ETA arriba al final

La direcció d’ETA ha plantejat en un document la dissolució definitiva de l’organització al·legant que el seu “cicle” i la seva “funció” han arribat al final, segons publicava ahir el diari Gara. El desenllaç d’aquesta proposta, amb una alta participació en el debat entre els membres de l’organització, s’espera que es faci efectiu abans de l’estiu i que les votacions que es duguin a terme siguin globals perquè el resultat sigui inequívoc i d’aplicació immediata.

La direcció d’ETA sosté que “l’única manera” de plantejar el final de l’organització és “prendre directament la iniciativa, sense esperar res ni ningú”, i diu que correspon a la direcció “tancar el temps de conflicte armat i les situacions relacionades”. El document, redactat l’abril del 2017, també assenyala que “el final de cicle és cada vegada més evident i, a conseqüència de les decisions preses, ja s’ha produït en gran part”. “El final de l’estratègia politicomilitar va marcar l’inici del final de cicle de l’organització”, afirma.

El procés s’articula sobre la base de tres documents; el primer, de contextualització històrica; un altre que resumeix el període des de l’any 2009 fins avui, i un últim document amb una proposta política, que és l’únic que se sotmetrà a votació, segons explica Gara.

“Proposta per avançar”

La proposta també subratlla que l’esquerra abertzale “ha demostrat prou maduresa i capacitat de lluita” i “resulta molt més eficaç per materialitzar el repte a què ens enfrontem avui dia”. Per acabar, tot i la proposta de dissolució, afirma que es tracta d’una “proposta per avançar” i que “és molt important que tota la força militant sota la influència d’ETA i el seu entorn aporti coses a l’esquerra abertzale, al procés independentista, al moviment popular...” “No és el moment d’anar-se’n a casa”, subratlla.

“L’esquerra abertzale no abjurarà de si mateixa. ETA no renegarà de la seva aportació, malgrat que estigui oberta a l’autocrítica, però tampoc demanarà la seva total legitimació a aquells que estan disposats a recórrer el camí cap a la construcció de l’estat basc. I això, inevitablement, té conseqüències directes respecte a la funció històrica d’ETA, ja que ningú entendria que la direcció s’atribuís la dinamització o referència del procés independentista”, explica la proposta.

Encara que deixarà d’existir com a organització, ETA detalla quina ha de ser la tasca dels seus militants: “No cal dir que aquells i aquelles que han estat militants d’ETA hauran d’actuar també en el futur amb la responsabilitat que correspon a aquesta condició, mantenint l’honestedat, la coherència i la responsabilitat necessàries per al procés d’alliberament, i assumint el deure de mantenir la cohesió interna en l’esquerra abertzale.”

Dissolució anunciada

El mateix govern basc ja havia avançat el 6 de febrer que “molt probablement” aquest any es produiria la desaparició “definitiva” d’ETA després del desarmament de l’any passat. En l’Informe de seguiment del pla de convivència i drets humans corresponent al 2017, l’executiu basc ja es plantejava el repte de contribuir a materialitzar la “dissolució unilateral, efectiva i definitiva d’ETA”. I dies abans, el Fòrum Social Permanent, que agrupa diverses entitats i persones que impulsen un “procés de pau” al País Basc, havia pronosticat que en el primer semestre d’aquest any es produiria “la desmobilització d’ETA”. El pronòstic del diari Gara és que això es materialitzarà abans de l’estiu.

No obstant això, el director del Centre Memorial de les Víctimes, Florencio Domínguez, va opinar que l’organització es planteja mantenir una direcció clandestina fins i tot després de dissoldre’s. ETA insisteix que no hi ha penediment, o sigui que “continua tenint un deute pendent”, va insistir.