Política

JxCat i ERC: investidura encarrilada

Puigdemont seria reconegut en el Parlament i designat en un acte a Bèlgica per formar una estructura de govern republicà a l’exili

Proposaria un candidat alternatiu i Sànchez es manté com el millor situat

Doble estructura de govern, una a Brussel·les i una d’autonòmica, i la preservació de la principal potestat del president per a Carles Puigdemont: la de la convocatòria electoral. JxCat i ERC enfilen la recta final de les negociacions amb un preacord que, des de la setmana passada, dona estabilitat a les converses i fa albirar l’horitzó del pacte definitiu. Segons diverses fonts coneixedores de les negociacions, Puigdemont seria reconegut pel Parlament i designat fora del marc autonòmic en un acte a Brussel·les que deixaria pas a la formació d’una estructura de govern a l’exili que actuaria amb mentalitat republicana i amb una clara voluntat d’internacionalitzar el conflicte català. A l’acte, hi assistirien els diputats independentistes i, després, JxCat, ERC i la CUP investirien un president autonòmic alternatiu proposat per Puigdemont.

Catalunya i Bèlgica

El diputat Jordi Sànchez es manté com el candidat millor posicionat per a la investidura al Parlament. El 130è president de la Generalitat, en tot cas, mantindria la potestat de la decisió sobre la convocatòria d’eleccions a partir d’un pacte tàcit entre els socis de l’executiu, si bé serà el president votat per la cambra catalana qui en tindrà el poder executiu, d’acord amb el marc estatutari. Puigdemont també se centraria en les relacions exteriors. D’aquí a dues setmanes, segons veus coneixedores de les converses, es podria formar el govern autonòmic, que es coordinaria amb el republicà. Un executiu autonòmic que permetria aixecar el 155 i que prendria possessió com a colofó de tot un itinerari que formaria part de l’acord global que ultimen JxCat i ERC. Els futurs socis ja enllesteixen els detalls del govern que es pilotarà des de la plaça de Sant Jaume. JxCat i ERC també negocien si, abans de l’acte de Puigdemont a Bèlgica, aproven la proposta de resolució de reconeixement del govern legítim. Aquest seria el primer pas d’un camí que seguiria amb l’acte de Puigdemont a Brussel·les, que podria ser la setmana vinent. Això, però, dependrà de quan i com es tanca l’acord i dels terminis parlamentaris, segons les fonts consultades. Puigdemont podria anunciar abans o en aquest mateix acte qui vol que estigui al capdavant de la Generalitat. En paral·lel, els nacionalistes flamencs (N-VA) volen que Puigdemont participi dimarts en una conferència sobre Catalunya al parlament federal belga, i la cambra ho decidirà avui.

Després de dies i setmanes d’especulacions internes sobre candidats alternatius a Puigdemont, el de Sànchez és l’únic nom que es manté amb solidesa. Això sí, diverses fonts de la negociació asseguren que el seu nom no ha estat proposat oficialment encara. La tria del candidat a la investidura autonòmica, de fet, recau en el mateix Puigdemont. Sànchez, segons diverses fonts, estaria disposat a assumir la responsabilitat. El fet que l’expresident de l’ANC estigui en presó preventiva a Soto del Real lligaria amb l’estratègia de Puigdemont de mantenir la investidura a la cambra com una via de confrontació democràtica amb l’Estat espanyol però sense posar en risc els membres independentistes de la mesa del Parlament, començant pel president, Roger Torrent, ni els diputats de JxCat i ERC que són investigats pel Tribunal Suprem. Tampoc influiria sobre la defensa dels presos polítics i els exiliats. Aquesta és una de les condicions que, de fet, ERC havia fixat per arribar a un acord global que permeti arribar fins a la formació d’un govern que aixequi la intervenció de l’autonomia en aplicació de l’article 155 de la Constitució.

Segona tanda

El moviment de Puigdemont faria que Torrent hagués d’obrir una nova tanda de contactes per proposar un candidat alternatiu per a la investidura al Parlament. Els republicans veurien bé que un pres sigui investit president de la Generalitat, com ho és també Oriol Junqueras a Estremera. El de Sànchez també és un nom que podria encaixar el PDeCAT, tot i que tampoc ha estat formalment proposat. En tot cas, el consell nacional del PDeCAT haurà d’aprovar el candidat que designi Puigdemont, tal com va acordar la direcció amb el president de la Generalitat. El coordinador d’organització del partit, David Bonvehí, va anar dimecres passat a Brussel·les per reunir-se amb Puigdemont i abordar la situació.

Si JxCat proposa oficialment que sigui Sànchez el candidat, el jutge Pablo Llarena hauria de determinar com es garanteix que pugui exercir els seus drets polítics com a diputat i com a candidat a la investidura, atès que no està inhabilitat i que preserva tots els seus drets. Hi ha, però, una decisió prèvia que indica les dificultats amb què podria entomar el Tribunal Suprem aquesta investidura, tot i el precedent de Juan Carlos Yoldi, a qui l’Audiència Territorial de Pamplona va permetre el 1987 sotmetre’s a un debat d’investidura malgrat estar empresonat. Llarena ja va rebutjar que Junqueras i Sànchez assistissin al debat d’investidura que va ser convocat i ajornat el 30 de gener, després d’haver delegat en la mesa del Parlament la manera de delegar el seu vot. Una delegació que ja es va exercir en el ple de constitució del Parlament tot i que no hi havia precedents parlamentaris ni la previsió reglamentària corresponent.

Després d’una altra setmana de negociacions entre ERC i JxCat, amb la premissa de l’autoimposada discreció després de la crisi de dimarts passat, i també després de la declaració de dilluns al Tribunal Suprem de la secretària general dels republicans, Marta Rovira, l’acord es podria desencallar de forma imminent. No hi ha garanties, però, que l’optimisme que aflora de les converses no es pugui tornar a dinamitar si es produeixen moviments que tornin a incomodar els negociadors.

La mesa guanya temps

De fet, la decisió d’ahir de la mesa del Parlament de demanar un informe als lletrats sobre la tramitació de la reforma de la llei de la presidència per regular una investidura a distància va generar malestar a JxCat, que considera que és possible tirar-la endavant. Els de Puigdemont, però, van evitar que la situació perjudiqués les converses i la petició de l’informe es va presentar com un acord entre els dos socis. El pronunciament dels lletrats els dona temps per consensuar l’admissió a tràmit. La decisió de demanar-lo, a més, es va produir després que els lletrats expressessin els seus dubtes sobre si la norma contravé les mesures cautelars imposades pel Tribunal Constitucional sobre el ple d’investidura de Puigdemont, i en un moment en què l’oposició és contrària a tirar-la endavant. També es preveu que els lletrats determinin com es garanteix a l’oposició la capacitat de presentar esmenes quan es tracta d’una proposició de llei que es pretén tramitar per lectura única, amb l’aval que el TC ja va fer d’aquesta via.

2
estructures
governamentals es coordinarien: l’autonòmica des de Catalunya i la republicana des de Bèlgica.
2
setmanes
és el termini màxim que s’han donat JxCat i ERC perquè es formi un govern que aixequi el 155.
50
per cent
és el percentatge de l’estructura del govern autonòmic que van acordar repartir-se JxCat i ERC.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Espanya defensa la sentència del procés a Estrasburg

barcelona
política

Mas Guix entrega a Aragonès la proposta de finançament singular

barcelona

El sud global ja és aquí

Girona
Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona