Setge al procés sobiranista
Nous escorcolls contra l’1-O
La Guàrdia Civil escorcolla la seu d’Òmnium i un despatx de la Generalitat a la cerca de fons públics per al referèndum
El secretari de Difusió, retingut per la campanya ‘Civisme’, queda en llibertat
Un mes i escaig després de l’escorcoll ordenat pel Suprem, la Guàrdia Civil va tornar ahir a la seu d’Òmnium Cultural per buscar als ordinadors una prova de la suposada malversació de fons públics per finançar el referèndum que s’imputa al govern de Puigdemont. La direcció de l’entitat sobiranista sempre ho ha negat, ja que assegura que no rep subvencions des del 2012 i que es finança amb la quota de socis. Aquest cop, els escorcolls els va ordenar el titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que investiga l’organització de l1-O. El magistrat Juan Antoni Ramírez va autoritzar també l’escorcoll del despatx oficial del secretari de Difusió i Atenció Ciutadana, Antoni Molons, al Palau de la Generalitat i al seu domicili. Molons va quedar en llibertat ahir a la tarda, després d’acollir-se al seu dret a no declarar a la caserna de travessera de Gràcia. La tesi de la Guàrdia Civil –sense cap prova concreta, després d’un any d’investigació– és que la Generalitat podria haver emmascarat el finançament de l’1-O a través de subvencions a Òmnium i a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).
En un dels darrers informes de la Guàrdia Civil, compartit pel jutge Ramírez i el jutge Pablo Llarena –que du la causa contra els independentistes catalans–, s’afirma textualment: “Tampoc pot descartar-se que l’ANC i Òmnium Cultural hagin pagat algunes despeses relacionades amb el referèndum gràcies a subvencions.” S’hi detalla, fins i tot, que analitzades les transferències bancàries de l’ANC i d’Òmnium, des del 7 de setembre passat –quan el TC suspèn el referèndum– fins a l’11 d’octubre, no troben cap traspàs de diners públics, ni tampoc en els 1,5 milions gastata en mobilitzacions, bàsicament en autocars.
Amb tot, el jutge Ramírez, en una nova peça secreta, va autoritzar ahir tornar a entrar a Òmnium, i agents de la Guàrdia Civil van copiar correus electrònics de responsables de l’entitat. El gener passat, amb l’ordre del jutge Llarena, van copiar els correus dels darrers dos anys del seu president, Jordi Cuixart, en presó provisional, avui se’n compleix mig any. També ho van fer amb els correus electrònics de Jordi Sànchez, en presó des del 2 de novembre passat, a la seu de l’ANC per buscar el seu vincle amb la mobilització per a la independència de Catalunya.
L’autoritza Turull
A més, la Guàrdia Civil va practicar la “retenció” del secretari de Difusió mentre bolcava els seus correus al seu despatx oficial i a casa seva. Antoni Molons ja va ser citat a declarar com a testimoni el novembre passat davant la Guàrdia Civil, a travessera de Gràcia. Segons consta en el sumari de la causa, s’assegura que el secretari de Difusió va afirmar que ell era el responsable de tirar endavant la campanya de publicitat Civisme, prevista inicialment per a l’estiu passat, en la qual el primer missatge era: “Has nascut amb capacitat de decidir. Hi renunciaràs?”, imprès sobre unes vies. Va detallar que aquest contracte el va autoritzar el llavors conseller de la Presidència, Jordi Turull. Hi afegeix que l’empresa responsable de la difusió se’n va desdir, de continuar-lo fent, per la suspensió del TC, i llavor ell i Turull van decidir tirar endavant aquesta publicitat només en mitjans públics, TV3 i Catalunya Ràdio. Molons, en la declaració, també assegura que la partida de 2,7 milions d’euros destinada a aquesta campanya no es va usar, en quedar aturada, i que els diners han d’estar a les “arques de la Generalitat”, una afirmació de la qual els investigadors diuen que no es refien.
Molons, com és habitual en les causes secretes en què no se sap quines proves hi ha, com a investigat es va acollir al seu dret a no declarar, i a dos quarts de cinc de la tarda va sortir de la caserna, acompanyat de la seva advocada, Judit Gené.
Per ara, el jutge de Barcelona qualifica con a fons malversats 502.000 euros que la Generalitat hauria gastat en publicitat per l’1-O als mitjans de comunicació. Té pendent d’aclarir els costos d’Unipost amb les paperetes comissades, mentre que alguns editors de cartells van dir que no han cobrat. I el Suprem diu que es van destinar 139.000 euros a observadors internacionals de l’1-O.
LES XIFRES
El CGPJ reforça el jutjat
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va anunciar ahir que ha concedit al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona un jutge de reforç perquè es pugui dedicar en exclusiva a la causa contra els organitzadors de l’1-O, que té oberta des del febrer del 2017. Així, i durant sis mesos, el titular del jutjat d’instrucció 2 de Badalona, Pablo Jesús Alonso García, portarà el dia a dia del jutjat de Barcelona i el magistrat Juan Antonio Ramírez, se centrarà en el cas contra càrrecs i tècnics de la Generalitat i empresaris.
La mesura és força excepcional, ja que aquest reforç es concedeix en complexos casos de corrupció, tal com se li va donar al jutge del Vendrell en el cas del suposat finançament il·legal de CDC i el 3%. El CGPJ indica que la causa és feixuga, amb més de trenta investigats. Precisament, el CGPJ informava aquesta setmana que València amb divuit jutjats, ha liderat les peticions de suport per casos de corrupció. Catalunya, quatre des del 2015.