Eleccions 21-D
La història es repetirà?
La CUP torna a ser decisiva a l’hora de donar suport o no a la configuració del nou govern, tal com ja va passar en l’anterior legislatura
El 2015, després de consultar les bases i les territorials, van bloquejar la candidatura de Mas i va aparèixer com alternativa Puigdemont
Ara no veuen de bon ull el full de ruta de JxCat i ERC
Unes noves eleccionstornen a estar en l’horitzó, tot i que no ha corregut el termini dels dos mesos
Bill Murray és un dels còmics nord-americans més admirats pel públic i la crítica. En el seu currículum hi apareixen infinitats de pel·lícules, però n’hi ha una que encaixa com un anell amb la conjuntura actual: Atrapat en el temps, que evoca el mite de Sísif. L’argument gira al voltant d’un meteoròleg que va a cobrir una festa local amb una marmota com a protagonista. Una història d’allò més avorrida per les seves pretensions. L’endemà, quan es desperta, s’adona que torna a viure les mateixes situacions que el dia anterior, el dia de la marmota, i així dia rere dia. Ara, aquest bucle es viu a la política catalana amb un escenari que recorda al de fa dos anys quan la CUP també era decisiva per poder formar govern o anar a eleccions i va acabar enviant Artur Mas a “la paperera de la història”. La història es repetirà?
Abans de repassar l’hemeroteca i veure’n les similituds, s’han de tenir en compte un parell de matisos. Aquest cop JxCAT i ERC no necessitarien els vots afirmatius de la CUP per tenir majoria, com sí passava el 2015 amb Junts pel Sí. Els de Puigdemont i Junqueras sumen 66 diputats i teòricament en tindrien prou amb l’abstenció dels cupaires, però hi ha un problema afegit: el president i el conseller de Salut, Antoni Comín, mantenen el seu escó al Parlament, però no poden votar perquè estan exiliats a Bèlgica. Per tant, o es desobeeix el TC i s’intenta que Puigdemont i Comín puguin delegar el vot o la CUP hauria de votar a favor de la investidura. També hi hauria una altra solució: que Puigdemont i Comín renunciessin a la seva acta, però aquesta possibilitat no està sobre la taula, almenys actualment.
Al marge de l’aritmètica, hi ha una altra diferència respecte al 2015. Aquesta vegada, la CUP assegura que no es tracta tant de noms, com sí passava llavors amb Artur Mas, sinó del programa i del pla de govern que es vol fer, amb el qual, de moment, no combreguen.
Les negociacions del 2015 també van ser molt complexes, com les d’ara. JxSí va guanyar les eleccions del 27-S amb 62 diputats i la CUP en va treure 10. La llista unitària estava encapçala per Raül Romeva, tot i que estava pactat entre CDC i ERC que el candidat a la presidència seria Artur Mas. Al mes de novembre es va fer el ple d’investidura, però els cupaires, amb Antonio Baños al capdavant, no van afluixar la corda –van votar un “no tranquil”– i l’opció de Mas es va estroncar. A partir d’aquí es va obrir un termini de dos mesos per buscar l’acord –el famós rellotge del temps que ara encara no corre.
Les trobades entre JxSí i la CUP van continuar, però mentrestant els d’Antonio Baños van engegar els seus processos interns. A finals de novembre van consultar les bases en una assemblea a Manresa i es va acordar continuar bloquejant Mas i seguir amb les negociacions. En aquest sentit, ja van demanar públicament una alternativa a Artur Mas.
Empat surrealista
Però tot es va acabar desencadenant per les festes de Nadal. El 27 de desembre la CUP va tornar a reunir l’assemblea a Sabadell per fer la votació definitiva sobre si s’acceptava o no la figura d’Artur Mas. I el resultat de la votació va ser d’allò més surrealista: un empat a 1.515 vots. Veure-ho per creure-ho. L’endemà, 28 de desembre, els mitjans ho recollien en les edicions escrites i semblava més una innocentada que no pas la realitat.
Els cupaires van acordar que la decisió final la prendria un consell polític ampliat (amb 57 representants de les assemblees territorials) amb la participació del grup d’acció parlamentària (GAP, amb onze persones més). Finalment, van tornar a votar no a Artur Mas i semblava que el país estava abocat a unes noves eleccions. A última hora, però, el serial va acabar bé amb un final que tots ja coneixem: pas al costat d’Artur Mas i investidura de Carles Puigdemont com a nou president.
A hores d’ara, tots els escenaris estan oberts i no es pot descartar que tard o d’hora els cupaires tornin a convocar una macroassemblea, com ja van fer el 2015 a Sabadell. Però els de Carles Riera insisteixen que les divergències són de fons i que aquest mandat ha de consistir a avançar cap a la República i no a tornar a l’autonomisme. De moment, consideren que la nova proposta de JxCat i ERC és insuficient però igualment ho consultaran a les bases. Veurem si s’obren a una investidura o si per contra forcen la maquinària encara que hi hagi el risc de noves eleccions, que podrien ser al juliol.
