La censura de cada dia

Només cal posar “retiren” i “exposició” al motor de cerca d’Internet i ens apareixerà una llarga llista de mostres artístiques en grans museus o en fires locals que han acabat enretirades de la presència pública per una polèmica amb més o menys ressò.

A Polònia es retira per queixes veïnals una mostra homòfoba d’un partit xenòfob. Per “sexista” es retira un anunci de la festa major de Mataró o els cartells de carnaval de Tàrrega, Reus o Terrassa. O la Junta Electoral ordena treure els llaços grocs en solidaritat amb els presos dels carrers de l’Espluga de Francolí durant la campanya. O una antologia de pintura i poesia canàries del segle XX se suspèn a Tenerife per “misògina” perquè exposa obra de quaranta homes i de només tres dones. O una exposició benèfica a Anglaterra de goril·les fets amb fibra de vidre ha de retirar una de les escultures vestida com Freddy Mercury perquè porta una jaqueta els drets d’autor de la qual té una altra organització benèfica.

A Catalunya hi ha casos recents com dues exposicions amb resultat final divers que van afectar l’Ajuntament de Barcelona. L’exposició d’estàtues del franquisme davant del Born no es va acabar suspenent tot i la polèmica, però sí que es va retirar la performance amb carros de compra d’uns estudiants d’art al Fossar de les Moreres. S’havia tocat la fibra patriòtica catalana. Cap a l’altra banda, a Amposta els organitzadors d’una mostra de clicks de Playmobil van retirar per temor de represàlies un diorama que mostrava una manifestació per la llibertat dels presos polítics.

A l’Estat espanyol, la majoria de problemes amb la justícia els tenen autors amb missatges crítics que han tocat el voraviu i els tabús constitucionals, sentimentals o patriòtics espanyols, sigui la corona, la Guàrdia Civil o el terrorisme. Però el dret a l’honor d’un alcalde o la susceptibilitat patriòtica d’un govern o un grup municipal també han aconseguit allunyar una obra de la llum pública. Hi ha sempre músics reivindicatius, provocatius o protestataris entre els casos més greus que han tingut processos judicials sota l’amenaça de penes de presó, hagin estat finalment confirmades o no. Un dels primers va ser el grup basc Negu Gorriak, absolt després d’una llarga batalla jurídica amb l’excoronel de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo. També el grup basc Soziedad Alkoholika va ser absolt en quatre judicis per enaltiment del terrorisme després d’una campanya mediàtica en contra de la dreta espanyola.

El raper lleidatà Pablo Hasél va ser condemnat al 2014 a dos anys de presó per enaltiment del terrorisme i ha estat novament jutjat al febrer pel mateix càrrec però també per calúmnia i injúries a la corona i institucions de l’Estat. Resta pendent de sentència per uns delictes per als quals demanen dos anys i nou mesos de presó. També aquest febrer, el Tribunal Suprem ha ratificat la condemna a tres anys i mig de presó per al raper mallorquí Valtonyc per enaltiment del terrorisme, apologia de l’odi ideològic, incitació a la violència i injúries a la corona.

Altres artistes no han acabat als tribunals però han vist concerts suspesos. Com Albert Pla, per dir a la seva manera que sempre li havia fet fàstic ser espanyol. Pla també va ser víctima de la censura preventiva. La seva discogràfica no volia tenir problemes amb una cançó en què el protagonista s’enamora d’una terrorista. Finalment, la cançó que feia anys que interpretava en directe va ser publicada.

Víctima editorial acaba de ser el periodista Nacho Carretero, el llibre sobre el narcotràfic gallec del qual, Fariña, ha estat segrestat comercialment per decisió judicial arran de la denúncia d’un exalcalde a qui es relaciona amb traficants. I ho ha estat repetidament el setmanari satíric El Jueves. Al 2007, ja sota propietat de RBA, l’Audiencia Nacional ordenava la retirada del número que presentava en portada els prínceps d’Astúries practicant sexe. Al 2014, l’editora retirava una portada que feia referència a l’abdicació de Joan Carles I i diversos dibuixants responien marxant de la històrica capçalera.