Síria
La guerra s’inflama a Síria
L’exèrcit sirià i el turc s’enfronten en zona kurda, al nord del país
Les forces d’Al-Assad s’acarnissen amb els civils de Guta Oriental, un bastió rebel als afores de Damasc, i causen prop de 200 morts
Una de les pitjors matances de civils a Síria. Així és com es descriuen els atacs que pateix des de fa dies Guta Oriental, un suburbi a quinze quilòmetres de Damasc, un bastió dels opositors al règim de Baixar al-Assad. Des de diumenge hi han mort prop de dues-centes persones, entre les quals seixanta nens. Alguns testimonis expliquen que quan comencen els atacs aeris molts corren a refugiar-se als soterranis dels edificis que encara queden dempeus. “Tots no hi caben i moltes famílies es queden a casa seva pregant a Déu”, assegurava un portaveu opositor de la localitat de Hamuriya, una de les més afectades pels atacs dels darrers dies
Guta Oriental és un feu rebel des del 2013 i l’exèrcit ha començat una ofensiva ferotge per eliminar-hi les milícies islamistes. És una de les zones que més pateixen la guerra siriana, que va començar el 2011, i fins i tot hi va haver un atac amb armes químiques, l’estiu del 2013. Els bombardejos dels últims dies són una de les pitjors massacres d’aquest conflicte, que ha viscut innombrables episodis de violència i dolor. La guerra ha causat més de 400.000 víctimes mortals i la fugida de milions de persones que han hagut d’abandonar casa seva. Les organitzacions internacionals han denunciat la situació a Guta. L’ONU va clamar ahir perquè s’aturin els bombardejos i va advertir que la situació està “fora de control”. A més de l’ofensiva protagonitzada els darrers dies i que es dibuixa com un assalt final a aquest districte, Guta pateix un setge que dificulta que els aliments i els medicaments arribin a la població. Són molts els casos d’infants que pateixen malnutrició. Unicef va enviar ahir un comunicat. “Cap mot pot retre homenatge als infants morts, a les seves mares i als seus pares”. La majoria de centres mèdics i hospitals han quedat totalment inservibles. L’operació llançada per l’exèrcit d’Al-Assad s’emmarcaria en la batalla per expulsar els grups rebels i gihadistes del que s’ha convertit en el seu feu. La guerra siriana té múltiples actors i el règim ha tingut, des de setembre del 2015, l’ajut del seu fidel aliat, Rússia, que amb la seva entrada va fer decantar totalment la balança a favor del règim, en un moment en què les forces armades lleials al govern flaquejaven.
Combats a Afrin
La nova batalla, l’enèsima en un conflicte que ha passat de revolució contra el règim a una guerra amb interessos globals, és la que es lliura a l’enclavament kurd d’Afrin. El 20 de gener passat l’exèrcit turc va començar una operació contra les milícies kurdes de Síria, que es coneixen com a YPG (Unitats de Defensa Popular), que Ankara considera “terroristes” i una extensió del PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan), la guerrilla turca activa a Turquia.
Els primers moviments de Recep Tayyip Erdogan en territori sirià van ser rebuts amb certa indiferència pel règim sirià, que va ser acusat de no defensar els seus ciutadans d’una agressió externa. El nou gir que fa el conflicte és que l’exèrcit sirià ja ha arribat a Afrin, disposat a enfrontar-se amb l’exèrcit turc, que té el suport de grups de rebels sirians, que pràcticament perduda la guerra s’han unit a les forces d’Ankara. Darrere aquest nou enfrontament hi ha actors que mouen els fils. L’ofensiva de Turquia en contra dels kurds tenia la benedicció de Moscou, amb interessos econòmics en sòl turc, com ara la construcció d’un gasoducte. Ahir, fonts turques van assegurar que les tropes de Baixar al-Assad havien començat “la retirada d’Afrin” després d’un bombardeig de l’exèrcit turc. Ankara manté unes relacions tenses amb els Estats Units, un dels seus aliats tradicionals, perquè Washington dona suport a les milícies kurdes per posar fi al terrorisme gihadista i, sobretot, a Estat Islàmic. Turquia ha rebut crítiques perquè es considerava que les seves fronteres eren “poroses” i permetien als combatents entrar a Síria.
De revolució a guerra global
La revolució siriana va començar el març del 2011, amb una població que protestava contra el règim dels Al-Assad. Emmirallada en Tunísia i Egipte, la revolució siriana, però, no va poder fer caure el dictador. Els grups rebels es van armar i va començar una guerra civil, que més tard implicaria més actors. El règim de Baixar al-Assad ha tingut el suport de l’Iran i de les milícies de Hezbol·là. En un primer moment, l’oposició va rebre el suport de l’Aràbia Saudita i de Turquia, que es van mostrar en contra del règim d’al-Assad. La irrupció d’Estat Islàmic a mitjan 2014 va engrandir el conflicte, amb milers de combatents gihadistes que arribaven de diferents llocs del món. L’entrada de Rússia (i també la participació de quadres d’elit de l’exèrcit iranià) ha estat crucial perquè el règim hagi pogut recuperar la major part del territori. Moscou dona la guerra per guanyada i assegurava a la fi de l’any passat que s’havia aconseguit controlar un 95% del país.