Política

Rebel·lió judicial

Les associacions de jutges denuncien “ingerències polítiques” en el poder judicial, com ara l’anunci del judici contra independentistes

El cas de Catalunya revifa l’opinió crítica de la judicatura

El president del TSJC i jutges de Barcelona van témer la destitució
Les resolucions judicials s’han de criticar, defensen JJxD i Àgora

La judicatura, empipada pel seu descrèdit provocat pels polítics i escanyada en recursos personals i materials, està a un pas de la rebel·lió. Però sense violència, com la societat catalana en el procés d’independència. Les quatre principals associacions de jutges i magistrats de l’Estat espanyol (Asociación Profesional de la Magistratura, Asociación Francisco de Vitoria, Foro Judicial Independiente i Jutgesses i Jutges per la Democràcia, JJxD ), a iniciativa de JJxD, es van reunir dimarts passat per debatre si inicien accions en defensa de la independència del poder judicial enfront, afirmen, d’“ingerències polítiques” que s’estan produint en els darrers mesos i amb el ”silenci” de l’òrgan de govern dels jutges: el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

La trucada de membres del govern del PP a magistrats del Tribunal Constitucional (fet no desmentit) o l’anunci del calendari judicial contra els independentistes catalans realitzat pel ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha acabat la paciència dels jutges que creuen en la divisió de poders i que se senten servidors públics, al servei dels ciutadans, i no del govern de torn.

A més, la judicialització de la política com a única resposta per desencallar els reptes de Catalunya ha provocat un cisma entre els jutges més progressistes, mentre que els conservadors s’han atrinxerat per fer complir la llei, sense interpretar-la en la realitat social del moment, com recull el Codi Civil.

Un veterà jutge d’instrucció de Barcelona assegura, des de l’anonimat, que en les juntes de jutges ja no es pot raonar sobre el procés català perquè tot desemboca en visceralitat. Un exemple és la reunió que van mantenir el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, amb els jutges d’instrucció i degans d’altres jurisdiccions de la capital catalana, el divendres següent a l’aprovació pels grups sobiranistes del Parlament de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica, els dies 6 i 7 de setembre passat. Barrientos va transmetre als presents que podia ser detingut al seu despatx del Palau de Justícia (per això es va voler protegir amb agents de la policia espanyola). Alguns jutges també van expressar el seu temor perquè, segons deien, la CUP havia llançat la crida d’ocupar organismes públics i estratègics. Fins i tot alguns d’ells van expressar el seu recel sobre els Mossos, conat que va aturar la degana perquè no hi havia indicis de cap acció violenta, i res va passar.

Les quatre associacions judicials van emetre un comunicat a favor de la legalitat vigent i en defensa dels jutges i fiscals a Catalunya, per una suposada tensa situació, i això va fracturar la secció territorial catalana de Jutgesses i Jutges per la Democràcia (JJxD), que aplega un centenar d’afiliats. Una quinzena de jutges i magistrats es van donar de baixa i el gener passat es van constituir en una nova associació: Àgora Judicial , formada per uns trenta jutges i magistrats, la majoria de Catalunya, tot i que ja tenen una associada de Galícia i un de Lleó.

“La situació de Catalunya condiciona el nostre naixement, però actualment no tenim un problema territorial, sinó de garanties democràtiques”, afirma Xavier González de Rivera, portaveu d’Àgora i magistrat del jutjat social 3 de Barcelona. “Respectem la decisió dels companys de marxar. A Jutgesses i Jutges per la Democràcia hi ha espai per a ells, i amb alguns hi hem estat vint anys junts. Som una associació progressista i plural”, assegura la portaveu de JJxD a Catalunya, Montserrat Comas, magistrada a l’Audiència de Barcelona, que remarca: “La unilateralitat i llei de transitorietat jurídica no només afectava el poder judicial, volatilitzava el model d’Estat.”

Tot i aquestes diferències, JJxD i Àgora Judicial han estat les més valentes a denunciar, i de manera constant, resolucions judicials que han escanyat el Codi Penal per castigar independentistes catalans. Això sí, no s’han salvat de la reprovació d’alguns companys, especialment en el correu corporatiu, on s’han escrit expressions furibundes. “És l’etern debat no resolt. Des del CGPJ es vol limitar la llibertat d’expressió dels jutges per tal de defensar la nostra imparcialitat. I hi ha companys que no aproven que es critiquin les resolucions judicials”, explica Comas. La magistrada aclareix que “JJxD sempre ha defensat que qualsevol poder públic ha d’estar subjecte a la crítica”. A més, recorda que la Constitució només prohibeix als jutges a estar en un partit polític o en un sindicat, “i no ens limita pas la llibertat d’expressió”. La llei orgànica del poder judicial marca uns principis d’ètica que ha de complir el jutge en “l’exercici de la seva jurisdicció”, com ara la imparcialitat o no menysprear un altre poder. Els jutges es pronuncien a través de les seves resolucions. Per exemple, exposa Comas, seria una “imprudència” i una “falta de respecte als advocats” que sortís als mitjans de comunicació defensant la sentència del cas Palau, de la qual és autora amb dos magistrats més, i més quan les defenses han presentat recursos. La portaveu de JJxD també advoca perquè els magistrats, amb mesura, puguin subscriure manifestos, com a persones i com a experts, signant amb el seu ofici. Tot i que “sempre fem autocontenció”, assegura, per no ser recusats en algun cas judicial degut a opinions expressades.

