Criminalitzar l’opositor

Dret penal de l’enemic

L’exfiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya José María Mena, en una xerrada recent de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates, de la qual va ser president, animava experts i ciutadans a denunciar i criticar d’una manera “cívica i jurídica” les resolucions que s’estan aplicant contra els independentistes catalans, quatre d’ells en presó provisional fa quatre mesos, perquè “plana l’ombra que s’acabi aplicant el dret penal de l’enemic, que vol dir: «Als delinqüents polítics, ni aigua.»” El “dret penal de l’enemic” va ser una expressió de Günther Jakobs del 1985 per referir-se a les normes del codi penal alemany que sancionava conductes, no accions concretes, perquè es considerava certes persones perilloses.

Per a l’exfiscal Mena, el jutge del Suprem Pablo Llarena en les resolucions ja expressa el “nucli” del seu raonament en assegurar que “el secessionisme és igual a violència”. El raonament de Llarena és que Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Joaquim Forn i Jordi Cuixart “tenen una perseverança en la seva ideologia”.

Rebel·lió

El més llec en dret penal ja coneix, de tant repetir-se, que el delicte de rebel·lió, el més greu del Codi Penal, requereix que els autors “s’alcin de forma violenta i públicament”. La tesi de la fiscalia, acceptada pel jutge, és que perquè hi hagi violència no cal una acció física concreta sinó l’ostentació de la força, com les massives manifestacions pacífiques. Segons Mena, el jutge relata també una “violència passiva” dels ciutadans que van defensar les urnes i els punts de votació i per això Llarena justifica els cops de porra dels agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil.

Reiteració delictiva

La portaveu de Jutgesses i Jutges per la Democràcia (JJxD) a Catalunya, la magistrada Montserrat Comas, també sosté que la reiteració delictiva, motiu pel qual l’instructor manté la presó preventiva dels quatre presos polítics, no s’ajusta a la norma. “S’ha d’individualitzar l’acció i quins fets tornaria a fer l’acusat, però mai es pot vincular al que facin terceres persones, com s’ha fet”, manifesta Comas, que també reprova que es faci “una referència explícita de la ideologia” dels investigats. Desviació que espera que es corregeixi en el judici.

Delicte d’odi

El delicte d’odi, introduït en el Codi Penal del 2015 per protegir col·lectius històricament marginats, també s’ha convertit en un calaix de sastre per acusar el dissident. La Comissió de Defensa de la Persona va convidar dijous passat experts per portar llum al discurs de l’odi, i van descartar que els cossos policials s’hagin de protegir per l’article 510 del Codi Penal.

El magistrat de l’Audiència de Barcelona i membre del Grupo de Estudios de Política Criminal , José Luis Ramírez, va apostar per “suprimir” l’article 510, ja que n’hi ha d’altres que protegeixen minories. Si no, va dir, és urgent que el legislador el delimiti perquè l’actual text és “excessivament obert” i “massa exposat” a la interpretació del jutge de torn. També va admetre que ara el Suprem i l’Audiencia Nacional “no ponderen si hi ha llibertat d’expressió quan indiquen que hi ha delicte d’odi perquè l’han convertit en una categoria en si mateixa”. La penalista Laia Serra va assegurar que hi ha “un caos jurídic i col·lisió de models” entre el TEDH i els tribunals espanyols, els quals “de manera preocupant barregen enaltiment del terrorisme amb discurs de l’odi”. Hi va afegir que en el cas català i les denúncies a veïns “hi ha una manca de cultura judicial i un clar ús polític del discurs de l’odi”.