El golejador de Berlusconi

Matteo Salvini va fer-se de l’aleshores Lliga Nord el 1990, als disset anys. Va treballar algun mes com a repartidor de pizzes i en un establiment de menjar ràpid, i de seguida va trobar feina de polític ocupant càrrecs dins del partit. Des d’aleshores, no l’ha abandonat. Tot i que un dels seus crits de guerra és “Fem fora la vella classe política!”, ell viu de la política des d’abans que Silvio Berlusconi hi entrés. A Salvini, que va debutar, adolescent, en un concurs televisiu, li encanta escoltar-se i és vehement fins a l’agressivitat. Defensor a ultrança dels valors de la família tradicional, ha tingut una vida sentimental moguda que queda recollida setmanalment a les revistes del cor. Fa cinc anys que és omnipresent als mitjans.

Durant la campanya electoral va aparèixer sovint brandant els Evangelis i es declara catòlic practicant, tot i que no li agrada gens el papa Francesc i prefereix el seu predecessor. Contrari als drets de les parelles homosexuals, una de les seves obsessions, a més de fer fora tots els immigrants del país, és denunciar allò que anomena “adoctrinament gai”. L’últim dia de campanya, va atacar la companyia Disney davant la possibilitat que un personatge de la pel·lícula Frozen, Elsa, pugui ser lesbiana. Indignat, va dir que això era tan sols un més dels senyals que “ens estan preparant per a un món al revés!”. Salvini va prendre el timó de la Lliga Nord el 2013, quan el partit passava la crisi més forta de la seva història, tant econòmica com de credibilitat, arran dels escàndols de corrupció lligats a la família del fundador, l’histriònic Umberto Bossi. Té molta química amb la francesa Marine Le Pen, que diu d’ell: “M’encanta, la força dels seus discursos i la seva energia desbordant em fan arribar a l’èxtasi.” Inspirant-se en la seva amiga Marine, Matteo va voler transformar un partit regionalista, autonomista o independentista –depenent de l’època– en caiguda lliure en una espècie de Front Nacional a la italiana. I se n’ha sortit prou bé. Té fusta de líder i ha tingut l’honor de ser l’únic a qui Berlusconi ha passat el relleu: “És el golejador que la dreta necessita”, va dir l’ex-Cavaliere fa tres anys. Salvini ha tret la paraula Nord del nom del partit i qualsevol referència a l’invent de la “Padània”, i ha començat a fer un discurs ultranacionalista italià. Ja no diu “Primer, els del nord”, sinó “Primer, els italians”. Aquest canvi ha fet les delícies dels partits neofeixistes, que tenen molt bona sintonia amb Salvini. De fet, CasaPound va ser l’amfitrió en el primer acte que va organitzar a Roma, el 2015, al qual també van assistir membres del partit neonazi grec Alba Daurada.