parlament
investidura
Contra rellotge fins al ple
El president del Parlament convoca la sessió per investir Sànchez el dilluns 12 de març
JxCat anuncia una querella contra el magistrat Llarena si no permet que el candidat hi assisteixi
Cinc dies per convèncer la CUP
Junts per Catalunya ho fia tot ara a la candidatura de Jordi Sànchez per investir president de la Generalitat i formar govern, conscients, però, del repte, que suposa aquesta proposta en tots els fronts.
ERC ja va acceptar dilluns a la tarda la candidatura fruit d’un nou preacord que la uneix a Junts per Catalunya i ahir al matí el president del Parlament, Roger Torrent, va convocar oficialment el ple d’investidura per dilluns dia 12, una data que es va fer pública arran de la presentació, al Tribunal Suprem, del recurs dels advocats de Sànchez per demanar-ne l’excarceració. Un anunci que va valer al president Torrent les crítiques dels grups de l’oposició durant la reunió de la junta de portaveus perquè es van assabentar de la convocatòria pels mitjans de comunicació abans, fins i tot, de rebre la notificació formal.
Amb l’anunci de la data comença una contra rellotge de cinc dies que afecta totes les parts implicades en el ple d’investidura, començant pel jutge Pablo Llarena, que haurà de decidir si deixa en llibertat el candidat a la presidència de la Generalitat. A més a més dels advocats de Sànchez, a la petició s’hi podria afegir el Parlament. Amb aquest objectiu, els lletrats del Parlament van rebre ahir l’encàrrec, durant la reunió de la mesa, d’estudiar si la cambra catalana com a institució pot reclamar la presència a l’hemicicle del candidat a la presidència, tenint en compte que així ho requereix el reglament i que el mateix magistrat hi va fer referència quan va tractar la investidura de Puigdemont. Els serveis jurídics de la cambra també disposen d’un termini molt curt de temps per decidir si s’afegeixen al recurs.
Llarena, sota pressió?
La decisió de Llarena serà observada amb lupa pel grup de Junts per Catalunya després d’anunciar ahir que, en cas que el magistrat no resolgui el recurs a favor de Sànchez, presentarien una querella criminal contra el jutge instructor pel que consideren que seria un delicte de prevaricació, ja que Sànchez, com a diputat electe, disposa de tots els drets per ser investit president. És per aquest motiu que ahir el president del grup, Eduard Pujol, mostrava la seva confiança en la sortida de la presó de Sànchez. Una decisió contrària, segons Pujol, “trairia la voluntat dels ciutadans”, va afirmar el portaveu del grup. Altres fonts consultades mostraven el seu escepticisme vers la celebració dilluns del ple amb Sànchez de candidat. Altres fonts expressaven els seus dubtes respecte a la possibilitat que Llarena comuniqui a temps la seva decisió, la qual cosa obligaria un cop més a ajornar un ple d’investidura i de rebot s’evitaria posar en marxa el compte enrere de dos mesos fins a la convocatòria d’eleccions automàtiques,
La cita del 12 de març també insta els grups parlamentaris de Junts per Catalunya i ERC a convèncer la CUP perquè canviï el sentit de vot anunciat, l’abstenció, per un de favorable a la candidatura, ja que de moment no està previst que els diputats Carles Puigdemont i Toni Comín exerceixin el dret a vot en el ple d’investidura. En aquest sentit, ahir a la tarda els tres partits es van retrobar per parlar del full de ruta a aplicar en aquesta legislatura si finalment s’aconsegueix formar govern. JxCat i ERC podrien anunciar avui un acord en ferm i signat pels dos grups en espera del que faci la CUP, l’escull més gran.
Finalment, la CUP tampoc està exempta de certa incomoditat davant la cita. Ahir ja va expressar la seva sorpresa per la convocatòria d’un ple amb un candidat que, a hores d’ara, no reuneix els suports necessaris per poder ser investit president, segons la portaveu del grup, Maria Sirvent. “Ens sembla imprudent aquesta decisió”, va afegir-hi. Sirvent creu que la convocatòria del ple hauria d’obeir a la certesa que es pugui iniciar una legislatura en clau republicana. “No volem retornar a un escenari que ens porta a la gestió de la misèria contra les classes populars”, asseverava la diputada cupaire en referència al model autonòmic.
I mentre el protagonisme de la jornada parlamentària se l’emportava la data nova per al ple d’investidura, l’oposició criticava la falta d’acords ahir en els òrgans de govern de la cambra i que, de moment, impedeix tirar endavant la constitució de comissions no legislatives que afecten el control, pels diputats, de, per exemple, la Sindicatura de Comptes, el Síndic de Greuges o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. I un cop més també es va evidenciar la pugna entre Cs i el PSC per les iniciatives parlamentàries. Els socialistes van acusar els taronges d’utilitzar el Parlament com “un plató de televisió”. “Abans de fer les coses ràpid, s’han de fer bé”, els retreia la diputada Eva Granados pels errors tècnics en la petició d’una comissió d’investigació.
LES FRASES
Crítiques d’empresaris alemanys a Felip VI
“Necessitem gent amb voluntat de parlar, perquè parlant s’entén la gent”, va afirmar ahir el president del Cercle de Directius de Parla Alemanya, Albert Peeters, en l’acte que al Circulo Ecuestre tenia com a protagonista el president del Parlament, Roger Torrent. Però les paraules més sonades de Petters van ser quan es va referir al comportament del rei Felip VI assegurant que aquest hauria d’haver adoptar una actitud més “conciliadora” en el conflicte català. “M’hauria agradat que el rei Felip VI parlés també dels més de dos milions de catalans que van votar en les eleccions a favor de la independència, perquè cal respectar els resultats de les eleccions, encara que no ens agradin, però s’han de respectar”. Les paraules de Petters, però, contrarestaven les d’altres convidats fins al punt que van ocasionar un tens col·loqui a causa de les crítiques al procés sobiranista acusant els seus actors d’enganyar la ciutadania. Fins i tot van retreure a Torrent que portés un llaç groc. En contraposició, el president de l’entitat d’empresaris va assegurar que “Catalunya val la pena” i va afirmar que és possible “reconstruir la confiança” en aquesta comunitat. Peeters va demanar als futurs governants catalans que “tornin a la legalitat” mitjançant el respecte a l’Estatut i la Constitució per tornar “a una base estable” que permeti tranquil·litzar els inversors. Aquests resultats, va indicar, “obliguen qualsevol institució de l’Estat a parlar, negociar i pactar” perquè la falta diàleg i la ignorància “no porten enlloc”, va afegir-hi.
