no és altra cosa que el compliment de la llei. L’article 15.1 de la llei de memòria històrica diu ben clarament que és competència de l’administració retirar escuts, plaques o qualsevol menció que reti homenatge o honor a autoritats franquistes.
Les lleis es poden interpretar de múltiples maneres.
El franquisme no es pot interpretar de cap manera, o ets franquista o no ho ets.
Alcalde Areny, Alcalde Montanya, Alcalde Sangenís, Sangenís Bertran, Lluís Besa, Alcalde Recasens, Germans Recasens, Carmelo Fenech i Juan Manuel Nadal i Gaya. Tots nou els volen fora?
Hi ha una comissió del mateix Ajuntament de Lleida en què els historiadors diuen que aquests noms que bategen nou carrers són personalitats franquistes. També hi ha un informe de l’historiador David Sancho que ho corrobora i n’aporta la prova documental. Antonieta Jarne, professora d’història de la Universitat de Lleida, certifica que són autoritats franquistes. Aquí, l’únic problema és que la potestat de retirar-ho és de l’alcalde, la resta està ben clar.
L’alcalde té un punt de vista diferent?
No té cap intenció de retirar-los. Manté una posició molt rígida. Potser és perquè es deu als interessos de la coalició de govern que té a l’Ajuntament però no s’entén que en plena democràcia encara hi hagi aquestes referències a la ciutat.
Han intentat reunir-se amb Àngel Ros per parlar-ne?
Sí, moltes vegades. Abans d’impulsar la plataforma, la meva família i jo vam posar-li de manifest que no volíem que el nom del meu avi [l’històric militant comunista Antoni Cantano, a qui la Paeria volia retre homenatge] figurés en cap carrer de Lleida fins que, abans, no s’haguessin retirat dels carrers totes les referències a autoritats franquistes. Vam traslladar la nostra petició a l’alcalde i no va ser gens ben atesa. Ens va respondre que ell posaria igualment el nom del carrer i a mi em va dir, paraules textuals, “si no vols la placa, agafes una escala i la treus”.
L’alcalde de Lleida li va dir això?
El dia 10 de setembre del 2016 durant una ofrena al castell.
Li ha quedat gravat en el record?
La falta d’empatia i de respecte que va mostrar va ser absoluta. Pot semblar surrealista però és ben cert. No vol entendre la nostra posició ni ha tingut cap intenció de parlar-ne. Jo vaig acabar optant per presentar un prec al ple i allí, davant de tothom, va ser més moderat i va dir que ja posaria el carrer quan nosaltres ho volguéssim. Tant de bo que algun dia el meu avi pugui donar nom a un carrer de Lleida, però per nosaltres no és una condició, és una necessitat, que el nom del nostre avi no estigui a la mateixa altura que el de personatges de reconeguda trajectòria franquista. És una qüestió de dignitat.
En el cas que la sentència els sigui favorable, qui té la potestat per decidir els nous noms dels carrers és l’alcalde?
Sí, potestat directa. Això va per decret d’alcaldia. Si hi ha una sentència que l’obliga a canviar-los, haurà de complir-la. Si no, ja no és que incompleixi la llei de la memòria històrica sinó que estarà incomplint una sentència judicial.
I si posa uns noms que tampoc els agraden?
Nosaltres aquí ja no hi entrem ni hi participarem. El nostre interès és treure aquests noms que hi ha ara dels carrers de Lleida. Llavors, ja serà cosa dels grups municipals fer propostes. Segur que no en faltaran. Hi ha gent de Lleida, sobretot dones, que es mereixen que se’ls faci un homenatge. La idea és dignificar els nostres carrers.
Es queixen que la Paeria té poca sensibilitat amb les víctimes de la dictadura.
No en té gens. I una societat que no dignifica les seves víctimes és una societat que no té salut democràtica.
Fins i tot denuncien que el monument als deportats als camps nazis estigui a prop de l’avinguda de l’alcalde Areny.
És vergonyós. A cinquanta metres del monument hi ha el nom d’una persona que va signar depuracions i deportacions.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
