Aïllament total d’El Chapo
tancat L’excap del càrtel de Sinaloa espera judici en una presó d’alta seguretat nord-americana que es compara amb Guantánamo
Passa el dia en una cel·la minúscula i té problemes per articular la defensa
Corre el rumor que, quan Joaquín Guzmán va arribar al Metropolitan Correctional Center de Nova York, els que serien companys de presó el van aclamar com si fos un heroi. Cap d’ells, però, ha vist mai El Chapo, un dels narcotraficants més importants de la història. D’ençà de la seva extradició des de Mèxic cap als EUA, el 19 de gener del 2017, el líder del càrtel de Sinaloa ha estat en una cel·la minúscula en una “unitat especial” per a presos perillosos, en confinament solitari.
Només en pot sortir una hora al dia per fer exercici en una altra cel·la on hi ha una bicicleta estàtica, i quan el visiten els advocats. La resta del temps s’està entre quatre parets, amb un llit, un vàter i un escriptori. Res fa pensar que El Chapo pugui sortir mai més de la presó, on ha passat els últims tretze mesos i on viu en condicions extremes. El Metropolitan Correctional Center, un edifici de color marró a la part baixa de Manhattan, és descrit com una garjola pitjor que Guantánamo.
Les xifres que envolten el càrtel de Sinaloa fan feredat: es calcula que és responsable de 70.000 morts i de la distribució del 25% de la droga que es consumeix al país. Gairebé no en queda res, però, del temut capo que amb suborns i amenaces havia aconseguit fugir dues vegades de les presons mexicanes. L’estat físic i mental d’El Chapo està en decadència: prim i amb la mirada perduda, ja no duu el bigoti característic.
Els advocats es queixen de les condicions a què el sotmeten. Té al·lucinacions i mal de cap constant, i la incomunicació li està anul·lant a poc a poc la capacitat de raonar de manera coherent. Des de fa tretze mesos no ha vist la llum natural, menja i beu poc, té calfreds i li falta roba d’abric i llençols nets. Les úniques distraccions són l’hora de gimnàstica diària en solitari i, des de fa un mes, una bíblia i un diccionari anglès-espanyol, per si vol revisar documents judicials.
El que pitjor porta és la incomunicació amb la família. El temor que pugui enviar missatges xifrats als seus sequaços i provocar una onada de violència a Mèxic ha dut a adoptar mesures restrictives. Només pot veure la seva tercera dona, l’ex-reina de bellesa Emma Coronel, durant les audiències de preparació del judici, un cop cada 90 dies. A les seves filles bessones de sis anys les ha vist només tres vegades. Tan sols pot fer una trucada al mes, d’un quart d’hora, normalment a la mare o a la germana, que és escoltada per la policia. Cap de les cartes que ha enviat o que hauria d’haver rebut han arribat al destí, pendents de l’escrutini governamental.
Dispositiu
La por de fuga també és extrema. Cada vegada que ha d’anar al jutjat del districte est de l’estat de Nova York és una odissea: es tanca el pont que uneix Brooklyn amb Manhattan en hora punta per deixar passar una caravana de mitja dotzena de vehicles vigilats des de l’aire per un helicòpter.
El cas encara està en la fase preparatòria del judici. L’última batalla ha estat per la composició del jurat. Després de dies de debat, el jutge va ordenar que fos anònim i que estigués protegit per la policia federal. La defensa va argumentar sense èxit que es vulnerava la presumpció d’innocència pel fet d’aplicar mesures extraordinàries. No va servir que prometés que El Chapo no tenia intenció de fer mal a ningú: la selecció dels setze individus que en decidiran el destí es farà a partir del 5 de setembre, 594 dies després de l’extradició, a porta tancada i sense que se’n sàpiga la identitat.
Quan El Chapo va aterrar a Nova York, li van assignar advocats d’ofici. Tot i que la fiscalia assegura que té un patrimoni de més d’11.400 milions d’euros –encara no n’han trobat ni un cèntim–, la incomunicació amb la família o els guardians dels fons impossibilitava que en pogués contractar cap. A més, els diners no són fàcils de moure: família i advocats temen que, un cop es faci algun pagament a la defensa, tot quedi confiscat. Des de l’octubre té un advocat propi que s’enfronta a una gran tasca: en espera que es presentin els últims arxius de proves, hi ha 300.000 folis de documents, milers d’hores de gravacions i converses punxades. Si res no falla, el capo de 60 anys haurà d’afrontar una vida entre reixes. Només que sigui condemnat per un dels disset delictes de narcotràfic pendents, s’exposa a cadena perpètua.
Cancel·lada la visita de Peña Nieto
Els plans que el president de Mèxic, Enrique Peña Nieto, fes la seva primera visita a la Casa Blanca amb Trump en el càrrec es van cancel·lar la setmana passada després d’una discussió per telèfon entre els dos mandataris, segons va informar ahir el diari The Washington Post.
El rotatiu cita fonts de les administracions nord-americana i mexicana que asseguren que Peña Nieto tenia previst fer un viatge oficial a la capital federal dels EUA a principis de març, però els dos països van decidir suspendre el pla arran de la negativa de Trump a dir en públic que Mèxic no finançarà el mur fronterer entre els dos països. La conversa, d’uns cinquanta minuts, va tenir lloc el 20 de febrer, i en gran part es va dedicar a discutir sobre el mur, però no es van posar d’acord. Segons un funcionari mexicà, durant la conversa per telèfon, “Trump va perdre els papers”. El diari nord-americà descriu que Trump es va sentir frustrat perquè no veu raonable que Peña Nieto esperi que abandoni la promesa de campanya d’obligar Mèxic a pagar el mur. Peña Nieto ja va cancel·lar una visita a Trump poc després que fos investit.
