“Lleida és una ciutat republicana però amb un alcalde unionista”

El procés de primàries en el PDeCAT va començar fa mesos, després d’aprovar-se el reglament, el juliol de l’any passat. Però amb els fets de setembre i octubre i la situació del país van paralitzar el procés. Ara s’han tornat a posar en marxa i a Lleida ja ho teníem previst.

Som conscients que per preparar les properes eleccions municipal necessitem temps i que com més aviat tinguem decisions preses, més aviat podrem començar a treballar.

Satisfet, molt il·lusionat i agraït als companys que han confiat en mi i per la feina feta fins ara. Tot és millorable, però ens han valorat positivament la feina del grup. El 2015, contra pronòstic, vam mantenir la representació, vam guanyar un miler de vots i ens vam situar a la distància més curta que hi ha hagut fins ara amb el PSC. Ara toca l’assalt al cim. Estic convençut que el 2019 serà l’any del canvi a la Paeria.

Poc després de començar el mandat es va trencar la coalició, però mai s’ha trencat la disciplina de vot ni tampoc hi ha hagut imposicions. Compartim un model de ciutat i una manera de fer i de ser. I això és un compromís insubornable de tots els regidors, però la senyora Salmerón ha optat per trencar aquest compromís. La convidem a fer una reflexió sobre la coherència i l’honestedat, i que no traeixi tot el que ha dit i fet durant tres anys. Per respecte als més de 9.000 votants que vam tenir hauria de renunciar a l’acta de regidora.

No ens agafa de nou, la veritat. Perquè Àngel Ros ha intentat trencar el grup de CiU des d’un bon principi del mandat i amb propostes poc honestes als regidors d’Unió. Agraeixo molt la integritat, coherència i compromís del regidor i portaveu del grup, Paco Cerdà, que també era d’Unió. El que tinc clar és que el 2019, quan sigui alcalde, no comptaré mai amb el suport d’un trànsfuga per governar.

No és només una qüestió de sobiranisme. Hi ha moltes més coses. La senyora Salmerón duia els expedients econòmics i va votar a favor de reprovar la gestió econòmica de l’equip de govern, va votar a favor de demanar la dimissió de l’alcalde o del regidor Rafael Peris per la gestió de la Llotja, ja que ella era la nostra representant a l’empresa municipal que la gestiona. Ara s’autoesmena a ella mateixa i es desdirà de tot?

Hi ha moltes ganes de canvi a la ciutat. La gent vol noves formes de fer política a la ciutat, i ja es veurà si es manté l’actual pluralitat i si es podran sumar esforços. Crec que és prematur preveure escenaris. Les esquerres ho van intentar el 2015, no ho van aconseguir, i ICV es va quedar a escassos vots de treure un regidor que hauria canviat el mandat.

Lleida no es mobilitzava i ara ho fa constantment. Les entitats participen en els plens i l’assistència de públic també hi és més gran. L’equip de govern sembla que no hi entén res i ha alimentat les polèmiques des d’un principi del mandat, provocant grans concentracions en defensa del català pel pacte del PSC amb Ciutadans, crits a totes les protestes demanant la dimissió de l’alcalde Ros, polèmiques per les plaques franquistes o rebutjant pronunciar-se en el ple contra la violència de l’1 d’octubre després d’una manifestació multitudinària de 45.000 persones. La gent s’ha mobilitzat com mai per dignitat, i l’acció del govern socialista i els seus socis del 155 donen una imatge distorsionada de la ciutat a la resta del país.

Potser no és del tot equiparable, però els partits independentistes ja sumen més del 50% dels vots en les darreres eleccions catalanes del 21-D. És a dir, que Lleida és una ciutat republicana amb un alcalde unionista. I això és una gran paradoxa. Avui per avui, Àngel Ros és l’alcalde de la minoria, si es té en compte el suport social del 21-D.

Ja he posat el càrrec a disposició del partit. Compatibilitzaré les dues responsabilitats i a mesura que s’acostin les municipals ho deixaré. El meu centre de gravetat és Lleida, i el PDeCAT ho sap, però farem un relleu consensuat i tranquil. També és important ser a Madrid perquè encara s’hi decideixen moltes coses de Catalunya i Lleida.