aplicació del 155
guerra per la llengua
El 155 amb casella de castellà
Rajoy estudia incloure l’opció d’escolaritzar en castellà en la inscripció del curs que ve
L’atac a la immersió és entregat com a ofrena a Societat Civil Catalana a La Moncloa
Ultima una invasió de competències global fins al març
Rajoy vol un gol a Cs, el PSC s’irrita i el PDeCAT i ERC volen un govern ara
El govern de Mariano Rajoy havia dissenyat un 155 de màxims en el contingut (destitució del govern i dissolució del Parlament) i de durada limitada, però el bloqueig en la investidura que ha creat ara el vol aprofitar per infligir una ronda final d’invasió de competències que posi fi a la immersió lingüística a Catalunya i hi introdueixi la segregació amb l’opció d’escolaritzar en castellà. Després d’una recepció oficial als representants de Societat Civil Catalana, que van ser rebuts a La Moncloa per Rajoy amb el protocol reservat als caps d’estat i de govern, l’executiu va anunciar que estudia l’opció de la casella de castellà en la inscripció del curs que ve. L’ofensiva s’inclou en un pla global d’invasió competencial que La Moncloa ultima des d’ara i fins al març en tots els fronts i que busca tant redoblar la pressió sobre l’independentisme perquè formi govern com frenar la fuga de vots espanyolista a Ciutadans.
El Consell de Ministres no té previst aprovar avui la casella del castellà, que ara per ara està en estudi al Ministeri d’Educació perquè les normes de preinscripció i matrícula del curs no s’han de publicar fins al 31 de març. “Hem de saber si és una matèria que ens correspon pel 155 però som sensibles al problema”, va confessar el secretari d’estat d’Educació, Marcial Marín, amb el compromís de decidir-ho “d’aquí a unes setmanes”.
Tot i que el cop a la immersió a través del 155 desafia la llei educativa catalana i les sentències del Tribunal Constitucional que han consagrat el català com a vehicular, fonts parlamentàries posen en dubte que el govern de Rajoy no vagi de debò després de la coreografia de rebre SCC a La Moncloa i d’escoltar veus minoritàries a favor de la castellanització, com la del president del sindicat AMES (Acció per a la Millora de l’Ensenyament Secundari), Antonio Jimeno, pròxim a Ciutadans, o les d’Impulso Ciudadano i Asamblea Para una Escuela Bilingüe. Rajoy, que es nega a rebre el president del Parlament, Roger Torrent, és instat per aquests col·lectius minoritaris –però amb accés a La Moncloa– a no desaprofitar la barra lliure del 155 per fixar la casella del castellà d’acord amb la versió més dura de la Lomqe. I a diferència del seu rival en la pugna pel vot espanyolista, Albert Rivera, Rajoy, com a president espanyol que és, té l’arma del BOE.
Data límit: 31 de març
Escolaritzar els nens en llengua castellana ja és possible gràcies a la disposició addicional 38 de la Lomqe del 2014, que preveu un xec als pares que ho vulguin i al qual es van acollir només 40 famílies el 2016. El que sospesa el ministre Íñigo Méndez de Vigo ara és que, a partir del 31 de març, els pares en tinguin prou amb marcar una creu a la casella del castellà per estendre la segregació dels alumnes en un moment en què el ministeri i la conselleria d’Educació són a les seves mans per la carambola del 155.
Amb aquesta data límit del 31 de març que des d’ara interpel·la Junts per Catalunya, ERC i la CUP a investir un govern que ho aturi, l’oposició creu que Rajoy busca com a mínim apuntar-se el gol a Cs de ser ell qui va fixar la casella del castellà, encara que després no s’arribi a desplegar o bé la mesura duri un sol curs perquè la nova Generalitat la faci avortar quan s’aixequi el 155. La pugna lingüística entre el PP i Cs ja va viure un primer assalt dimarts al Congrés, quan Rivera va registrar la proposta d’imposar el castellà al funcionariat en detriment de llengües cooficials, i els populars li van negar el seu aval.
Més enllà de la sensible qüestió lingüística, la vicepresidenta Sáenz de Santamaría ultima un pla de mesures a Catalunya en educació, sanitat i funció pública per aprofundir el 155, amb el pretext que el febrer i el març són mesos clau per a les comunitats autònomes. “Catalunya no es pot paralitzar perquè no siguin capaços de nomenar un president que pugui complir amb la llei”, va dir per justificar el seu afany normatiu.
Segons Sáenz de Santamaría, la Generalitat tutelada “ha funcionat molt bé perquè els funcionaris de Catalunya són uns professionals de primer nivell”, però ara ella se sent obligada a prendre decisions “perquè cap català es vegi perjudicat per un Parlament que sembla tancat per vacances”. En l’intent de desdramatitzar la invasió competencial, la vicepresidenta va arribar a posar l’exemple del pla de prevenció d’incendis per desmentir que darrere les intencions del govern del PP s’hi amagui un zel espanyolitzador o de retallada de l’autonomia. Això sí, es va permetre recordar que les mesures poden passar pel Consell de Ministres o bé ser aprovats directament per cada ministeri i prou.
L’atac que estudia el govern de Rajoy al model d’immersió lingüística consensuat des del 1983 va sacsejar el Congrés i en particular el PSOE i el PSC, els socis del PP en l’aprovació de l’article 155 al Senat a l’octubre, que es van refugiar en el fet de ser un afer “en estudi” per així evitar dir si desfarien el seu suport a la suspensió de l’autogovern. “El PSC no està a favor de segregar nens i nenes a l’escola, esperem que l’anunci d’estudi es quedi en un anunci d’estudi”, confiava la diputada socialista Meritxell Batet. “El govern d’Espanya exerceix de govern en funcions i s’ha de cenyir a la gestió, i el 155 ja no hauria d’estar en vigor si tinguéssim un govern”, afegia Batet desviant la culpa a l’independentisme.
Des del PDeCAT, Jordi Xuclà advertia que Rajoy “no té legitimat per canviar el model lingüístic català” i aprofitava per exigir la investidura immediata d’un president que “enterri l’intervencionisme de l’Estat”. “Si el govern espanyol aprofita el 155 per dinamitar la immersió lingüística es farà evident la seva mala fe i voluntat de continuar fent mal a Catalunya, així com la nostra irresponsabilitat de no haver fet encara govern republicà tal com ens manà la ciutadania el 21-D. Govern ara!”, exigia Joan Tardà (ERC). Per Joan Mena (En Comú Podem), “el 155 no dona al PP la possibilitat d’adoptar mesures polítiques” i prometia “aturar l’onada antidemocràtica de Rajoy”.
Servidors.cat alerta que no es pot estar sense govern
Servidors.cat ha alertat que “no es pot aguantar més” la situació actual sense govern i amb el govern espanyol aplicant el 155, ja que això està afectant el dia a dia de Catalunya. Així ho ha explicat la presidenta d’aquesta associació, Yolanda Hernández, després d’entregar al president del Parlament, Roger Torrent, la tercera actualització de l’Inventari de danys de l’aplicació del 155. Hernández ha dit que s’està “en temps de descompte” i ha afegit que tot i que al ciutadà li pugui semblar que tot funciona, hi ha projectes i accions que s’haurien de prendre que no s’estan prenent o que s’estan endarrerint. Entre d’altres qüestions ha mencionat programes sobre la llengua per a dones i immigrants o noves contractacions que s’han fet.