Per això, JJxD va criticar “amb fonaments jurídics” la magistrada Carmen Lamela per no haver donat temps als membres del govern per preparar-se la defensa, i també contra les forces de seguretat de l’Estat per les càrregues policials de l’1-O, “sense individualitzar conductes perquè això ja ho investiga un jutge”, detalla. Comas admet que les associacions judicials, darrerament, es pronuncien més públicament a conseqüència de la “judicialització de la política”. Recorda que la setmana passada JJxD i també Àgora van subscriure el manifest del Grupo de Estudios de Política Criminal, format per juristes d’arreu de l’Estat, que amb reflexions tècniques i avaluant els efectes socials es mostra en contra de l’ampliació del supòsits de la presó permanent revisable que promou el govern del PP.

De la llibertat d’expressió, el magistrat González de Rivera comparteix: “Els jutges no podem dir que s’ha dictat una resolució injusta. Ara, col·lectivament, com a associació, sí que podem posar en qüestió determinades actuacions i resolucions judicials. Àgora Judicial ho ha fet en no veure el delicte de rebel·lió ni el de sedició en el cas català, i en l’ús abusiu dels delictes d’odi.” “Com a jutges –hi afegeix el portaveu d’Àgora– tenim l’obligació de defensar els drets fonamentals; som l’última barrera davant de l’abús. Si ens pensem que som els protectors del sistema actual, et poses contra la ciutadania.”

I per què ara hi ha interpretacions de la llei tan oposades entre jutges? “Els jutges hi som per aplicar la llei. Ara –precisa González de Rivera–, en els contorns de la norma, hi ha un marge que ens permet interpretar-la i ho hem de fer segons la situació concreta del cas, la realitat social i el tipus de norma que has d’aplicar. Per exemple, en dret penal, la llei parteix del principi d’intervenció mínima i has d’aplicar els tipus penals restrictivament. En el delicte de rebel·lió, els conceptes de violència i tumult no estan definits, i això permet una interpretació àmplia i personal de la llei. S’ha d’analitzar què significa violència, no només dir que n’hi ha.”

El portaveu d’Àgora comparteix que “hi ha una deriva a la baixa qualitat” de les resolucions del Suprem i del Constitucional perquè estan “plenes d’autoreferències i no innoven”, i hi ha guanyat el “contingut polític”, des de la reforma laboral fins a la social. “Els ciutadans perceben més garanties de drets en els jutges de trinxeres que en les altes instàncies judicials”, conclou González de Rivera.

LES FRASES

Sempre s’ha volgut limitar la llibertat d’expressió dels jutges per garantir la seva imparcialitat. La crítica pública és legítima
Els polítics han de respectar la divisió de poders. Minven la confiança als jutges
Montserrat Comas
portaveu de jutgesses i jutges per la democràcia (JJxD)
Tinc l’esperança que els set magistrats del Suprem, en el judici, no veuran el delicte de rebel·lió com recull la tesi del fiscal
Àgora Judicial neix pel cas de Catalunya. Però no tenim un problema territorial, sinó de garanties democràtiques
El xat del poder judicial es crea arran de la vaga de jutges. Ara hi ha un grup de ‘hooligans’ amb un to molt groller
Els jutges hem d’actuar pel principi de legalitat, no pas pel d’oportunitat política, com passa ara
Xavier González de Rivera
Portaveu d’Àgora Judicial

La fiscal acaba la investigació a un jutge per l’1-O

El correu corporatiu del CGPJ que comparteixen els 5.000 jutges de l’Estat espanyol s’omple de comentaris despectius contra alguns comunicats d’associacions judicials crítics i dels que a títol individual s’atreveixen a defensar el dret a decidir del poble català. El magistrat del jutjat contenciós 17 de Barcelona, Federico Vidal, ha estat la darrera víctima, i ara està de baixa. Després de les càrregues policials de l’1-O, Vidal va afirmar en el xat que allò era “terrorisme policial”, i algun col·lega poc legal ho va filtrar a la premsa. La seva difusió als mitjans, segons admet un portaveu del CGPJ, va provocar que se li obrís un expedient disciplinari, que es va aturar perquè es va enviar el cas a la fiscalia de Barcelona.

La fiscal encarregada del cas ja ha finalitzat la investigació a Vidal i ara té pendent de resoldre si el denuncia o arxiva el cas. Per la magistrada Montserrat Comas, no hi ha cas perquè mai ha estat en l’ànim de Vidal difondre-ho a l’opinió pública. El jutge Xavier González de Rivera hi afegeix que les declaracions s’emmarquen en la llibertat d’expressió i que en el xat van insultar Vidal “com uns «hooligans»”, i aquests jutges no han estat expedientats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La CUP demana explicacions a Interior per les “execucions extra judicials”

El diputat Carles Riera recorda que la funció de la policia “no és matar el delinqüent” sinó “impedir que cometi el delicte” i portar-lo davant la justícia

Defensa que les pistoles elèctriques no són la solució

Barcelona
 

Investiguen si l’assaltant Cornellà va buscar seu “suïcidi a mans de policia”

Barcelona
 

Barcelona farà un inventari de solars buits per expropiar-los si continuen inactius

Barcelona
 

La família del presumpte terrorista de Cornellà estudia denunciar els Mossos d’Esquadra

Cornellà de Llobregat
 

El govern espanyol recorre al decret llei per poder exhumar Franco

Madrid
 

Camil Ros veu “difícil” arribar a acords polítics mentre hi hagi dirigents independentistes a presó

Barcelona
 

Arrimadas critica que els Mossos “només identifiquin” als qui retiren llaços grocs

Barcelona
 

El PP ofereix a Sánchez la seva majoria absoluta al Senat per a una possible activació de 155

Barcelona
 

L’SPC afirma que davant l’atac de Cornellà “no hi havia una altra reacció possible” que disparar

Barcelona