suïssa
l'extradició del govern
Suïssa no veu cap base legal per fer detenir Puigdemont
La fiscalia espanyola vol que Interior avaluï amb el govern helvètic la possibilitat d’arrestar el president amb motiu del viatge a Ginebra
El ministeri públic canvia de parer amb relació a l’ordre europea
El govern suís va advertir ahir públicament que “no hi ha cap base” per detenir l’expresident català Carles Puigdemont i l’exconsellera Meritxell Serret si finalment viatgen a Ginebra aquest cap de setmana per participar en un festival sobre cinema i drets humans i en diversos actes públics sobre el procés independentista. Les autoritats helvètiques es van pronunciar ahir en aquest sentit a instàncies dels periodistes, que volien conèixer la seva posició després que la fiscalia espanyola hagués manifestat que veu en la visita a Suïssa una ocasió per detenir “els fugitius”.
La mateixa Fiscalia General de l’Estat espanyol va fer saber amb un comunicat enviat als mitjans que ha demanat al Ministeri de l’Interior espanyol que consulti Suïssa sobre la possibilitat de detenir i extradir el president i la consellera. El ministeri públic pretén executar la detenció sense tenir cap euroordre activada i contradient la seva pròpia posició, exposada dilluns, en el sentit que no pensava demanar la detenció de Puigdemont i els consellers que són a l’estranger fins que el jutge Pablo Llarena no hagi dictat l’escrit de processament.
L’encarregat de respondre a les pretensions de la fiscalia espanyola va ser el portaveu del Departament Federal de Justícia suís, Folco Galli, que en declaracions a l’agència Efe va recordar que el dia 5 de desembre el Tribunal Suprem “va retirar l’ordre de detenció i entrega europea contra Carles Puigdemont i més persones, entre les quals, Meritxell Serret”. Galli va emfatitzar: “Aquella decisió continua vigent.” Així mateix, el portaveu va recordar que “tampoc en el cas d’Anna Gabriel s’ha cursat encara una ordre internacional de detenció”. D’acord amb aquesta realitat, Galli va advertir que “no hi ha cap base per a la detenció d’aquestes persones amb vista a una extradició a Espanya”.
Aquest no és l’únic pronunciament oficial de les autoritats suïsses fet públic ahir. El govern va recordar ahir que Puigdemont té dret a visitar el seu país i a pronunciar-hi “discursos polítics”, sempre que en respecti l’ordenament jurídic.
El moviment fet ahir pel ministeri públic va en una sola direcció, però té tres potes. En primer lloc, demana que el “Ministeri d’Afers Estrangers informi amb relació a les gestions fetes per Carles Puigdemont i Meritxell Serret o els organitzadors dels esdeveniments davant dels representants diplomàtics d’Espanya a Suïssa”. En segon lloc, i com a objectiu principal, pretén que el Ministeri de l’Interior, en col·laboració amb la Interpol, faci les gestions corresponents davant del govern suís per “determinar la viabilitat de la detenció dels fugitius” i reclamar-ne l’extradició.
En tercer lloc, demana la intervenció del jutge Pablo Llarena perquè, en el marc del procediment que instrueix, valori la possibilitat de limitar la validesa del passaport de Carles Puigdemont i de la resta de “fugitius”. Això equival a limitar els moviments dels membres del govern a l’exili fora del territori Schengen.
La posició de Suïssa amb relació a les possibles extradicions dels polítics catalans no és nova. Al seu dia, el govern helvètic ja va advertir que rebutjaria una eventual sol·licitud d’extradició de la justícia espanyola per a la dirigent de la CUP Anna Gabriel, perquè els delictes de “caràcter polític” no estan previstos en el Codi Penal helvètic. De fet, des que l’antiga diputada cupaire va arribar a Suïssa –evitava així presentar-se a declarar davant del jutge Llarena–, ni el magistrat del Tribunal Suprem ni la fiscalia han fet cap moviment per intentar detenir-la en aquest país.
Un debat
La presència de Carles Puigdemont a Suïssa és un dels reclams de més rellevància del Festival de Cinema i Fòrum Internacional sobre els Drets Humans (Fifdh), que se celebra a Ginebra des del divendres de la setmana passada i fins diumenge. De fet, el nom de Carles Puigdemont s’anuncia de manera destacada en el lloc web principal de l’esdeveniment.
En detallar la seva participació, el festival no li dona tracte de president de la Generalitat, sinó que parla de Puigdemont com un dirigent independentista i explica que la seva presència es concretarà en la clausura de l’esdeveniment en el marc d’un debat sobre el dret a l’autodeterminació. En aquest debat hi haurà també Micheline Calmy-Rey, antiga presidenta de la Confederació Helvètica, entre altres convidats. Aprofitant la seva presència en el festival, Puigdemont oferirà una roda de premsa.
Creat l’any 2003 a Ginebra, el Fifdh és un festival de cinema i alhora un fòrum internacional de debat sobre els drets humans, amb l’objectiu que s’hi pugui discutir amb absoluta llibertat i independència.
“Un Estat espanyol confederal? Per què no?”
La visita de Carles Puigdemont a Suïssa ha aixecat molta expectació al país, fins i tot abans que hi arribi. N’és una mostra l’entrevista emesa ahir pel canal de televisió públic RTS, que va desplaçar un periodista a la mansió de Waterloo. En l’entrevista, Puigdemont deixa clar que ell no és independentista i prou. En aquest sentit, assegura que, si l’Estat espanyol s’avingués a constituir-se com un estat confederal, reproduint el model de Suïssa, ell ho acceptaria. Responent les preguntes de l’entrevistador, el president de la Generalitat recorda que fa dècades que Catalunya busca una fórmula d’encaix a l’Estat espanyol i que el problema és que “Espanya no ofereix altres alternatives”. En l’entrevista, Puigdemont també critica el rei Felip VI, de qui diu que ha perdut “tota l’autoritat”.
D’altra banda, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat dues peticions de ciutadans que demanaven el dictat de mesures cautelars per poder investir Puigdemont president de la Generalitat. Segons informació del TEDH, les mesures provisionals s’apliquen només en circumstàncies “excepcionals”, quan hi ha un risc imminent de “dany irreparable”.