“ S’haurà d’aclarir quin va ser el paper d’Urkullu”

Potser a la societat espanyola, en general, és cert que ha pogut triomfar la versió que dona el govern espanyol i la majoria de mitjans. Però a Catalunya això no cola, té clar què va passar 1-0. I, en tercer lloc, hi ha un factor extern. A l’1-0,l’executiu espanyol va aconseguir fer el màxim ridícul internacional donat que era la primera vegada a la història que una votació ja fos legal, il·legal o al·legal va ser reprimida per la policia. I davant aquest fet, hi va haver una onada de portades de tot el món denunciant l’actitud repressiva. I el govern està tenint serioses dificultats per intentar imposar aquest relat de postveritat.

Són completament diferents. Al País Basc hem tingut un problema de violència de naturalesa política, que no ha existit a Catalunya. Per això moltes vegades sorprèn quan es vol acusar a representants polítics catalans d’haver actuat amb components de violència, com pot ser el delicte de rebel·lió. I, a l’hora, és perillós perquè es banalitza la violència que hem pogut tenir al País Basc, quan a Catalunya no hi ha hagut cap acte violent relacionat amb el procés.

Havent-hi hagut situacions completament diferents, és cert que la repressió és coincident. Només cal llegir els actes per veure que les acusacions en molts casos són molts similars. Alguns periodistes especialistes en tribunals m’han arribat a dir que són fins i tot coincidents en la terminologia emprada.

Si bé és cert que som dues nacions que som al mateix estat, és difícil fer paral·lelismes. Òbviament, ens serveix com a lliçó per saber quin estat tenim enfront. Al País Basc sortim d’un conflicte violent de més de 50 anys i estem en plena fase de normalització. No estem immersos ara en un procés sobiranista. Què pot arribar en breu? Doncs esperem que sí.

Això s’ha demostrat que era fals. Una frase buida de contingut. L’Estat quan veu en risc l’estatus quo no té cap problema per reprimir violentament, trepitjant totes les línies vermelles, qualsevol conat d’acció o moviment democràtic.

Jo crec que ja li està passant factura. Parlàvem de la imatge internacional i ja hi ha diverses informes que qüestionen la qualitat democràtica de l’Estat. Crec que l’executiu s’ha disparat un tret al peu veient com ha actuat respecte al procés. I, al damunt, el problema polític segueix estant sobre la taula. L’únic que estan fent és embolicar-ho més. De fet, encara no han digerit el resultats del 21-D.

Tinc dubtes. Si realment va tenir un paper de mediador, és una tasca lloable i de reconeixement. Però tenint en compte dues declaracions públiques que ha fet el lehendakari Urkullu, crec que no són lleials cap al president Puigdemont, ni crec que ajudin a que pugui ser un mediador efectiu. Tant per les filtracions que hi va haver de l’entorn del lehendakari, atribuint-se un paper –crec que no és la solució d’un mediador– i pel fet que ha arribat a dir que si al president li hagués fet cas a ell, no estarien com estan. Això és: responsabilitzant Puigdemont, pràcticament, de la repressió i de les decisions que hi ha hagut per part de l’Estat, doncs em sembla que no són inadmissibles. Vaig dir que esperava que anés a visitar al president a Brussel·les i no hi ha anat. No sé quin és el paper d’Urkullu, però penso que com a lehendakari hagués pogut fer molt més.

La immensa majoria de la societat basca se solidaritza amb la catalana. El paper d’aquells dies del lehendakari s’haurà d’aclarir, perquè sí s’ha vist un intent d’atribuir-se un paper que al final no va ser efectiu. I com deia, hem vist altres declaracions que son un absurd i una falta de lleialtat i són fins i tot preocupants contra Puigdemont. Espero que en un futur les institucions basques i catalans puguin anar juntes per fer front als reptes que puguin tenir.