Trump es mostra obert a canviar l’accés a les armes

Cinc dies després del tiroteig en un institut de Florida en què van morir disset persones, el president dels EUA, Donald Trump, ha obert una petita porta a debatre sobre el problema que té el país amb relació a l’accés a les armes.

De moment, només s’ha compromès a donar suport a una llei de mínims que es va presentar al novembre després d’un tiroteig massiu a Texas. Un text que vol donar incentius als estats i a les forces de seguretat per actualitzar i fer més efectiva la base de dades federal de crims i delictes, la mateixa que cal consultar a l’hora de fer una revisió dels antecedents penals de tot aquell individu que vulgui comprar una arma en aquells estats on és obligatori.

L’Associació Nacional del Rifle (NRA), principal lobby armamentístic i obstacle del canvi de legislació en aquest àmbit, no s’ha oposat a aquesta mesura en particular, però la introducció d’esmenes en favor del lliure transport d’armes per tot el territori ha bloquejat el debat.

Trump, que va fer campanya com l’únic defensor de la venerada “segona esmena” de la Constitució (la que permet la tinença d’armes), ha parlat amb assessors durant el cap de setmana sobre la possibilitat d’actuar, al·legant que la visita a les víctimes l’ha “afectat”. Fins ara, la reacció del president als tirotejos que ha viscut des que va accedir al càrrec s’ha centrat sempre a parlar de “problemes mentals”, i mai ha fet referència a l’armament. No ha liderat cap moviment per restringir-hi l’accés tot i haver viscut des de la Casa Blanca el pitjor tiroteig de la història del país, el de l’octubre passat a Las Vegas.

Ben al contrari: va signar una llei per no entorpir que individus amb problemes de salut mental puguin accedir a armes i munició. El Congrés tampoc ha avançat gaire, intransigent a l’hora d’aplicar cap canvi en la legislació com ara la prohibició d’eines que converteixen els rifles en armes automàtiques i la limitació en la compra de munició.

És un enigma fins quan i fins on arribarà el suport al control d’armes anunciat per la Casa Blanca. El demòcrata Chris Murphy, autor de la llei, va assenyalar que, tot i que el gest de Trump és significatiu, “ningú pot pretendre que només amb aquesta llei es doni una resposta adequada a aquesta epidèmia”.

La Casa Blanca ha preparat per al president trobades amb estudiants, metres i funcionaris públics per dimecres i dijous per veure què es pot fer per millorar la seguretat a les escoles.

Els que no descansen són els adolescents i els estudiants. Encara de dol, s’han posat al capdavant d’un moviment antiarmes que està sent molt actiu en relació amb tirotejos passats, ja que aleshores només havien alçat la veu pares i activistes. Els estudiants i les víctimes agafen les regnes: apareixen en televisions d’abast nacional i escriuen columnes d’opinió en els principals diaris. Fins i tot tenen una frase simbòlica per al moviment, que criden en resposta als polítics que neguen que sigui necessari augmentar el control: “Són collonades!”

Les accions seran constants. Ahir, organitzats a través de les xarxes socials, un grup es va estirar a terra just davant de la Casa Blanca: volien representar les víctimes de l’últim tiroteig.

Demà aniran al Parlament de Florida per pressionar els legisladors perquè posin remei a aquesta xacra. Abans que el soroll mediàtic i la inacció política tornin a deixar el tema de banda, ja han organitzat una gran trobada reivindicativa a Washington per al dia 24 de març amb un nom eloqüent: Marxa per les Nostres Vides.