Lamela imputa un segon delicte de sedició a Trapero
La magistrada de l’Audiencia Nacional el cita a declarar divendres perquè aclareixi el seu paper en l’1-O
Afirma que l’acció dels agents “emmascarada en la proporcionalitat, va ser la inactivitat”
Mentre el jutge del Tribunal del Suprem donava ahir un respir als independentistes catalans, la magistrada de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela tornava a esprémer el Codi Penal. La instructora del cas contra la cúpula de la policia catalana va comunicar ahir que acusa d’un segon delicte de sedició el llavors major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, per no haver aturat el referèndum de l’1-O tal com li havia ordenat el TSJC. També indica que els fets podrien ser constitutius d’un delicte d’organització criminal.
En la interlocutòria, la magistrada cita Trapero a declarar aquest divendres, a les nou del matí a Madrid (serà la tercera vegada que va a l’Audiencia Nacional), perquè aclareixi les acusacions d’haver executat “un pla determinat” perquè es votés l’1-O i després el Parlament declarés la independència de Catalunya, el 27 d’octubre passat. El mateix divendres,a les onze del matí, Lamela també cita a declarar, com a testimoni, el comissari Ferran López, cap de la comissaria superior de coordinació territorial dels Mossos, a qui l’octubre passat el govern espanyol va posar per substituir Trapero, que ara està apartat a oficines, quan al major se li va imputar el primer delicte de sedició, per la manifestació del 20 i 21 de setembre durant l’escorcoll del Departament d’Economia.
En la resolució, la magistrada dedica la meitat de les dotze planes a repetir el relat construït per la Guàrdia Civil, i repetit pel magistrat del Suprem, per assegurar que “hi havia una complexa i heterogènia organització per assolir la secessió de Catalunya, amb autoritats del govern, parlamentaris i entitats de la societat civil”. Hi afegeix que l’1-O es va organitzar “parcialment amb fons públics”, tot i que no ho investiga ella, sinó el Suprem i un jutjat de Barcelona.
Delicte continuat, no dos
Pel que fa a la conducta de Trapero, precisa que els “nous fets” s’inicien el 27 de setembre, quan el TSJC ordena impedir l’1-O i “la cúpula dels Mossos”, amb Trapero al capdavant, no fa més que “obstruir” l’acció de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil per assolir la finalitat independentista. “La conducta observada des del 20 de setembre fins a l’1 d’octubre del 2017, emmascarada en els principis d’actuació policial de proporcionalitat, congruència i oportunitat, va ser la total inactivitat dels agents” dels Mossos, manifesta Lamela, que fins i tot els acusa de no haver defensat agents espanyols “en ser agredits” i, en algun cas, d’haver-los “increpat” per les càrregues als veïns.
Amb aquest relat acusatori, diversos penalistes asseguren que la imputació de Trapero hauria de ser un delicte continuat de sedició, i no dos delictes, ja que la finalitat és la mateixa. El delicte de sedició es castiga amb fins a 15 anys de presó, i un delicte continuat es castiga amb la meitat superior de la pena, que és menor que si s’aplica la suma dos delictes.
LA XIFRA
Més identificacions de mossos
La magistrada assenyala indicis que la policia catalana va ordir un pla perquè l’1-O es fes, tot i estar suspès. Per exemple, indica que el sistema de comunicació entre agents i comandament es va “alentir”, i que les unitats de la Brimo i dels ARRO, per a l’ordre públic, van ser “deliberadament infrautilitzades”. Per això, demana als Mossos que identifiquin els comandaments que van donar directrius “orals” als agents per l’1-O, els caps de les Brimo i dels ARRO de guàrdia aquell dia, i expliquin com funcionaven les comunicacions.
A més, sol·licita a la Guàrdia Civil un informe sobre comissaries i casernes de la Guàrdia Civil “vigilats” pels Mossos. I a la secretaria d’estat, quines “atribucions” va donar al coordinador policial de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos, de qui es diu que, a més de criticar Trapero, podria haver ordenat canvis.